divendres, 17 de gener del 2014

Devil & God, s´al.lota de Jersey i Richard & Richard (Capricornis track #14)


Avui, dia especial amb diverses celebracions:
Orphans Of Waits vol quedar bé amb un sant, amb un dimoni, amb un gran poble de Mallorca, amb un gran crooner, i amb un gran disc. 

I també vos contaré l´anècdota d´una al.lota de Jersey que fa vint-i-un anys me va presentar a un tal Tom Waits...



DEVIL & GOD




"No sabeu que el dimoni no existeix?. És Déu quan va gat!" 
(T. W. dixit)




Aprofitant que John Hammond Jr, excepcional bluesman, fill del "descobridor" de Dylan, amic personal de Waits, i un tipo que record de tracte bastant difícil...



...va fer un directe a Sa Congregació de Sa Pobla dins la temporada Waiting For W. 2006 (llegir crítica AQUÍ), avui el bloc d´Orphans vol regalar a tots els poblers, Antonis i Andonis la versió que aquest senyor va fer de la cançó "Heartattack and Vine":

  (si tens un ay pad i no veus el video pots fer click AQUÍ)


Liar, liar with your pants on fire
White spades hangin' on the telephone wire
Gamblers reevaluate along the dotted line
You'll never recognize yourself on Heartattack and Vine
Doctor, lawyer, beggar, man, thief
Philly Joe Remarkable looks on in disbelief
If you want a taste of madness you'll have to wait in line
You'll probably see someone you know on Heartattack and Vine
Boney's high on china white, Shorty found a punk
Don't you know there ain't no devil? There's just God when he's drunk
Well this stuff will probably kill you, let's do another line
What you say you meet me down on Heartattack and Vine
See that little Jersey girl in the see-through top
With the peddle pushers, sucking on a soda pop
Well I bet she's still a virgin but it's only twenty-five 'til nine
You can see a million of 'em on Heartattack and Vine
Better off in Iowa, against your scrambled eggs
Than crawling down Cahuenga on a broken pair of legs
You'll find your ignorance is blissful every goddamn time
Your're waitin' for the RTD on Heartattack and Vine
Boney's high on china white, Shorty found a p-punk
  Don't you know there ain't no devil? There's just God when he's drunk
Well this stuff will probably kill you, let's do another line
What you say you meet me down on Heartattack and Vine
Liar liar with your pants on fire
White spades hangin' on the telephone wire
Gamblers reevaluate along the dotted line
You'll never recognize yourself on Heartattack and Vine
Doctor, lawyer, beggar, man, thief
Philly Joe Remarkable looks on in disbelief
If you want a taste of madness you'll have to wait in line
You'll probably see someone you know on Heartattack and Vine
See that little Jersey girl in the see-through top
With the peddle pushers, sucking on a soda pop
Well I bet she's still a virgin but it's only twenty-five 'til nine
You can see a million of 'em on Heartattack and Vine
Boney's high on china white, Shorty found a punk
Don't you know there ain't no devil? There's just God when he's drunk
Well this stuff will probably kill you, let's do another line
What you say you meet me down on Heartattack and Vine



S´AL.LOTA DE JERSEY




anècdota #1: Heartattack And Vine va ser el primer disc que vaig comprar de T.W.,

 

si no record malament al carrer Tallers de Barcelona (lloc de perdició absoluta en aquells anys estudiantils a principis dels 90´s); ho vaig fer intrigat per saber com sonava l´original de "Jersey Girl" després d´haver-la sentida tantes vegades en la versió de Bruce Springsteen al Live/1975-85 (aquella que substituía "whores" per "girls").

I s´al.lota original sonava així de bé:

(si no veus el video, pots fer click AQUÍ)


També podeu fer click AQUÍ per escoltar-los als dos (Tom & Bruce) interpretant-la l´any 1981 a l´Sports Arena de Los Angeles. 
La podeu trobar a diversos discs pirates, tan de Waits com d´Springsteen, però extranyament no s´ha enregistrat mai de manera oficial (d´aquí la molt pobra qualitat de sò).


Ja m´agradarà saber com vareu descobrir voltros a Tom Waits, així que benvinguts els comentaris al final d´aquesta entrada...


RICHARD & RICHARD

A més de Sant Antoni, avui és l´aniversari d´un gran crooner i un gran tipo:
Richard Hawley (17/01/1967; Sheffield-U.K.).


Happy Birthday, mate!

anècdota #2: durant les negociacions amb l´agent de Hawley, i arrel de comentar-li que era costum del WFW demanar als artistes l´inclusió  d´una versió d´un tema de Tom Waits al seu repertori, me va contestar que el problema era que Richard no estava gens familiaritzat amb l´univers musical de Waits. Un poc apurat vaig dir-li que no es preocupés i que era més que benvingut sense fer la versió!. Però la seva resposta va ser que el de Sheffield no volia ser l´excepció (d´aqui uns dies vos xerraré de dues excep-decep-cions), i que o venia a Mallorca amb una versió apresa ...o no venia!. 
Si encara no estau avorrits i seguiu llegint, veureu i escoltareu el més que digne resultat...




I també avui és el 20 aniversari de la publicació del Mirror Blue de Richard Thompson...


...que inclou la cançó que més m´agrada d´aquest gran artista: "Beeswing" (la podeu escoltar fent click AQUÍ, i mereix molt la pena fer-ho llegint la lletra)


A més de compartir nom de pila, país de naixement i els esmentats aniversaris, Richard and Richard van ser caps de cartell del Waiting For Waits (2008 i 2010), tots dos amb actuacions al pati d´armes del castell de Bellver

Aquí en teniu testimonis audiovisuals:

1) video de R. Hawley interpretant -per primera i de moment única vegada en la seva vida- "Gun Street Girl" de Tom Waits (acompanyat per l´elegantíssim, i excel.lent persona, Shez Sheridan)

(si no et surt, pots fer click AQUÍ)




2) video de R. Thompson al WFW2010, acompanyat del llegendari Danny Thompson , fent click AQUÍ




anunci dissenyat amb ajuda de la bona gent d´Estudi Plantabaixa

anècdota #3: Thompson va ser l´únic participant al WFW amb una carrera musical més extensa que el propi Tom Waits. Quan el californià va debutar amb Closing Time, R.T. ja havia publicat el seu debut en solitari (Henry The Human Fly, 1972) 


a banda del seu maravellós llegat anterior amb Fairport Convention(1967-1971)




A pesar d´això, no va posar cap pega a incloure una versió de Waits al seu repertori al castell de Bellver, inclús reconeguent amb humor i humiltat que l´havia de llegir perque no la duia prou assajada (va tocar "Get Behind The Mule", amb esprintada del seu técnic de sò, 100% analògic, per recullir la lletra d´enterra quan li va caure a meitat de cançó). 

En referència a aquell dia, dissabte 10 de juliol de 2010, donar les gràcies a Eduardo Jordà pel seu article "Thompson & Thompson", que malhauradament no va servir per a que el concert enregistrés l´entrada de públic que es mereixíen aquests dos genis.

anècdota dins l´anècdota: al concert hi va assistir Mario Pacheco (quatre mesos abans de morir, e.p.d.), gran fan de Richard Thompson, que precisament em va comentar al final de l´actuació que no podia entendre la falta de públic. Perdonau però ho havia de reivindicar!


UNA MÉS PEL PLAYLIST CAPRICORNI


Difícil tasca triar un sol tema del capricorni del dia.
Aqui el teniu en plà crooner-superclass...

CAPRITrack #14 - "Roll River Roll"
(Richard Hawley - disc Lady´s Bridge, 2007)





Roll river, keep on rolling
Ancient lady cold
I'm forsaken, lost and forgotten
Roll river roll

Roll river, roll river roll

Let it take me, free and unchain me
Ancient lady cold
Keep on rolling, roll on forever
Hope we shall meet at home

Roll river, roll river roll

You hold my body, lost and forsaken
In your deep waters cold
Oh, sacred river take me to my sweetheart
My lonely bones

Will she remember?
Oh, river take me on my journey home
Deep dark waters to learn your secrets
River angel rise

Roll river, roll river roll
Roll river, roll over my bones




FELIÇ SANT ANTONI! 
 

34 comentaris:

  1. Hola. Vaja una entrada... que podrien ser ben bé tres... o mitja dotzena (esper que et dosifiquis bé)
    Descobrir Waits...?? És fàcil que el teu tan estimat com odiat Tom m'arribàs via Ol'55 però dels Eagles !! Me sona... cosa... és que era molt adolescent, en Franco estava en plena tromboflebitis, però sobretot, jo estava molt A_nEmorat d'una nina que no me feia ni puta cas i les "versions ensucrades" solen tenir cert avantatge en un entorn melanconiós (qui hagi vist una posta de sol en aquestes condicions devers Na Pirapèl un juliol sabrà de què parl) Però no estic segur... fa quaranta anys...
    Del que sí que estic segur és del "Hearattack and Vine" en una cinta cassette que posavem al quarter quan el brigada Ramonell partia (prest ferm!!!) a fer "vinitos" i "cervesetes", vull dir gestions, a Capitania.
    Aquell cassette fantàstic ( http://en.wikipedia.org/wiki/File:Philips_EL3302.jpg ) sortia del macuto de'n Jordi tan aviat com la torturada ànima vestida de caqui es perdia pel carrer del Socors. En Jordi, un al.lot de Manresa, del que només record que era percussionista i estava prim com una baqueta, tenia dues o tres cintes que posarem mil vegades durant mesos. Potser alguna de meva, també. Molt de Pau Riba, molts de Licors i Dioptries? Segurament. I Plateria, i Gato Pérez... "Hearattack and Vine" i converses amb el "Baqueta" sobre els respectius projectes vitals a curt termini tan diferents, per cert, mentre fumàvem camel comprat a la cantina de suboficials a meitat de preu que a l'estanc. He de dir també que en associar el tema a la portada del disc, la vaig trobar molt poc original després del Thick as a Brick (Jethro Tull - 1972) potser va ser això que no me va motivar a seguir de prop en T.W. fins bastant més envant (Alice??)
    Això sí, ara veig que el Brigada Ramonell i les seves incursions i "cabezas de puente" (per qualque cosa érem d'Enginyers) per bars de putes barates del "brut" a les onze del matí era, sense saber-ho (ni ell, ni jo, ni en Jordi), un personatge més de l'imaginari Waits. A les seves ordres Brigada. Que vagi bé per Capitania.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimat Frederic.
      Gran comentari (que ben bé podríen ser tres, o sis...però no et dosifiquis!. Que si no comentes tú , això serà un tostón!)
      Trob que has de fer un llibret i contar batalletes del tardofranquismo, amb tots els personatges que vares conéixer, com aquella gran història que ens contaves quan anavem cap a Deià a veure l´homenatge a Kevin Ayers...
      Demà és el teu aniversari, company capricorni, així que l´entrada anirà dedicada a Nawuito.
      Salut!

      Elimina
    2. !!! ¡¡¡ On dic "Na Pirapèl" hauria de dir "Na Tirapèl"
      Topònim que designa una espècie de "triangle de les bermudes" però pels arenals del Trenc on suposadament s'ofega gent per mor d'uns corrents misteriosos [Na Tirapèl es troba a la platja del Trenc, entre "Na Gavina" i "Es Motor Gros"] ;o)

      Elimina
  2. (comentari rebut per email de part de Pep Lluís Moyà, ideòleg del nom "Orphans Of Waits"):

    Bé, jo vaig conéixer Waits de gran, com molts altres 'històrics', tot sigui dit...
    Estava a ca un amic esperant per fer un cafè i mentre ell era a la cuina jo rebostejava discos i xafardejava portades, noms i títols que ni de bon tros sabia d'on sortien.
    Havia sentit parlar de Waits, però no l'avia escoltat mai; me vaig topar amb el 'Big Time' i el vaig posar a sonar.
    L'anècdota és que vaig anar a la cuina per demanar a l'amo de la casa si tenia els altaveus escardats o el disc fotut, ja que aquella veu que sonava semblava molt rompuda...
    A partir d'aquell dia, Waits va començar a sonar per ca nostra, ara sabent que no s'escardava res...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els anys salvatges den Frank (base del Big Time)...són realment molt salvatges...i collonuts! (per mi , en perspectiva, Frank´s Wild years seria el millor disc dels anys a Island...si olvidam quan trencador degué ser el trombons-peix-espasa)

      Elimina
  3. (comentari rebut per email de part de MAX):



    N,havia sentit cançons sueltes a la radio o als bars al llarg del temps, però em vaig enganxar de ple amb Swordfishtrombones, just quan vaig arribar a Mallorca. I ja no m,hi he desenganxat!

    Salut
    Max

    ResponElimina
    Respostes
    1. Max,

      Creus que la dona de´n Waits va penjar el teu póster al quarto dels nins...que ja no són tan nins? !

      Salut i fins aviat per Sineu o Palma...

      Elimina
  4. Biel Ferriol ens comenta per email:

    Ufff tenc llacunes mentals però .....


    1- LOS HERMANOS DALTON un grup gadità de power pop feren un mini LPde versions
    "NADA SUENA IGUAL " al 1994 on s'incloia entre d'altes versions en Downtown train .

    http://lafonoteca.net/discos/nada-suena-igual


    http://es.wikipedia.org/wiki/Los_Hermanos_Dalton


    2- NIGHT ON EARTH Jim Jarmush 1991 . La BSO de la peli és d'en Tom i ja em va cridar l'atenció desde el moment inicial la música amb la bolla del mon girant .....
    Malgrat la peli és del 91 , probablement la veges anys més tard . Per això no record clarament quina va ser la primera vegada.

    També crec que al final d'una peli amb els credits hi ha un tema bonissim .
    la peli és LEOLO del 1992 dirigida per Jean-Claude Lauzon. Em va cridar molt l'atenció

    Això si , el primer disc que em vaig comprar fou Rain dogs , el segon Blue valentine , i el tercer Mule variations

    i no en tenc més :(.


    3- Puc dir que fa uns 6 anys a Sa Pobla a una boda d'un valencià i una poblera al saló de Can Quic amb un bon arroç pobler de primer plat , vaig tenir l'honor de posar JERSEY GIRL ( per expresa petició del novi ) a l'entradadel novis al banquet de noces.


    Una abraçada desde Muro avui amb un dia COLD COLD GROUND



    ResponElimina
    Respostes
    1. L´amo en Biel!

      Per Palma també tenim dies cold cold ground, que cantava n´Oriol Luna amb La Búsqueda per devers el claustre de Muro...

      Elimina
  5. Jaume Rebassa (company balearico) també per email:

    Bones Tomeu,
    Recordo perfectament com vaig conèixer a Tom Waits:
    Quan cursava cou, que ho feia per les nits (i d'això ja fa uns 30 anys!!), me molaba molt arribar a casa i veure, mestre sopava, un programa que es deia "La Edad de Oro" (programa mític!) i un altre que es deia "Metrópolis". Idò una nit, crec que a Metrópolis o a un seguit de videos que van posar en lloc de "La Edad de Oro", substituint al programa per algun motiu, no recordo bé, van començar a posar vídeos den Tom Waits, època swordfishtrombones, rain dogs. Vaig flipar de seguida, per sa música, que no sabia si m'agradava però m'atreia (mai havia escoltat res semblant), i per s'histrionisme des tipo. A partir d'aquell moment el vaig començar a seguir i a enganxar-me.

    I això es tot!
    Salut i Rock and Roll

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume,
      Te jur que no sembles tan vell com ets!.
      Hem d´anar a Olot diumenge que vé?

      Elimina
    2. Homo, tan vell no som!
      Una mica just per Olot, però alguna sortida sí que podriem organitzar.

      Elimina
  6. comentari rebut per sms telefònic del pirata melòman Pep Escudero (a.k.a. Pepescu):

    Cap al 1976 Jonch me va dur d´Holanda els primers discs de Waits.

    En TW me´l va presentar un filòleg anglés molt major que jo que es deia Joan i que no sé que se n´ha fet d´ell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pepescu, sé que com a bon homo analògic i "a un vinilo pegado" no llegiràs mai aquest bloc...però esper que qualque dia t´enteris d´on collons és en Joan.

      Elimina
  7. (rebut per correu electrònic)

    Bon dia Tomeu!

    Et deixo unes paraules meves i l'enhorabona pel blog!

    Jo vaig conèixer a Tom Waits amb uns vinils preciosos que vaig heretar per quedar-me flipat amb aquella musica. Inicialment anava a ca el meu cunyat, Juan, que li agrada molt el Jazz, i després d'haver passat un horabaixa de vi i núvols dolços, baixarem de la terrassa i entrarem a ca seva. Només entrar hi ha un elefant, penjat al mur, d'unes mides més que considerables, pintat amb colors cridaners. Al costat unes bolles de vidre pengen del sostre, totes de colors i puntets, al·lucinants. Bé, això és igual...
    En definitiva, vaig caure al sofà i me va posar un vinil "Blue Valentine", vaig quedar estorat! El va seguir un altre, "Closing Time", amb unes sensacions increïbles. Aquell dia començà l'historia de anar comprant vinils seus, jo ja comprava uns altres, normalment "indis", de jazz, o clàssica, així que me vaig guiar per la portada, com aquell sorprenent "Small Change", i desprès vaig anar ampliant esperant que vingués a Mallorca i pogués conèixer l'inestimable repertori. Però això darrer, no va passar. Així que me queden un bon grapat de vinils per gaudir de l'espera i el record d'una varietat de concerts del WFW.

    Salut,
    Alejandro Ysasi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei Alejandro.

      Bon criteri començar pels inicis de´n Waits (anys Elektra/Asylum).

      Com m´agradaria haver vist un concert als 70´s.

      De les vegades que he disfrutat de Waits en directe, escases concesions a aquells anys; els té olvidats. Supòs que des que va coneixer Kathleen Brenna al rodatge de "Corazonada" (F.F. Coppola) tot foren esforços per borrar l´época "warm beer and cold women"...

      Elimina
  8. (email de Dani García, amb recomenació inclosa)

    Hola Tomeu

    A Tom Waits el vaig conèixer per la versió que feia Springsteen del Jersey Girl en el directe del live 75-85. Després ja vaig comprar el original Heartattack and Vine del tio Tom.


    No se si coneixes la nova serie de la HBO True Decective la canço de la intro es dels The Handsome Family que van esser dels primers en actuar al festival WFW a la antiga sala Sonotone. Ahi tens el video, per cert molt bona série i molt bona banda sonora fins ara:

    http://www.youtube.com/watch?v=FxXRkqXfhYM


    Fins aviat, DANI

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei Dani,

      Content de no només coincidir amb tú en el nostre amor incondicional pel Bruce dels 70´s (el que la CBS volia que fos new Dylan, com tans altres...), sino en la manera de descobrir l´univers Waits començant per Heartattack and Vine, que curiosament és dels discs més fluixos del vell Tom, no?
      Ja pegarem una ullada a la nova serie d´HBO (si bé fa quasi dos anys que tenim agafant pols i pendent de veure la 5ena de Mad Men; i ara poc temps per tele me deixen els orfes d´en Waits...).

      Salut

      Elimina
  9. En Joan Cabot ens escriu des de 40 putes:



    No sé quan va ser exactament, però sé que, quan intent recordar-ho ara, pens que vaig començar a escoltar Tom Waits massa prest. I ho mescl tot: a Waits i a Bukowski. En realitat, per a mi són un poc la mateixa cosa, productes d’un món decadent, estrany i fascinant, on la bellesa mai és òbvia però sí bastant mala puta. Com moltes altres coses (també em va pegar el meu primer cop de puny) vaig descobrir Waits gràcies al meu germà major, que va escoltar compulsivament “Franks Wild Years” (1987) durant una breu temporada. Ell va poder deixar-ho; jo no. Vaig començar a comprar-me els seus discos i, escoltant-los, vaig passar per una adolescència semiclerical d’ascetisme i celibat: jo volia follar, però és mol difícil quan tens vint i pocs anys, llegeixes Cioran i escoltes discos d’un crooner de LA que té veu de cassalla. Encara ara no tenc ni idea de què escoltaven les dones de la meva edat en aquells temps perquè mai se varen acostar prou com per poder demanar, però sí sé que, si bé m’han fet un poc més miserable, les cançons de Tom Waits m’han fet aprendre a encaixar-ho amb elegància (i al bar).

    Joan Cabot

    --
    Joan Cabot
    http://40putes.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari Joan.
      I també gràcies per tots aquells anys de suport periodístic (encara record quan ens varem veure per primer pic a l´estudi de Ràdio Jove a l´estiu del 2001, i em digueres que t´esperaves trobar un homo major darrera el WFW!).
      Esper que t´haguis recuperat del cop de puny del teu germà...amb elegància i al bar!
      Salut i Atletic!

      Elimina
  10. Immaculada Duran23/1/14 7:06 p. m.

    Vaig sentir algú de veu trencada i plorosa, cantant una cançó que tota la vida m'havia acompanyat, en desenes de versions, Tom Trauber's Blues o el que jo coneixia com a Waltzing Matilda. Vaig demanar qui era i em varen respondre que Tom Waits. Jo vaig pensar "Ara ja sé qui és!". Encara m'escarrufa quan l'escolt. I he escrit aquest paràgraf amb la banda sonora que corresponia. Ara me posaré Jersey Girl.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l´aportació, Inma!
      Quina gran cançó, i quin gran disc Small Change! (potser el millor del catàleg Waits dels 70´s ).

      Elimina
  11. (email rebut de Pep Zero / Mallorca Jazz Sa Pobla)

    Quin disc!... quan vaig conèixer Tom Waits

    Crec que era a principis dels anys vuitanta quan el meu germà aparegué a l’habitació on teníem el tocadiscos, amb un LP davall el braç amb una portada que cridava molt l’atenció.
    Una senyora, quasi nua, amb postura de peus en terra i descansant les anques damunt un taulell envaït d’objectes de maquillatge, pomades, cremes, esprais i potingues mig buits.
    Un gran mirall ens mostra la seva esquena nua i, al damunt, les bombetes il•luminant l’ambient emboirat pel fum dels cigarrets que no deixa veure gaire bé les fotografies aferrades a la capçalera del moble que hi ha a l’improvisat camerino d’un club qualsevol on el personal de neteja fa temps que no es presenta.
    La seva mirada està un poc perduda, potser a causa del cansament de la dieta feta. Treballar d’stripper o ballarina en topless als club de nit significa aguantar actuacions d’un públic excessiu.
    En situació preferent, a la portada del vinil, hi ha el seu amic o client (?) amb un vestit negre que fa estona que no ha vist la planxadora de roba. Assegut, mirant un paquet buit de cigars ”Old Gold”, amb un peu damunt una cadira blanca i amb fesomia de vençut, cansat, barba d’un parell de dies, apurant una cigarreta que té en la mà dreta. I, la mirada, fixa, damunt el desgavellat taulell on hi ha una revista de boxa i plantes pansides...
    El disc es diu “Small Change” d’un músic que es diu Tom Waits.
    La primera audició del disc va ser sorprenent. Un trio de jazz amb una veu esqueixada, pot ser amb un parell de dies de ressaca. Bramant davant el micròfon les històries bluesy, acompanyat d'una secció d'instruments de corda. El tema que se’m va aferrar més va ser “Invitation to the blues” potser perquè vaig començar a escoltar el disc per la cara B. No sé com va ser la triadella dels músics acompanyants però el senyor Tabackin bufa el saxo com si fos el darrer que farà en la seva vida. Que bé el contrabaix de Jim Hughart a “Step Right Up”. El gran Shelly Manne sembla que camina satisfet amb els tambors en el tema “Pasties and a G-String (At the Two O'Clock Club)” després d’haver fet el menú del migdia i de postres quatre cerveses de més.
    En aquells moments, adquirir un disc LP era tot un esdeveniment. Tenir entre mans les portades dels discos dels músics que anaves descobrint era com descobrir històries noves de músics que et contaven aventures.
    Si podies, compraves un vinil cada mes, o no. Aprofitàvem els pocs discos observant-los i mirant i remirant la portada, la contraportada i si, a dins, hi havia més informació dels músics era l’hòstia.
    La cara A, la cara B, la cara B, la cara A, i així, fins que tenies temps escoltaves la meravellosa música del vinil.
    Aprofitaves més els discos més temps, per escoltar-los, per observar la foto de la portada, la contraportada, qui n’era el productor, qui tocava aquell instrument que et cridava l’atenció...
    Ara és tot massa ràpid, l’MP3, les xarxes, les descàrregues ... La presentació del treball discogràfic és secundari.
    El disc d’en Waits “Small Change”, el vàrem comanar a un amic, que anava a passar un cap de setmana a Londres.
    Record que era temps de dur pantalons texans “Old Chap” i d’escoltar discs com “8:30” de Weather Report, “Shadows and Light” de Joni Mitchell, “Pirates” de Rickie Lee Jones, “The Perfect Release” d’Annette Peackock, “The Last Waltz” de The Band, “Vital” de Van der Graaf Generator ...
    ... Després, record que, el següent disc de Tom Waits que va entrar dins l’habitació on teníem el tocadiscos es deia “Nighthawks at the Diner”, però això és una altra història.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Senyor Zero!
      M´han dit que des de l´innocentada de l´altre pianista californià (Randy Newman) la centraleta de sa Congregació treu fum!
      Me reservaries 500 entrades d´aquestes de 9 euros per fer revenda a 50?.
      Amb els beneficis qui sap: inclús es podria dur Graham Parker a sa Sala Rex!.

      Per cert: m´ha dit un pajarito que ets sagitari...idò com es sinvergüensa de sa portada d´Small Change!.

      "Invitation to the Blues" és l´ÚNIC tema dels 70´s que he sentit tocar a Waits als 5 pics que l´he vist en directe. Hi deu haver una historia personal: per qué aquest tema sí i d´altres no?.Com ja no l´esperam, no li podrem demanar...

      Salut i espinagada! (maldament sigui d´anguiles forasteres)

      Elimina
  12. (rebut per email de Lluís Juncosa)

    sobre tom waits, francament, no tenc res a dir. qui sí escolt ara asíduament i amb gran plaer és julian cope: revolutionary suicide (cd 1).

    salut

    lluís

    ResponElimina
    Respostes
    1. How to cope with Cope? (no confondre amb "How to cope with La Cope?").

      Salut i ens veim avui horabaixa,
      Tomeu

      Elimina
  13. (rebut per correu electròni cd de Jaume Bergas negrei3colors; ho divideixo en dos parts per que blogger no accepta el número de caràcters del text íntegre)

    PART 1:

    Waiting for Waits (per Jaume Bergas i Negre)

    " ... And the things you can't remember tell the things you can't forget . That history puts a saint in every cheam "

    ( ... Tot el que no record és el que no puc oblidar . Aixi és la vida )

    " Time" del Rain Dogs . Tom Waits

    Havia de ser mitjans dels '80 , no recordo bé, quan solíem anar amb força freqüència a un petit antre anomenat Paris Texas , situat a meitat d'altura del carrer Bellver , allà prop de la plaça Gomila . El bar , que no mesurava més de deu metres quadrats , estava regentat per Ramón de la " O " ( personatge peculiar ) i s'havia convertit en un tuguri perfecte per a gent de mal viure ( o de bon viure , depèn de com es miri ) . Solíem confluir gent inquieta per la música , la literatura i la pintura , per les arts escèniques i pel vici ...

    En una ocasió ( no recordo bé però no ho puc oblidar ) estant de peu a la barra del petit bar i al costat de la que llavors era la meva novia ( avui la meva dona ) , algú que havia sobrepassat en abundància els límits del mescal, va assetjar la meva parella fins treure-la dels límits . Jo , que fins al moment , havia fet un gran esforç per no saltar , em vaig fer mitja volta i sense dir res, em vaig llançar amb el palmell obert de la mà dreta cap al seu descol · locat rostre i de l'impacte va caure rodó damunt les rajoles ( em vaig sorprendre a mi mateix . La testoserona em va encegar perquè sempre he odiat la violència ) .

    Després dels fets , el " mezcalino " va marxar i Ramon, el bàrman amb barret otomà , va fer dues coses , sense dir res, a saber: 1 . Em va servir , sense jo demanar-ho, un cognac doble de Suau i, 2. Activar el radiocasset .

    I així va ser quan vaig escoltar per primera vegada a Tom Waits . Sonava " Time " del Rain Dogs , que aleshores , havia de fer poc temps que estava disponible al mercat .

    (...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. (...)
      PART 2:

      En aquell temps , jo estava submergit amb Joy Division , Virgin Prunes , Bauhaus ... però allò que vaig escoltar , aquella nit , em va sentir a glòria .

      Així va ser com vaig començar a aprofundir en la música d'aquest californià . En aquest món fantasmagòric ple d'encant , d'evocació d'ambients lírics , foscos , tenebrosos , plens de personatges desesperats , poc donats al gaudi , inundats en obsessions i allotjats en la desesperança . Waits actor , Waits músic , Waits compositor , capaç d'evocar el més bell romanticisme dins d'un context de la més insòlita cadència .

      Vaig descobrir l'Univers d'aquest personatge , complex però al mateix temps quotidià , on per mitjà de crits incessants i amb la maquinària musical de fons ( piano , clarinets desafinats , pum - organ , instruments de vents no convencionals , percussions incorrectes ... ) , Waits semblava evocar els personatges hilarants de L. Carrol , Bukowski , Ginsberg o William Burroughs ( generació beat ) . Tot això dins d'un cabaret ambulant , on l'amor i la mort , el cinisme i la malenconia conviuen junts .

      Deia Daniel Durchholz sobre la seva veu que era com si hagués estat submergida en un dipòsit de bourbon , fumada durant uns mesos , i després portada fora i aixafada per un cotxe .

      Estic convençut que Rickie Lee Jones va quedar fins als nassos d'ell ( i ell d'ella ) i que no va ser fins que va conèixer a la guionista Kathleen Brennan quan va començar a " centrar-se" en ell mateix . De fet , per a mi , a partir de conèixer- la, editar els seus millors discos , llevat de Small Change :

      Heartattack and wine , Rain Dogs , Swordfishtrombones ( obra mestra ) , Bone machine , Mule variations .

      Per descomptat que la grandesa de la música consisteix , entre altres coses , que una cançó és capaç d'evocar-nos olors , sabors , imatges , històries ... de la mateixa manera que " Time " no m'ha deixat oblidar aquell record que no recordo . Amb la finalitat de cerciorar que el record de la història del Paris Texas era el que era o el que jo creia que era , vaig visitar a Ramón de la O ( ara a La Posada del Bellver ) i així m'ho va confirmar .

      Jo , per la meva banda, agraeixo enormement a la productora " Waiting for Waits " ( Tomeu Gomila ) , per haver-me il · lusionat en l'esperança que algun dia poguéssim veure i escoltar-lo per aquestes terres, i em nego a ser un orfe desconsolat encara que col · labori en aquest blog. ¡¡¡No!!! , fins el dia que vegi en la làpida de qualsevol cementiri : “Aquí dorm per sempre Tom Waits: que me quiten lo bailao "

      Postdata : Trobareu a Internet posant " Paris Texas , de negre i 3colors " el petit homenatge dedicat al bar .

      jaume bergas i negre

      Elimina
    2. Com t´ho has currat, Jaume. (Manco mal que ja hem pait el desastre d´Olot)

      Ara de memòria crec que s´única versió de "Time" que es va fer al Waiting For Waits va ser al 2002, interpretada per Jenifer Jackson amb l´ajuda als teclats d´en Marc de El Diablo En El Ojo (enyorat grup mallorquí que a l´any següent va participar al WFW2003 amb un set tot de cançons de T.W.)

      Elimina
  14. he conegut en Tom Waits gràcies a tu Tomeu,així que no fa gaire... he de reconèixer que l´únic que tenim en comú es el signe del zodiac , es a dir Sagitaris els dos. Reconec que aquest es el comentari més descafeinat i mes 0.0% del blog però no em podria permetre el luxe de no entrar al concurs i de no felicitar-te per tota aquesta feina que fas, ets un gran tipo que té un gran blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. vaja, pilar.
      m´has fet posar vermell (i ja saps que els balearicos ho passam molt puta si ens posam VERMELLS).

      efectivament en Waits és sagitari com tú. nascut el 7/12/49 se suposa que dins un taxi a Pomona (California).
      si tú també vares néixer dins un taxi...ja teniu 2 coses en comú!



      besades

      Elimina
  15. (rebut per email de part d´en Kepa, que ha intentat reproduir el que més o manco havia escirt però per raons tècniques blogger no va publicar)

    Joe!! Quina llástima lo del comentari, perquè no ho vaig guardar. Era per lo del concurs i contestava a ambdues qüestions, però em sembla que no seré capaç de recordar tot el que posava, ni fer-ho amb el mateix punt d'humor que li vaig donar.

    Xerrava de que vaig sentir per primer cop al Tom Waits, per recomanació teva després d'algun concert del WFW. Crec que em vaig comprar el "Rain Dogs" i tot i que no m'enrecordava exactament a quin concert ens vàrem conèixer, contava les meves impressions d'aquelles primeres edicions i de mítics concerts com el de la Dayna Kurts a Muro o d'altres al Castell de Bellver, Arca o Sa Nostra. També comentava que ja va sent hora de retomar el tema del WFW i que estic pensar obrir una petició a change.org o alguna pàgina semblant per fer una mica de pressing.

    I d'altra banda... amb el tema dels horoscops... comentava que, quan un cerca llistats de gent "famosa" a internet, sempre espera trobar qualque ídol, tot i que sempre et trobes sorpreses també. En aquest sentit, artistes peixos que, per cert, estan a punt de començar a complir anys (els que estiguin vius, clar), trobem un bon grapat de celebritats com na Nina Simone, n'Aretha Franklin o en Johnny Cash entre d'altres (Cobain, Clapton, Harrison...). Però clar, si comences a gratar una mica surten també altres noms com Bon Jovi, Rihanna... o el mismíssim Justin Bieber!!! Jajjaja!!! Podria dir que el meu músic peix preferit és l'oncle Lou, però s'em podria criticar d'oportunista, així que vaig trobar un nom que, llevant les meves primeres influècies musicals, va significar molt per la meva devoció posterior a la música i, sobre tot, per la guitarra. Em quedaré doncs amb el mestre Andrés Segovia i el seu virtuossisme a l'hora de tocar aquest instrument.


    Això era "poco más o menos" el que vaig escriure.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Kepa.

      Quina enveja me fa l´agenda de concerts que tens per Bilbao...

      Veig que s´apropa es teu aniversari...Gràcies per la teva aportació de "peixos" musicals (una altra orfa d´en waits: Immaculada Duran, també ho és)

      Crec que ens coneguerem a algun concert d´aquell cicle paralel al Waiting For Waits que es deia Nits Angleses Al Lisboa (algún dia xerraré al bloc d´aquells concerts al café Lisboa).

      Salut i a veure si ens veim per Donosti al concert de Ray (¡Rey!) Davies!

      Elimina
  16. No sé quan, però era un temps en que encara feien progames decents de música a la tele. El vídeo de Downtown Train em va captivar. Crec que després de la deplorable versió den Rod Stewart en Waits no en va voler saber mai més res del tren.
    L'havia escoltat abans, però em sonava a música per tancar baretos, pensa el que vulguis...als 20 anys no estava preparat per escoltar segons quines coses.
    Deixa'm la part més "pop" i t' enduus la més cabaretera, així ens entendrem millor.
    I el día que ens haguem d'engatar perquè ningú ens estimará serà la nostra banda sonora, man

    ResponElimina