bloc nascut el 09/12/13 amb info de les 10 edicions d´infructuosa espera a Tom Waits (Waiting For Waits: 2001-2010).I amb info del nou cicle musical WOMEN don´t WAIT
Avui fa anys la grandíssima June Tabor, diva absoluta del folk anglés de tall tradicional.
Per que vos faceu una idea del que és capaç aquesta gran dama, mirau com fa seu ni més ni manco que l´himne postpunk "Love Will Tear Us Apart", en una actuació amb els fenomenals Oysterband a la Union Chapel londinenca:
CAPRITrack #7 "Love Will Tear Us Apart" de Joy Division cantada en clau folk per June Tabor (31/12/1947, Warwick-England)
D´altra banda s´acaba el 2013... Sembla numèricament adient despedir-lo musicalment amb "Thirteen" ,millor balada d´amor adolescent de tots els temps (fins i tot donant títol dècades més tard a un álbum de Teenage Fan Club). Escrita i musicada pels dos "gran-estel.lars" capricornis:
Alex Chilton i Chris Bell (a.k.a. En Tòfol del Cosmos) link amb WFW: Kathryn Williams, participant al WFW2005, té un interessant disc de versions anomenat Relations, on s´inclou "Thirteen"
Won't you let me walk you home from school Won't you let me meet you at the pool Maybe Friday I can Get tickets for the dance And I'll take you - ooh Won't you tell your dad "Get off my back" Tell him what we said 'bout 'Paint It Black' Rock 'n' roll is here to stay Come inside now it's okay And I'll shake you - ooh And would you be an outlaw for my love If it's so then let me know If it's "no", well, I can go I won't make you - ooh
Quan el passat 20 de març el meu bon amic David Andreu m´anunciava el cartell del darrer Faraday ...
en David "Wally" Andreu va damunt sa moto, amb un abric comprat a London abans d´un soporífer Millwall-Leicester City
...vaig tenir una sensació agredolça: per una banda tristor perque es posava punt i final al festival musical més entranyable des sud de Sitges, i per altra alegria per l´oportunitat de veure en directe en un entorn magnífic a l´interessantíssim Jonathan Wilson i als llegendaris The House Of Love. (Fantàstic record d´aquests dos concerts, i del sopar al Bar Teo Chiquito II, acompanyat de l´amfitrió David i un altre bon amic: l´ "impacient" Salvador Oliva) Elscartells del Faraday i els de les distintes promocions de Waiting For Waits van tenir en comú un bon grapat d´artistes (concretament Howe Gelb, Robyn Hitchcock, Josh Rouse, Ainara Legardon, Maika Makovski i Nacho Vegas). I també el fet que ambdues cites musicals es varen despedir després de 10 edicions. Ara els seus organitzadors emprenen una nova aventura, el Vida Festival, abandonant el Far de Vilanova per traslladar-se a la Masia d´en Cabanyes. Així que molta sort a la bona gent de V. i la Geltrú...i des de Mallorca insistir-lis en que no dubtin en contractar al millor grup que ha parit mai sa nostra illa: La Búsqueda.
Vos deix amb un tema del darrer disc del capricorni Wilson (present i futur de la música americana...ja ho dú al llinatge)
Gran, grandíssim any per Mathew Houck (Phosporescent). En l´entrada Bilito de la Calajanada vos comentava que el seu darrer disc, Muchacho, apareix en el lloc 11 a la llista de millors de l´any 2013 de la prestigiosa revista MOJO. I a l´entrada anterior (Americana 2013) podeu comprovar que figura al #2 i al #4 de les dues llistes exposades.
Encara més, la revista PASTE magazine l´ha considerat millor disc de l´any:
Anècdota WFW: quan un timidíssim Mathew Houck va participar al Waiting For Waits2002 , amb el nom artístic de Fillup Shack, el seu nerviosisme era tal damunt l´escenari d´ARCA, que vaig decidir dur-li un tassonet de whisky en un intent de recomfortar-lo. Al apropar-me a l´escenari per donar-li, havia acabat de tocar una cançó als teclats, i al incorporar-se per rebre la poció màgica va fotre tal esclat que va caure tarima per avall. (El públic fou molt respectuós: ningú va riure, o al manco ningú ho va fer obertament). A l´on demà ferem un altre concert a Muro, i de camí cap allà, aturadeta técnica a Ses Olleries per tastar la maravellosa coca de trempó de na Pepita Cánovas (mare dels germans Riutort Cánovas, fidels ajudants en l´amateur producció d´aquells primers anys de concerts del WFW). Ja s´ha anunciat que el proper juliol, aquell tímid al.lot que vam coneixer fa més d´onze anys s´ha convertit en un gran MUTXATXO que serà al londinenc Hyde Park per compartir escenari ni més ni manco que amb en Neil Young. Enhorabona Mateuet per aquest el teu gran any, i també per haver perdut la timidesa, a jutjar per les fotos promo del teu fabulós disc...
Pels que no la conegueu encara, vos deix amb el video oficial de "Song For Zula", sense dubte una de les peces musicals amb major magnetisme que he escoltat en els darrers anys:
Si un génere musical va destacar dins les promocions Waiting For Waits fou el calaix de sastre anomenat "Americana".
Seguint amb el repàs als millors discs de 2013 (veure Bilito de la Calajanada), les dues revistes musicals anglosaxones de certa tirada que més toquen aquest génere són la MOJO i l´UNCUT, que han escullit els següents álbums:
Americana 2013 (MOJO magazine) 1. The Low Highway – Steve Earle & The Dukes (*) 2. Muchacho – Phosphorescent 3. Dream River – Bill Callahan
En Bilito ha madurat
4. Honky Tonk – Son Volt 5. Bright Sunny South – Sam Amidon 6. Gone Away Backward – Robbie Fulks
7. American Kid – Patty Griffin
8. Hoodoo – Tony Joe White
9. Old Yellow Moon – Emmylou Harris & Rodney Crowell
10. The Beast In Its Tracks – Josh Ritter (*) algún dia vos parlaré de les carabasses que ens va donar Steve Earle quan ja havia estat anunciat cap de cartell del WFW-2009 Americana 2013 (UNCUT magazine) 1. Caitlin Rose – The Stand-In 2. Jason Isbell – Southeastern 3. The Civil Wars – The Civil Wars 4. Phosphorescent – Muchacho 5. Emmylou Harris & Rodney Crowell – Old Yellow Moon 6. The Handsome Family – Wilderness
van actuar al WFW-2002
7. Laura Veirs – Warp And Weft 8. Patty Griffin – American Kid 9. Tony Joe White – Hoodoo 10. Shovels & Rope – O’ Be Joyfull
Avui, dia dels innocents, és també l´aniversari de l´excantant de Mecano. "Xist": que li diu n´Aineta Torroja (que com sabeu rima amb Pantoja) a n´en Tòfol Montoro? ...."No me mires no me mires (no me no me no me) mires" CAPRITrack #5 -
anécdota relacionada amb l´innocentada Randy Newman: en Pep Crespí, director del Mallorca JAZZ Sa Pobla, va formar part als 80´s d´un grup que es deia Remake (en honor a un tema de Roxy Music). I va tenir el dubtós honor de compartir escenari amb la Torroja en un concert que tengué lloc a Son Malferit. Crec que circula un video pel facebook d´en Rafel des Molí...
Enhorabona a la direcció del festival pobler per tan maravellosa notícia!. Sembla que gràcies al patrocini d´una marca gallega de cervesses, serà possible comptar amb un cap de cartell al nivell de les millors edicions d´aquesta entranyable cita estiuenca, que el 2014 cumpleix ni més ni manco que la 20ena.
Vaig tenir la sort de veure el debut a Espanya de Randy Newman al teatre Zorrilla de Badalona (dins l´edició del 2010 del també entranyable festival Blues i Ritmes) i no puc més que pregar-vos que marqueu en vermell a les vostres agendes: anar a Sa Pobla el primer dimarts d´agost!. Encara no es sap si el "grand piano" que exigeix el rider técnic de Randy Newman (el concert serà en format "solo") es situarà damunt un escenari a la plaça major o cercant més aforament al Parc de can Cirera Prim. El que sí es sap és que es poden reservar les entrades (que tendran un preu filtre simbòlic de 9 euros) telefonant a partir de dilluns 30 a la centraleta de Sa Congregació: 971 54 41 11 Encara no s´han donat a coneixer la resta d´artistes del cartell, però probablement seran tots ells grups locals donat el catxet de Newman, que es menjarà pràcticament el 90% del pressupost. La proposta inicial del festival era programar un duel de pianos californians, amb Randy Newman i Tom Waits cara a cara damunt l´escenari, disparant un tema per hom. Però sembla que el vell Tom té problemes estomacals i no tolera el menjar coent del catering pobler. En Randy, en canvi, ja ha deixat clar al seu manager que està ansiós per tastar l`arròs brut que li ha promés l´ínclit Pep ("Zero")Crespí, director del festival ...
Avui fa 112 anys que va néixer a Berlin la tal vegada actriu/cantant amb més glamour de tots els temps: (Maria Magdalena) Marlene Dietricht(27/12/1901 - 06/05/1992)
D´altra banda, Chris Bell (Big Star) va morir amb 27 anys, el 27 de desembre de fa 35 anys, entrant a l´infame club dels 27 (ja sabeu: Cobain, Hendrix, Joplin, Jones, Morrison,...Winehouse).
No fou una mort amb gaire glamour: després d´un període de forta depresió es suposa que relacionada amb el fracàs comercial de la seva carrera en solitari post-Big Star, el tio currava en una cadena de restaurants de menjar ràpid de son pare.
I un vespre sortint de fer feina va estavallar el seu Twingo,... perdó, el seu Triumph contra un poste de llum.
Molt curiosament això passava un dia abans que el seu "gran-estelar" company Alex Chilton cumplís 28 anys el 28 de desembre d´aquell mateix any (27, 27, 28, 28 => n, n, n+1, n+1), de manera que en la ressaca de Nadal, Memphis va viure en un mateix dia el funeral de Bell i l´aniversari de Chilton.
nota: per tancar l´any, Orphans Of Waits tornarà xerrar d´aquesta gran, grandíssima parella de "pauer-poperos".
Una altra curiositat: com Tim Hardin, Chris Bell (a.k.a. En Tòfol del Cosmos) també nasqué i morí durant el mes Capricorni...
CAPRITrack # 4 - I Am The Cosmos
(C. B.;12/01/1951 - 27/12/1978)
Every night I tell myself
"I am the cosmos, I am the wind"
But that don't get you back again
Just when I was starting to feel okay
You're on the phone
I never wanna be alone
Never wanna be alone
I hate to have to take you home
Wanted too much to say no, no
Yeah, yeah, yeah
Yeah, yeah, yeah
Never wanna be alone
I hate to have to take you home
Want you too much to say no, no
Yeah, yeah, yeah
Yeah, yeah, yeah
My feeling's always have been something
I couldn't hide, I can't confide
Don't know what's going on inside
So every night I tell myself
"I am the cosmos, I am the wind"
But that don't get you back again
I'd really like to see you again
I really wanna see you again
I'd really like to see you again
I really wanna see you again
I'd really like to see you again
I really wanna see you again
I never wanna see you again
I really wanna see you again
It was christmas eve babe In the drunk tank An old man said to me: won't see another one And then they sang a song The rare old mountain dew I turned my face away and dreamed about you Got on a lucky one Came in eighteen to one I´ve got a feeling This year´s for me and you So happy christmas I love you baby I can see a better time Where all our dreams come true.
They got cars big as bars They got rivers of gold But the wind goes right through you It´s no place for the old When you first took my hand on a cold christmas eve You promised me broadway was waiting for me You were handsome you were pretty Queen of new york city when the band finished playing they yelled out for more Sinatra was swinging all the drunks they were singing We kissed on a corner Then danced through the night.
And the boys from the NYPD choir were singing Galway Bay And the bells were ringing out for christmas day.
You´re a bum you´re a punk You´re an old slut on junk Lying there almost dead on a drip in that bed You scumbag you maggot You cheap lousy faggot Happy christmas your arse I pray god it´s our last.
And the boys of the NYPD choir's still singing Galway Bay And the bells were ringing out For christmas day.
I could have been someone Well so could anyone You took my dreams from me When I first found you I kept them with me babe I put them with my own Can´t make it out alone I´ve built my dreams around you
And the boys of the NYPD choir's still singing Galway Bay And the bells are ringing out For christmas day.
Enguany hem tengut el luxe de poder disfrutar per partida doble de La Búsqueda (referent artístic però també moral, tal i com indica el filòsof Carlos Sancho al texte adjunt)
I els hem disfrutat de dues maneres ben distintes: l´entranyable frescura del seu concert a Es Gremi (maig) versus l´intensitat del seu espectacle anit al Principal.
Ara que -com bromejava Oliva Trencada- està tan de moda retirar-se, llarga vida al millor grup de Mallorca...
“LA BÚSQUEDA” DE
LA OBRA INTEGRAL
(En motivo del
concierto de La Búsqueda en el Teatre Principal de Palma este próximo
lunes 23 de Diciembre)
C. Sancho Vich
17 de diciembre, 2013
La belleza no es tan afable como creen los cursis.
Cualquiera que haya tenido la ocasión, sabrá que su presencia no sólo deleita,
sino que también lastima. De lo cual se infiere que el ir a su encuentro exige un
coraje que, ciertamente, no es lo definitorio de un país, el nuestro, cada día
más timorato y eunuco. De hecho, la canalla
practica y consume “arte” sin echar en falta el ingrediente substancial, la
belleza; siendo más bien la impudicia, lo grotesco y lo kitsch, –hijos de la pereza– lo que hace las delicias de su modesto
paladar. Gracias a dios, empero, que no los hizo a todos con el mismo molde.
Y es que el sentimiento de lo bello, mixtura de
sufrimiento y goce, me invade cada vez que escucho canciones de La Búsqueda. Recuerdo un ocasional
concierto de verano, a medianoche, en lo profundo del encinar de Son Xerubí, en
Son Servera; especialmente la flauta de Canción
de Desesperanza (canción incluida en La
Búsqueda, 1989), melosa e hiriente, navegando sobre unfrotado de cuerdas y una voz viril que narra las mutilaciones de
la guerra… siendo finales de Julio, la tonada helaba la sangre del más ardiente
latino, hasta que unas heroicas trompetas,
insuflando valor y vida, irrumpían en ese desangelado campo de ruinas en
el que uno creía haber perdido la fe.
La Búsqueda compone sus
canciones con la muerte en el rabillo del ojo, es decir, sin darle esquinazo a
las dimensiones trágicas de la vida, cosa bien patente en cada disco de los
cuatro que han ido apareciendo desde 1989. A diferencia de la mayoría de
artistas en manos de la industria cultural, nunca ha tenido el mal gusto de
confundir la música con los opiáceos, lo que explica por otra parte el escaso
beneplácito por parte del lumpen consumidor. En Occidente se muere (incluida en Los
Penitentes, 2004) nos alienta a dejar atrás la mirada de cortos vuelos y
migrar a México, mensaje corajoso que no debiera entenderse como el demagógico
invite a evadir los problemas. El ¡vámonos
a México!, que el cantante Francisco
Albéniz pregona a los cuatro vientos, sugiere metafóricamente lo contrario:
escapar de la fatiga y senectud tan europea que, en estos tiempos anegados en
los pozos del desánimo, nos incapacita, como la misma letra dice, para cegar el dolor… y beberse el propio llanto;
o dicho con otras palabras, nos sugiere escapar del plomizo pesimismo que
boicotea la promesa de un bíblico crear (ex
nihilo).
La Búsqueda hace del
torbellino de pasiones incandescentes una escultura al fresco. Dura, clara y
muy pulida. Sorprende esa gracia mediterránea con la que integra en un todo compacto, salvándose milagrosamente del pastiche, tal variedad de afectos,
aromas, humores y religiones: estruendos de cantina, bruma de rusa estepa, el
egipticismo de Satie, lo inhóspito del terruño argelino, hábitos de la Trapa y
un no sé qué de libertino andaluz de las novelas de Merimée… Del batiburrillo postmoderno
construye una obra definida, con coherencia interna, cuya escucha provoca un
saludable estado mental capaz de resistir el mal de nuestro tiempo, la
esquizofrenia. Por todo ello, se ha convertido no sólo en un referente
artístico, sino también moral.
Y es que este grupo se guarda bien de caer en la
trampa de las vanguardias. La Búsqueda,
como las humildes abejas, liba su idiosincrásica melaza de las flores
variopintas de la tradición; a diferencia de las arañas, que tejen el pegadizo
telar con sus propias heces. La Búsqueda,
tal como decía de sí mismo Barthes, está en la “retaguardia de la vanguardia…
ser de vanguardia significa saber lo que está muerto; ser de retaguardia
significa amarlo todavía”.
Ahir va començar el mes dels caparruts capricornis (sa meva al.lota n´ha d´aguantar dos a casa, pobreta).
Abans de convertir-se en bloc musical, Orphans Of Waits va néixer com a petit "segell" pirata a un sopar mensual de melòmans (pirates), inspirat en el veterà Nawuito Records (del que teniu més informació en un comentari a l´entrada dedicada a Kirsty MacColl).
Un dels playlists que té pendent d´entrega Orphans Of Waits a aquests sopars és precisament un recull de cançons d´artistes nascuts amb signe Capricorni.
El primer serà el de l´ovella negre Tim Hardin (¿com és possible que un tipo amb tal sensibilitat com a "singer-songwriter" fos tan mal bitxo com a persona?; punyetera heroína...).
LINK AMB W.F.W.:Michael Weston King, participant en diverses promocions de Waiting For Waits (nov.2002 - Nits Angleses Al Lisboa i març 2004 - homenatge a Townes Van Zandt),
té enregistrat un tema on fa un "medley" enllaçant una versió de "Black
Sheep Boy" amb el seu propi "Tim Hardin´65". Podeu veure un video aquí
"Ara convido a pujar a Toni Torres, que va fer gairabé tot el disc, i després es va retirar a Eivissa. És com el nostre Brian Wilson, grava el disc i es retira. Ara està molt de moda retirar-se..." Era el primer d´uns quants comentaris amb sorna d´el genial Pep Toni Ferrer (a.k.a. Mr Broken Olive, a.k.a. En Budi Alen de La Soledat) respecte a la hipermediàtica renuncia d´Antònia Font a continuar amb la seva carrera musical. Sa veritat que el món està, a tots els nivells, molt mal repartit: cues semblants a les de l´INEM per comprar una entrada de Joan Miquel Oliver & cia., i ahir vespre al Teatre del Mar, per una proposta musical com a mínim igual d´interessant (presentació del discarro Orsai!) només forem uns 75-80 assistents.
Supòs que atribuïble a certa desinformació per part del públic mallorquí, ja que sense anar més enfora el programa de Radio 3 "Hoy empieza todo" va nombrar dijous passat Oliva Trencada com membre de la "Santísima Trinidad 2013" (juntament amb Benavente i Julio de la Rosa). Aquí teniu el set list d´ahir vespre, que no es va seguir tal qual ...
...el bateria més sexy de les Balears Balearicas, Michael Mesquida, semblava content de que en Pep Toni es botés el tema "Bitxicletes", però per sort per l´entregat públic, es va emmendar l´error tocant-la com a segon bis, després de "Xoriguer Mayday", que no surt a la llista, i abans de "Dr en Vilafranca". Aquesta no va comptar amb la presència del barralutxo Tomeu Penya, però a canvi es va fer acompanyar d´espectacular llençament de frenadols entre els assistents:
muntatge a càrrec de Frederic "Nawuito" Melis (creador del logo d´Orphans) Finalment, i com a prova visual de que els infants no només son susceptibles de ser fans d´Antònia Font, aqui teniu una foto de Mr Broken Olive amb una nina que s´ho va passar pipa tot el concert (Mesquida també va esmentar altres dues nines que cada dia disfruten ballant al sò de "Balearicos en Remojo")
pd-EXCLUSSIVA ORPHANS OF WAITS: és possible que Oliva Trencada preparin en un futur no molt llunyà un disc de génere Americana. En Pep Toni ja té un títol per un tema que seria "Johnny Cash Converters". Des d´aquest blog, li suggerim que, en la mateixa ona, en composi un altre amb el nom "Billy BraggUETAZO".
Si el disc es grava, el nostre amic Javier Tomás (a.k.a. Javing Lips pel seu semblant amb Wayne Coyne) segurament l´arxivarà davora el seu vinil de Julius Caesar (de Bilito de la Calajanada quan es feia dir Smog). Ja que si vos fixau en la dedicatòria d´aquesta contraportada, queda patent que Callahan i Oliva tenen en comú la seva passió blanquiblava:
ppd- des de l´escenari, Pep Toni va pronosticar que avui el Baleares guanyaria 5-0 a l´Ontinyent; s´haurà de plantejar composar un tema nou que es digui "Pitoniso blanquiasul", ja que hem guanyat 4-0 però amb un gol anul.lat per fora de joc inexistent...
"Tots feim un capfico, quan tu fas un gol-gol-gol-gol-gol"
balearicos en remojo (de dreta a esquerra): Jaume Rebassa, Jaume Negrei3colors(blau,blanc i blau), Joan Ribot, Frederic Melis, Mr Broken Olive, Javing Lips, Orphan Tomeu
Per participar en el sorteig de 2 invitacions, heu de respondre correctament a la següent pregunta:
¿De quin tema de Tom Waits va fer una versió La Búsqueda en el seu concert al claustre del convent de Muro dins l´edició de 2008 del Waiting For Waits?
Durant els mesos previs a la gènesi del Waiting For Waits (gènesi que explicaré en detall algun altre dia), vaig recopilar informació musical amb l´idea de fer un fanzine per internet. El fanzine (que s´havia de dir Swordfishtrombones) mai va veure la llum, entre d´altres coses per unes nul.les aptituts informàtiques. A banda d´algunes cròniques de concerts (entre elles les de dos vespres de Tom Waits a Le Grand Rex de Paris al maig del 2000), vaig fer un parell mallorquí d´entrevistes mooolt "amateurs" amb artistes d´un cert nivell com ara Brian Auger (gràcies al seu fill que em va colar als camerinos del Jazz Café!), Cousteau o l´enyorada
Kirsty MacColl. Confessar també que ni més ni manco que Jimmy Smith(quin perfum més fort duia aquell crack del Hammond) em va enviar a prendre pel sac a la primera pregunta. No sé on tenc la transcripció d´aquelles entrevistes, i no record exactament qué li vaig demanar a Kirsty MacColl, però el que sí record perfectament és l´amabilitat amb la que em va atendre a la sala Camden Dingwalls, després d´un concert a principis del 2000 on presentava temes del disc Tropical Brainstorm, que es publicaria al març d´aquell any:
A Kirsty no li va fugir el somriure de la boca, excepte al moment en que li vaig esmentar Shane MacGowan: molt "polite"-ment va assenyalar que hi havia diversos membres dels Pogues a la sala, però el seu rostre deixava veure a les clares les enormes dificultats de treballar amb MacGowan. (El dia de Nadal en tornaré parlar en una altra entrada al blog). A finals d´aquell mateix any 2000, concretament el 18 de desembre, MacColl va morir en tràgiques circumstàncies quan només tenia 41 anys. En pau descansi...
-Orphans Of Waits (14/12/13): "Bones Jaume. Amb motiu del proper concert de La Búsqueda al Principal, m´agradaria reivindicar la figura de Xisco Albéniz al blog. Necessito que m´enviis un escrit del que per tú significa Xisco: com a artista, com a productor i com a persona. Gràcies. Demà ens menjarem al Constància!" -Jaume Bergas Negre i3colors (16/12/13): "Aquí el tens. Esper que et vagi bé i sino el tires a la paparera de reciclatge. A
l'infern ens veurem. T'enviaré unes fotos per si són del teu interés.
Salut i r&r"
Xisco Albéniz (per Jaume Bergas)
Vaig conèixer Xisco Albéniz a principis dels vuitanta. En aquell temps tocaven
al Secar de La Real i a través d’en Xavier Suárez vaig tenir l'oportunitat de
visitar i escoltar l'arrel de La
Búsqueda ( Iol ) en un lloc on es desprenia misticisme i espiritualitat, segell
impregnat en la personalitat d'aquest personatge singular .
"Aquesta foto és genial, em recorda a personatges
de John Ford a la pel-lícula "3 bad men"
D'allà guardo
llunyans records, d'haver escoltat composicions que tenien alguna cosa diferent
d'altres grups , que per aquell temps ( com Zincpirithione , Forats Negres o
ExCocodriles ) dominaven , per dir-ho, el panorama musical a Mallorca .
En els tres anys successius que es presenten al Concurs de Pop Rock de l'
Ajuntament de Palma amb el nom de " La Búsqueda ", vaig tenir el
plaer d'escoltar algunes de les composicions que, posteriorment , van incloure
en el seu primer treball , anomenat “La Búsqueda” (DRO , 1988). Sempre em va
cridar l'atenció la calidesa de les cançons compostes per Xisco Albéniz , la
riquesa dels arranjaments que recorrien al llarg de les cançons, la seva veu
penetrant i profunda i sobretot l'originalitat d'un so d'arrels llatines amb
sons ètnics i populars , sense deixar-se influenciar pels sons anglosaxons.
Aquesta personalitat complexa i humil de Xisco , com a artista i com a persona,
es tradueix en les seves cançons, transmeten sensibilitat, emotivitat,
sentiment, tendresa, afectivitat i delicadesa dins d'un context obsessiu per lo
ben fet, pel bon gust .
Des de la perspectiva del temps i amb la deformació subjectiva que procedeix en
escriure aquestes lletres sobre en Xisco, de tot el publicat fins ara ("La Búsqueda",1988 ; "La rueda de la Fortuna" , 1990 ;
" Psicolatin ", 1995 ; "Las cosas que no se ven" , 2002 i
"Los penitentes " , 2004) , em quedo amb la seva capacitat
camaleònica des del primer fins a l'últim disc , sentint devoció per Psicolatin
(us recomano veure un dels grans videoclips , realitzat per Luis Ortas , H /Cartones) i per saber-se envoltar de grans músics .
Si com a artista i , sobretot , com a persona , em recorda aquella famosa frase
de Tom Waits " Són els diamants simplement peces de carbó amb paciència?",
com a productor o enginyer de so o artesà del so, sempre vaig apostar per ell.
Vaig tenir la sort de treballar amb Xisco , produint cançons de negre i3colors
, tant en l'estudi del Palau Weiler
com el Zigurat ( Lloret de Vista Alegre ).
Albéniz és un artesà del so, no disposa tècnicament d'equips de so d'última
generació, però ho supleix, amb escreix , amb la "búsqueda " contínua
d'un so i un context musical de la idea que li transmets i sempre coent al forn
de llenya.
En el seu estudi, cada element té el seu lloc , i només és el que és i no un
altre. Em va cridar l'atenció el pèndol que té penjat del sostre del seu estudi
(té una teoria que allà , d'on penja , és el centre de tota l'illa de Mallorca
) i del moix blanc que l'acompanya en tot el procés de producció.
De tot el que a ficat mà al so per als altres em quedo amb el " Foreign
Legion " de Tin Hat (gravat a Sa Congregació de Sa Pobla) , que per cert,
un disc recomanable , cent per cent.
Aprofito aquestes línies per agrair a
Tomeu Gomila (Tomeau Gomila com posa al disc) per haver estat un dels
culpables d'haver conegut a aquest gran grup dins del cicle Waiting for Waits .
Deia Oscar Wilde que " l'art de la música és el que més proper es troba de
les llàgrimes i els records" , jo , per la meva part d’en Xisco puc dir-ho
en TIL : amb tres lletres , BIG, amb quatre lletres, GRAN i amb sis , GRANDE.
