dimecres, 29 de gener de 2014

Balada d´una dona major: cinc anys sense "Our John" Martyn








ANÈCDOTA: Quan a principis de l´any 2009 cercava un cap de cartell per la novena edició del Waiting For Waits, els primers noms que em van venir al cap per un concert acústic al Teatre Principal de Palma foren Steve Earle i Richard Thompson.
En les negociacions amb l´agent (els dos teníen el mateix), semblava que Steve Earle era una opció (clickant AQUÍ comprovareu que ens va acabar donant carabassots) però Thompson aquell any estava als EUA sense plans per Europa, i finalment fou cap de cartell al 2010, en format duo amb Danny Thompson.

Per si d´acàs, i tornat a l´edició del 2009, havia de cercar una altra opció interessant. I si bé conscient de les dificultats (tan econòmiques per catxé, com logístiques pel tema de la mitja cama amputada i la cadira de rodes) vaig tenir l´impuls de contactar amb el booking agent ni més ni manco que de John Martyn.

Som a dia 29 de gener de l´any 2009, avui fa cinc anys justs, i em fico a la web oficial del geni escocés per cercar la secció "contact". Però ja no té sentit perque el que apareix és el següent texte escrit per John Hillarby (encarregat durant anys i anys de tota la "memorabilia"):

"With heavy heart and an unbearable sense of loss we must announce that John died this morning."

John Martyn (dreta) amb Danny Thompson (esquerra); 
dibuix de Brian Rylance


Ja vos podeu imaginar com em vaig quedar.
Els que estaveu a l´e-mailing-list dels concerts WFW tal vegada recordeu que aquell mateix dia, un pic llegida la tràgica notícia, vareu rebre aquest sentit correu:

en pau descansi l´immens john martyn

"Now woman, don't you feel sad when you see your life go round
And you realise that you've been drinking all of your years like wine?
You're gambling with time and you know you just can't win
But still you feel that somehow you've just got to keep on trying
And woman, it's your heart, I hear crying"


avui és un dels dies més tristos des que waiting for waits va començar a promoure
concerts l´any 2001.

john martyn era un (difícil) objectiu que duiem al cor.
però des d´avui ballad of an elder woman ja no es podrà escoltar sense llàgrimes
als ulls

ens ha deixat un dels més grans...el darrer rei d´escòcia


Idò vos deix un vídeo on podeu escoltar sa  "balada d´una dona major", del primer àlbum de Martyn: London Conversation (1967).



sub-anècdota: al novembre del 2008 havia de triar entre anar a Londres a veure el que acabaria sent darrer concert en vida de John Martyn o anar a veure Jolie Holland (dins les tasques de contractació del cartell WFW 2009).
I així em vaig quedar sense veure mai en directe a un dels més grans...

Avui el missatge que s´ha penjat a la web de Martyn és el següent:

"5 years ago today (29th January 2009) the world lost the most innovative singer-songwriter and guitarist it had ever seen. We all miss ‘Our John’, in our own personal way, we miss our friend, but we are fortunate to have the wonderful legacy of music that John left us. An insight on the man himself, John shared his life with us through his music. Our hearts reach out to John’s loved ones and family, for their loss is so much greater than ours. So raise a glass to ‘Our John’, put your favourite album on and celebrate “the cool bit” – the music."

Feis-ne cas: anit ompliu una copeta de vi negre o de brandy i alçau-la escoltant, per exemple, Solid Air!


 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada