bloc nascut el 09/12/13 amb info de les 10 edicions d´infructuosa espera a Tom Waits (Waiting For Waits: 2001-2010).I amb info del nou cicle musical WOMEN don´t WAIT
Amb l´esforç de la bona gent de Produccions de Ferro i La Impaciència (agraïments especials a Toni Gomila i Salvador Oliva) i les concesions a darrera hora del manager de Tom Waits, les festes de Sant Antoni podran gaudir d´un espectacular programa doble:
- dues funcions de l´obra teatral "El Cavaller de Negre" (originalment The Black Rider, escrita al seu moment per William S. Burroughs) al Teatre de Manacor (15/01) i al Teatre Sa Congregacióde Sa Pobla (16/01).
La setmana que vé s´anunciarà el llistat definitiu d´actors que acompanyaran a Oliva i Gomila.
- dos concerts de Tom Waits amb una mini-orquestra, interpretant la banda sonora original de la mateixa obra (que com sabeu es va publicar l´any 1993 per acompanyar la direcció de Robert Wilson). El primer concert serà al Museu de la Jugueta de Sa Pobla (17/01) i el segón l´ondemà a l´antic local de l´Assistència Palmesana a la Plaça del Pes de sa Palla, que com sabeu un temps va ser seu social del gloriós Atlètic Balear(e)s.
Triple W: Wilson, Waits i William
Les entrades es posaràn a la venda just després de cap d´any, així que estau atent(e)s...
video: "The Black Rider" (T.W.)
Come on along with the Black Rider
We'll have a gay old time
Lay down in the web of the black spider
I'll drink your blood like wine
So, come on in it
Ain't no sin take
Take off your skin
And dance around in your bones
Come on along with the Black Rider
We'll have a gay old time
Anchors away with the Black Rider
I'll drink your blood like wine
I'll drop you off in Harlem with the Black Rider
Out where the bullets shine
So, come on in it
Ain't no sin
Take off your skin
And dance around in your bones
Come on along with the Black Rider
We'll have a gay old time
Come on along with the Black Rider
I want your company
Come on along with the Black Rider
I've got just the thing for thee
I'll have the veal life
A lovely meal
That's how I feel
May I use your skull for a bowl?
Come on a along with the Black Rider
We'll have a gay old
We'll have a gay old
We'll have a gay old
We'll have a gay old
We'll have a gay old
We'll have a gay old
We'll have a gay old time
Richard Hawley & Martin Simpson - BBC Radio 2 Folk Awards 2014
L´un, Richard Hawley, va ser cap de cartell de l´edició més exitosa del Waiting For Waits: juliol 2008 (que curiosament va coincidir amb les primeres actuacions a Espanya de Tom Waits).
L´altre, mestre Martin Simpson, representa l´il.lusió d´un nou projecte musical que s´estrenarà a finals demaig del 2015:
FOLK YOU!
Esperem que sigui un event amb continuitat, per disfrutar-lo al manco 10 anys (com va ser el cas del WFW)
Avui fa vosté els anys, i ja n´hi queda un manco per convertir-se en un "good old boy" com el nostre amic Randy Newman (que també és californià i pianista, com el cabronarro de Tom Waits)
A pesar dels reclams des d´aquest perniciós bloc el passat dia dels innocents (28/12/13) veig que se fa vosté el "ron Zero" i no mos acaba de confirmar en Randy com a cap de cartell del Mallorca JAZZ Sa Pobla.
Així que me veig obligat a contra-atacar.
Com bé sap, el disc Good Old Boys es va publicar el 10 de setembre de l´any 1974, però he esperat a avui per comentar-ho al bloc, a fi de punyir-lo a vosté una miqueta més de cara a plorar a Walt Disney ó a qui faci falta per subvencionar el concert (no només de Toy Story viu l´homo; o millor dit: l´amo).
No sé si se sent vosté gaire presionat o inclús "Guilty" (com un dels grans temes del disc) per no haver duit encara el senyor Newman a menjar arròs coent.
Li desig que se posi ses piles amb la contractació pendent. Apart d´un feliç aniversari (47 si no vaig errat) i unes bones festes.
El meu regal és el tema "Louisiana 1927" en dues versions: l´original de Randy Newman, i la versió de Martin Simpson (futur cap de cartell del FOLK YOU!...com veu vosté, servidor va fent els deures pendents)
Llarga vida al jazz i al folk!
Truly yours, orphan of Waits
video 1: "LOUISIANA 1927" (Randy Newman)
video 2: "Louisiana 1927" interpretada
en directe per Martin Simpson
What has happened down here is the wind have changed Clouds roll in from the north and it started to rain Rained real hard and rained for a real long time Six feet of water in the streets of Evangeline
The river rose all day The river rose all night Some people got lost in the flood Some people got away alright The river have busted through cleard down to Plaquemines Six feet of water in the streets of Evangelne
CHORUS Louisiana, Louisiana They're tyrin' to wash us away They're tryin' to wash us away Louisiana, Louisiana They're tryin' to wash us away They're tryin' to wash us away
President Coolidge came down in a railroad train With a little fat man with a note-pad in his hand The President say, "Little fat man isn't it a shame what the river has done To this poor crackers land."
Com sabeu Nacho Vegas, que dia 09/12/14 va cumplir 40 anys, va ser entrevistat per Orphans Of Waits el passat mes de març en record de la seva participació en un concert-tribut a Townes Van Zandt / N.V. , que hace unos días cumplía 40 años, fue entrevistado por este blog el pasado mes de marzo, en recuerdo de su participación en Palma en un concierto-tributo a TVZ.
Una de les preguntes que li vaig enviar l´havia reservada, per motius que tot d´una entendreu, per aquestes dates. Aquí la teniu: / Una de las preguntas formuladas la dejamos intencionadamente en el tintero...aquí la teneis:
- O.O.W.: Este año en Orphans Of Waits repasaré mis discos favoritos de 1974 (el año en que nací). Tú también eres del 74, y además se da la circunstancia de que tu 40 aniversario (09/12/2014) coincidirá con el primer aniversario de este blog. Así pues, pregunta obligada: ¿tus álbumes favoritos de nuestro año de nacimiento?
- Nacho Vegas: Aquí
me pillas, porque todos los discos en los que se me ocurrió pensar son
de uno o dos años antes o después: Heliotropo de Vainica Doble, Pink
Moon de Nick Drake o High, Low and In Between de TVZ. De 1974 me quedo
con New Skin For An Old Ceremonyllegir més aquí de Cohen. ¿Crees que 1974 fue un buen
año en cuestión de lanzamientos? No sé... Dylan hizo el Planet Waves,
que no está mal pero palidece si lo comparas con e Blood on the Tracks
del año siguiente. Bueno, Neil Young hizo el On The Beachllegir més aquí, que fue una
especie de disco secreto durante un tiempo o algo así pero que tiene
algunas canciones de mis favoritas. Y ABBA sacaron el single de
Waterloo, eso es importante.
Pues muchas felicidades Nacho, con unos días de retraso, y esperemos que tu disco RESITUACIÓN (www)haya tenido un buen año de lanzamiento: 2014 (veremos si el blog y nosotros sobrevivimos 40 años más para recordarlo). A continuación un video a modo de regalo de cumpleaños, de un viejo zorro que dos días antes del tuyo (07/12) celebró su 65 aniversario...
"I don´t wanna grow up"
When I'm lyin' in my bed at night
I don't wanna grow up
Nothin' ever seems to turn out right
I don't wanna grow up
How do you move in a world of fog
That's always changing things
Makes me wish that I could be a dog
When I see the price that you pay
I don't wanna grow up
I don't ever wanna be that way
I don't wanna grow up
Seems like folks turn into things
That they'd never want
The only thing to live for
Is today
I'm gonna put a hole in my TV set
I don't wanna grow up
Open up the medicine chest
And I don't wanna grow up
I don't wanna have to shout it out
I don't want my hair to fall out
I don't wanna be filled with doubt
I don't wanna be a good boy scout
I don't wanna have to learn to count
I don't wanna have the biggest amount
I don't wanna grow up
Well when I see my parents fight
I don't wanna grow up
They all go out and drinking all night
And I don't wanna grow up
I'd rather stay here in my room
Nothin' out there but sad and gloom
I don't wanna live in a big old tomb
On Grand Street
When I see the 5 o'clock news
I don't wanna grow up
Comb their hair and shine their shoes
I don't wanna grow up
Stay around in my old hometown
I don't wanna put no money down
I don't wanna get me a big old loan
Work them fingers to the bone
I don't wanna float a broom
Fall in love and get married then boom
How the hell did it get here so soon
I don't wanna grow up
Aconseguir aquesta entrada que veis va ser tasca dificilíssima...
Per teléfon va ser impossible: se varen esgotar en menys de mitja hora (amb colapse de la centraleta telefònica)
Hi vaig poder anar gràcies a la periodista Sylvie Simmons, que en tenia dues reservades per pagar a taquilla però es trobava fora de Londres i me les va cedir (fins i tot la premsa musical d´èlit havía de pagar per assistir al concert). Així que el meu amic Pep Riutort i jo varem ser molt feliços a darreríssima hora...tant que no aturàvem de fer broma respecte a fer reventa de les dues entrades per fer un viatge en honor al vell Tom! (per mi era la tercera vegada davant el monstre: la primera d´elles l´any 1999 al Metropole de Berlín).
Aquesta és una crònica que vaig redactar i que es publicaría després a la revista Ruta66:
LONDON HOWLIN’
Tom Waits al Hammersmith Apollo
(dimarts 23/11/2004).
A pesar del preu de les entrades (£55-£65), les localitats s'havíen
esgotat en un temps record de només 20 minuts (l'agent del senyor Waits me comentava en un correu electrònic el passat mes de setembre que la
centraleta del Hammersmith Apollo havía rebut 75.000 cridades en només una
hora!).
Havíen passat 17 d'anys des de la seva darrera visita a la capital
britànica. Així no és estrany que els que es quedaren fora a través de la venta
oficial, paguessin fins a £350 als reventes de l'estació de metro de
Hammersmith.
Poc abans de les 20:30h sortíen a l'escenari el guitarrista Marc Ribot ,
el contrabaix de Larry Taylor, la bateria de Brain Mantia i el seu fill
Casey Waits (que participà a la percusió en dos dels nous temes).
I després Waits, obrint la vetlada amb els seus caracteristics
gests histriònics abans de saludar als 3.000 privilegiats assistents amb
un hipergreu "Good evening".
El set principal es va iniciar amb dos temes
nous: "Hoist That Rag" i "Make it rain".
I abans de les humorístiques disculpes referents a la seva llarga
absència, va sonar el primer clàssic de la nit: "Jockey full of
bourbon" (Rain Dogs). Cantada anàrquicament - com a ell tan li
agrada - per així poder disfrutar de l´increíble capacitat
d'improvisació del mestres Ribot i Taylor.
"Yeah: I know, I know I know: seventeen years...
But you look good.
.....
The three stages in life:
Youth...
Middle Age..........
....and the "You look good" stage"
(Riallada general)
la crònica publicada al Ruta 66 de gener 2005 (gràcies Pepe!)
Com era lògic esperar, Waits va incloure al repertori temes de tots els
treballs (exceptuant "Night On Earth") publicats des de la seva
darrera visita a Londres.
Del Bone Machine sonà "Murder In The Red Barn", en una
versió molt diferent a l'original (mes semblant tal vegada a la que
va produïr fa pocs anys per John Hammond).
Del Black Rider, "November".
"Eyeball Kid" (al més pur estil Howlin´ Wolf del segle XXI),
del cada vegada millor valorat Mule Variations.
De la doble entrega del 2002, sonaren les emotives
balades "Alice", "Fish and Bird" ,
juntament amb una "God's away on business" que ens feia odiar les
butaques.
Tots aquest temes, intercalats amb els de Real Gone, dels que
destacaríem "Sins of my Father" (en la meva opinió el millor tema del
nou disc) i "Metropolitan Glide", amb l'espectacular
utilització de la seva veu com un instrument de percusió més.
Molt poques concesions als anys 80: a més de l'esmentada "Jockey
Full Of Bourbon", només recordam les notes de "Straight to the
top" (i tambe un dels bisos com llegireu).
Tot el públic es posa en peu finalitzat el set principal. La mitja
d'edat dels assistents era similar a la del mateix Waits (que el proper
desembre en farà 55), però crec que més d'un es va sentir molt més jove
després d'aquesta primera hora i mitja...
I pocs minuts després, la major ovació de la nit quan
l'staff de l'Apollo treia a l'escenari un piano vertical...
El primer bis, amb un Waits cantant encara dret, fou un altre
tema de Real Gone: "Trampled Rose", amb un Marc Ribot marcant
perfectament la melodía amb un curiós banjo que anomenen "Cigar
Box" (al nou disc Waits no utilitza el piano a cap cancó).
I ja assegut davant el seu instrument "de sempre", el geni
californià va introduïr com "a song about a Café " l'únic tema dels
anys 70 de la vetlada: una molt celebrada "Invitation to The Blues".
Seguiren "Johnsburg, Illinois" (escrita al seu dia,
1983, per la seva dona i col.laboradora Kathleen Brenan), "Come On Up
To The House" i "The House Where Nobody Lives" del Mule
Variations (el seu darrer acudit: "as you can see I've got two songs about
houses").
Era el final.
Haguèssim volgut escoltar clàssics com "Innocent when you
dream", "Time", "Yesterday is Here", "Going out
West"...per no esmentar tot el seu enterrat reportori dels 70´s.
Però per fer content a tothom el concert hauría d'haver durat dues
hores més...
No hi ha dubte que mereix la pena seguir esperant aquest gran home...
Al final del concert vaig xerrar breument amb el tour manager de Tom Waits, comentant-li que estàvem regularment en contacte amb el booking agent i que la mateixa Sylvie Simmons li havia fet saber a Waits del nostre festival d´espera a Mallorca, quan mesos abans l´havía entrevistat amb motiu de la sortida al mercat del disc Real Gone (podeu llegir l´anècdota clicant >AQUÍ<)
Ja sabeu que el varem esperar fins el 2010. I per casualitats de la vida, avui també es l´aniversari de Carla Kihlstedt, la violinista de Tin Hat que al darrer concert de l´història del Waiting For Waits va cantar una versió d´"Innocent When You Dream" al Teatre Principal de Palma...
Aquí teniu un dels dos originals del tema: l´utilitzat per Wayne Wang al conte de nadal de la pel.lícula Smoke
The bats are in the belfry
the dew is on the moor
where are the arms that held me
and pledged her love before
and pledged her love before [CHORUS]
It's such a sad old feeling
the fields are soft and green
it's memories that I'm stealing
but you're innocent when you dream
when you dream
you're innocent when you dream
Running through the graveyard
we laughed my friends and I
we swore we'd be together
until the day we died
until the day we died [CHORUS]
I made a golden promise
that we would never part
I gave my love a locket
and then I broke her heart
and then I broke her heart [CHORUS]
Octubre de 1974: es publica The Heart Of Saturday Night, segón àlbum de la carrera musical de Tom Waits.
Mentres mumare me duia al ventre (poc sabia que dècades més tard les seves exquisites truites de patata seríen part del catering dels primers artistes que varen formar part dels cartells del Waiting For Waits...) en algunes emisores dels Estats Units sonava el single "Blue Skies". Un tema que per cert no va ser inclós al disc, ja que desentonava bastant amb la línia general de Cor de Dissabte Vespre.
A continuació dos videos on podeu comparar: versió "single" (de producció i sonoritat molt més comercial si efectivament la comparam amb els temes del disc) vs versió "demo" del mateix tema, gravada l´any 71, i que molts anys més tard (1993) apareixería al maravellós recopilatori Early Years - Volume Two:
video 1: BLUE SKIES (single - oct. 1974)
video 2: BLUE SKIES (demo - finals de 1971)
Blue skies over my head
Give me another reason to get out of bed
Blue skies shine on my face
Give me another woman to take her place
Ain't got no money, cupboards are bare
No cigarettes and the kids got nothing to wear
She walked out without a word
Now the only sound left is the morning bird singing
Blue skies over my head
Give me another reason to get out of bed
Blue skies shine on my face
Give me another woman to take her place
Blue skies over my head
Give me another reason to get out of bed
Blue skies shine on my face
Give me another woman to take her place
Give me another woman to take her place
Paralelament al Waiting for Waits va tenir lloc al Café Lisboa de Palma un cicle que s´anomenava Nits Angleses Al Lisboa, on songwriters britànics feien un repertori acústic molt proper al públic, i on moltes vegades també sol.licitavam l´inclusió d´una versió d´un tema de Tom Waits.
Record molt especialment les actuacions de Peter Bruntnell acompanyat del fantàstic guitarrista James Walbourne.
Peter i James me varen fer pujar a l´escenari per fer coros a la versió de "(Looking For) The Heart Of Saturday Night". Poc després de la segona de les dues nits d´actuacions, voltant al passeig Sagrera se va entalar el parabrises (no precisament de "Diamonds on My Windshield", com a la cançó del disc de Tom Waits que aquest mes cumpleix 40 anys), vaig perdre el control i en segons estavem pegant bots a la mitgera durant uns quaranta o cinquanta metres. Record cridar als altres, que fins aquell moment anaven mig dormits: " We´re fuuuuucked! ", mentres aguantava el volant sense saber massa bé que més fer. Per sort quan varem acabar botant al carril contrari no hi va haver cap xoc frontal (supòs que els vehícles que veníen cap a noltros ens veren d´enfora perdent el control, amb temps suficient de canviar de carril). Sortirem del cotxo i l´empenguerem fins Plaça Draçanes, on va dormir el seu darrer vespre...
Peter and James:
Very fond memories of those shows...despite the car accident!
vídeo final: "HERE COME THE SWELLS"
(el meu tema favorit de Peter Bruntnell)
Here they come on down the street greeting everyone
Blocking out the sun, blocking out the sun
Little casual, but still neat, with the music on
Doing nothing wrong, doing nothing wrong
They don't knock upon your door, they don't ring the bell
But look out ma, here come the swells
Transformation incomplete, til they've had enough
Till the blood is sucked from everything they touch
I don't eat now I don't sleep, I don't need anyone
Telling me what's fun, I don't need anyone
They don't knock upon your door, they don't ring the bell
But look out ma, here come the swells
What's that line they sell, that helps us to wake up
On the east wing, with a sunday hymn, on the sunnyside sanitorium
They don't knock upon your door, they don't ring the bell
But look out ma, here come the swells
Enguany hi ha dues dates molt especials relacionades amb GENE CLARK:
Per una banda aquest mes de setembre se cumpleix el 40 aniversari de la publicació de la seva obra mestra post-Byrds:
I d´altra, el proper 17 de novembre marcarà el 70 aniversari del seu naixement a Tipton (Missouri).
Un aconteixament que, com molts ja sabeu, la promotora RUDY SESSIONSha decidit celebrar amb un concert-tribut comandat per Sid Griffin i amb intervenció d´una super-banda mallorquina (Xavi Escutia, Miquel Gibert i Carlos Garau de La Granja, i alguna intervenció del gran Joey Amengual de Toni Monserrat Inc.). Griffin vendrà en exclussiva des de Londres per aquest concert únic a Espanya, i ho farà acompanyat d´un jove amb "pedal-steel guitar" que curiosament nom com un dels membres originals de The Byrds: Chris H. Hillman!
El set list d´aquest concert incloura clàssics dels Byrds, però també reivindicarà els altres treballs de Gene Clark.
Per descomptat sonarà algún dels temes de NO OTHER, un àlbum que molts (entre ells el propi Sid Griffin) acusen d´estar sobreproduït, cosa que es va compensar l´any 2003 amb una re-edició amb tota una llista de versions alternatives molt més despullades que els originals, i que són una delícia:
contraportada de la re-edició de NO OTHER, publicació on
Sid Griffin va escriure les "liner notes"
Aquí teniu vídeo/audio del tema que donava nom a aquest altre gran disc de 1974:
All alone you say
That you don`t want no other
So the Lord is love
And love is like no other
If the falling tide
Can turn and then recover
All alone we must
Be part of one another
All alone you say
The power is perfection
Is the power peace
Or merely the connenction
To the God of Love
That powers the protection
From the tide of life
That flows in each direction
When the stream of changing days
Turns around in so many ways
Then the pilot of the mind
Must find the right direction
ANÈCDOTA SUCULENTA: extracte d´una entrevista a Sid Griffin (any 1998) on recorda la col.laboració del "Byrd Who Flew Alone" amb els mítics Long Ryders
ANDY BASSET: You got to work with Gene Clark when he sang on the Long Ryders track "Ivory Tower." Any memories of that session?
SID GRIFFIN: Yes, Gene came in looking like hell, hungover or something.
It was around noon at A&M Studios, a tough time to sing for anyone.
At first he sounded awful, just awful and we were all shocked. Our
drummer Greg Sowders memorably said "man, he sounds like Wild Man
Fischer!" Which he did. After about five cups of really hot coffee Gene
got it together and sang the unison part on the album that you hear
today. He was an awfully nice guy throughout the session and indeed most
times I met him.
Aquesta és la foto d´aquella sessió, no sé si abans o després de ses devers cinc tasses de cafè calent que G.C. va haver de prendre...
"Described by The Washington Post as "One of the best new songwriters of the year", Neal Casal is back at The Borderline (20th September) following his successful gig in May, promoting his new album, 'Anytime Tomorrow'"
english / català
September 2000: at The Borderline (Soho- London) a part-time box-office attendant was required...
La tardor de l´any 2000, a una petita sala del Soho londinenc anomenada The Borderline hi havia penjat un fol amb el reclam: "PART TIME JOB - Box Office Attendant".
After buying a ticket for Neal Casal´s show (taking place the 20th September) I got a job that would last for about five years.
Després de pagar la meva entrada pel concert de Neal Casal que havia de tenir lloc el 20 de setembre (avui fa 14 anys), me varen donar aquella feina de caps de setmana que duraria uns cinc anys...
That precise moment was the starting point of the Majorcan music event Waiting For Waits (so thank you Neal and thank you The Borderline!).
En aquell moment es va sembrar, sense saber-ho, la llavor del Waiting For Waits (així que gràcies Neal Casal i gràcies The Borderline!).
WAITING FOR WAITS vs FOLK YOU!
In fact, because of a sticker that Neal Casal had on his acoustic guitar (actually a patch, as Neal mentions in the interview below), Waiting For Waits could have been named Folk You! instead...
A la seva guitarra, Neal hi tenia aferrat el que jo recordava com un adhesiu (si bé de fet era un "patch" (pegat?), com ell ens confirma a l´entrevista que podeu llegir a continuació) amb l´inscripció: "Folk You!".
Vaig pensar que seria un bon nom per una promotora musical, si bé finalment me decantaria pel beckettià Waiting For Waits.
La resta, com sabeu, ja és història...
NEAL CASAL INTERVIEW (english)
nota: si voleu una traducció al catalá o castellà de la següent entrevista, enviau un correu a orphans.of.waits@gmail.com
- Are you aware that you were somehow responsible for the beginning of Waiting for Waits? (you know the story…)
It's
amazing to think that I was an integral part of this festival that we
all loved so much. It´s quite an honor for me to know that.
- We
almost gave the festival a different name: Folk You!, because of the
sticker you had in your acoustic guitar that night you played in London
fourteen years ago today!. Where did you get that sticker?
It's
actually not a sticker but a patch, which I never sewed onto anything. I
would just attach it to my guitar strap with a safety pin!! I bought
that patch in a small vintage shop on Avenue A in the east village, New
York City, in 1993. That patch has stayed with me for over 20 years,
it's one of
my prized possessions!.
- What are your memories of your shows in Mallorca (first in 2003 with lovely Lisa Germano, and the following year sharing the bill with the great Chris Eckman)?
It
was incredible and such an honor for me to discover Mallorca, it felt
like entering a different world. The shows were always in really nice
locations, the audiences were enthusiastic and
attentive, and to share the stage with talents such as Lisa and Chris was just amazing.
- When did you discover Tom Waits? Which album? We have fond memories of the song cover you played using Lisa Germano´s electric guitar: "On the nickel"...
I'm
not exactly sure what the first record was, maybe Nighthawks At The
Diner. It just seemed to me that his music was always everywhere y'know?
But it was Heart
Attack And Vine that really changed my life. That was the record that turned me into a Waits fanatic.
- Do you still keep that Neil YoungHARVEST t-shirt that I gave you? It certainly looked better on you than on me!
Of course I still have it, it's in the same drawer as my Folk You patch!
- Today we celebrate yet another anniversary related to Neal Casal: Leaving Traces (1994-2004 compilation; Fargo records) was released 10 years ago (20th September 2004).
After
a solid 20 years solo career and your collaborations with some "big" names:
what´s your own album you´re most proud of? Own song?. And
collaboration?
I
think Roots And Wings is my strongest collection of songs,
but I guess
Sweeten The Distance is my favorite overall record. "White Fence Round
House" is one of my favorite of my own
songs.
As for collaborations, the new Chris Robinson Brotherhood record Phosphorescent Harvest is definitely my favorite.
- Last question: RUDY SESSIONS, who recently booked Graham Parker to play in Palma, would be interested in having you back to Mallorca. What about that, Neal?
Wow, that is so exciting, thank you for thinking of me again!. The idea if coming back to Mallorca is just amazing to me, can´t even believe it!
Next: video of Neal Casal playing his own favourite song two years ago at The Borderline backstage!
Com no podia ser d´altra manera, a continució un video de Neal Casal cantant fa dos anys la seva propia cançó preferida...al backstage de la sala The Borderline
Blood shot eyes in the morning Wait to the day with a memory in my mind A plane touches down and I can see those street lights A plane touches down and I know it's time to fly One thing I can't leave behind One thing I can't leave behind One thing I can't leave behind
It's so cold here in the evening Wait till the dark that I've done my fire right I feel such a fool and just keep waiting I feel such a fool cause I know I still hope to find One thing I can't leave behind One thing I can't leave behind One thing I can't leave But I want you to take your time Think it over Stay a while, till ...taking me easy way out, easy way out
Star close the night, set the candle Everybody frightened, it's the whole damn place alive Come from all the father's preachers Everybody looking for something, I hope they can find One thing they can't leave behind One thing they can't leave
Eyes fall open with the first... Make my way down to the ocean burning... Each day I'm constantly in a falling Each day the current pulls me closer down to you One thing I can't leave behind One thing I can't leave behind One thing I can't leave behind One thing I can't leave But I want you to take your time Think it over Stay a while, till Just remember to take your time and think it over Stay a while, ill it shows You're not taking the easy way out, easy way out Not taking the easy way out I can show you the easy way down
Blood shot eyes in the morning Wait to the day with a memory in my mind
