Com bé sabeu la setmana passada va tenir lloc la vintena edició de l´entranyable festival pobler que durant aquestes dues dècades ha conduït amb humiltat, mestratge i melomanía jazzística el nostre estimat Pep Zero.
disseny: MAX
Vint anys de tapes a Cas Cotxer, aigua-neus de Can Calent i el millor equilibri entre bebop i free jazz...
Aquí teniu un parell mallorquí de preguntes a un bon amic i les seves respostes (amb humor fí, com era d´esperar...)
Orphans Of Waits:
Abundant en la notícia que varem publicar en primícia al nostro bloc el passat 28 de desembre (llegir -> AQUÍ <-) mos pots dir qué putes va passar amb el manager de Randy Newman?
Pep Zero:
Com be saps quan intentam contractar un músic primerament l’assabentem de les gràcies
gastronòmiques pobleres perquè ens rebaixi un tan per cent important el caixet
de l’artista.
Després de diverses xerrades telefòniques amb el manager ja teníem quasi
tancat el menú que prendrien els dies de l’actuació al Festival de Jazz de sa
Pobla.
El senyor Newman va comentar que la boca li salivejava cada vegada que li
venia al cap les propostes gastronòmiques, fins i tot se li va ocorre un
projecte d’un nou treball discogràfic amb les sensacions culinàries pobleres.
La discrepància amb el representant va començar amb rebaixar el coent de la
dieta, ja que la prescripció del nefròleg del senyor Newman no li permet
carregar excessivament de picant el seu fetge.
Finalment els arribà una proposta de la gran productora nord-americana Disney/Pixar
amb un projecte imminent per a la realització, crec de la banda sonora de Toy
Story4, i tot se’n va anar a en orris...
O.O.W.:De quina edició recordes el millor cartell?
Pep:
Per fer coincidir el disseny i la programació, potser, el millor seria el
de l’any 2001, la setena edició del Festival Mallorca Jazz Sa Pobla, on
l’artista pobler Biel Aguiló interpreta els contrabaixistes. Uns dels músics
més influents dels jazz modern Dave Holland i Charlie Haden, recentment
traspassat i que era molt més que un contrabaixista de jazz: un agitador
cultural, social, polític, musical... Va crear la Liberation Music Orchestra:
“... perquè vivim en un món on regna la crueltat, l’avarícia i la devastació;
un món governat per mentalitats tancades... Per això, ara més que mai,
necessitam de la bellesa”.
O.O.W.: La major decepció?
Pep: Tant com a decepció no en record, però si em ve al cap la suspensió del
concert de la guitarrista i cantant de blues Ana Popovic per la pluja. Quan la
plaça Major estava plena de públic de gom a gom. Un mal estar si que es sent en
el moment. Els Festival es deuen al públic si no hi ha públic no hi ha
festival, per això, quan es suspèn un esdeveniment un dels més perjudicats son
els espectadors.
O.O.W.: Perspectives de futur?
Pep: Ornette Coleman és el futur. El Festival Mallorca Jazz sa Pobla es sosté
gràcies a les ajudes de les institucions públiques i als suports del
patrocinadors privats. La programació de cada edició està en relació amb el
modest pressupost que s’aconsegueix. Per això no es pot fer una programació amb
molt de temps d’antelació. Les institucions assignen les quantitats amb molt de
retard. Una possibilitat és que una marca comercial privada s’impliqui en el
patrocini i poder planificar la programació durant una sèrie d’edicions.
Idò amb l´esperança de 20 anys més de "Jazz To Come to Sa Pobla", sigui en la forma que sigui, que xerri de moment mestre Ornette...
