dilluns, 10 de febrer de 2014

No Pain For Payne i un goya per Josh Rouse



Avui fa anys Alexander Payne (10/01/1961; Omaha-Nebraska, EUA) que com vos deia fa uns dies va tenir l´exquisit gust de triar a Mark Orton (líder de Tin Hat) com a compositor de la banda sonora de la seva darrera pel.lícula: Nebraska.


Have a birthday with no pain, 
Mr. Payne!




Quan l´any 2002 vaig riure pels colsos amb l´interpretació de Jack Nicholson a About Schmidt, mai hagués pensat que el director d´aquella pel.lícula acabaria tenguent un vincle directe amb Waiting For Waits a través d´una cançó de Tin Hat...

Abundant en l´enorme satisfacció de que tan el trailer oficial com la banda sonora de Nebraska (nominada a sis Oscars) inclou el tema "New West" gravat a Sa Congregació el novembre del 2005, a continuació podeu llegir una simpàtica correspondència de Mark Orton i un recull d´anècdotes prèvies a aquella màgica actuació de Tin Hat a Sa Pobla:

(rebut 09/02/2014)
hey Tomeu

long long time.

i hope all is well including especially fatherhood!

i wanted to send a couple of cd's your way - let me know a good mailing address for you

they are the soundtrack cd's for NEBRASKA (a recent feature film i scored that won best actor at cannes and is nominated for a bunch of oscars)

the score includes a couple of tin hat tracks including a live one from the last Mallorca show (from Foreign Legion) entitled New West
the rest of the score is composed by me though tin hat members are part of the group of players (including original member Rob Burger on a couple tracks)
i can also send hi-res mp3's if you like

and i would love to include a cd for the engineer (referint-se a Xisco Vich) who helped record the show - are you still in touch with him?

ok
let me know how you've been post-waiting for waits
all the best!!!
mark 



Congratulations Mark, and good luck on the Oscar awards night!


ANÈCDOTES WFW: no tot fou color de rosa en aquell debut a Espanya de Tin Hat i primera de les seves dues actuacions a Mallorca (tornaríen el novembre del 2010 per jubilar el cicle Waiting For Waits)...

Dos dies abans, Xocolat només havia venut 13 ó 14 entrades anticipades. Recordo telefonar mot preocupat a Pep Crespí (impulsor de l´entranyable i supervivent Mallorca JAZZ  Sa Pobla, que no olvideu enguany cumpleix 20 edicions): 
"Pep: vé un grup d´una qualitat extraordinària i només serem 30 ó 40 espectadors. Serà una autèntica llàstima…i un suicidi econòmic!”.

Per sort a l´on demà José Miguel López de Discópolis (Radio 3), a qui havia enviat una còpia del fabulós disc ->Book Of Silk<- de Tin Hat, va dedicar bona part del programa a comentar el gran interés del concert que havia de tenir lloc a Sa Pobla.




Automàticament es va disparar la venda d´entrades (amb un iva del 7%...), i amb això i l´ajuda de l´ajuntament pobler, que va incloure el concert dins el calendari de la Fira de Tardor 2005, vam poder “salvar la pell” en termes econòmics...

Encara no he anat a veure Nebraska (el cine i els concerts disfruten ara d´un iva anticultural del 21%), però estic molt content per Mark Orton, líder de Tin Hat i compositor de la banda sonora d´aquest film. Era una bellíssima persona i, junt amb els seus acompanyants (Carla Kihlstedt, Ara Anderson i Ben Goldberg) va protagonitzar aquell novembre del 2005  la segurament vetlada més màgica dels 10 anys que va durar l´espera a Tom Waits.




Tin Hat, a Sa Congregació (nov. 2005)




I més notícies cinematogràfiques amb cert vincle al Waiting For Waits:
Com segurament sabeu, ahir vespre Josh Rouse, participant al WFW 2004 també amb una actuació a Sa Congregació (llegir ->AQUÍ), va rebre un goya a la millor cançó per "Do You really Want To Be In Love?"




Confés que he perdut interés pels darrers treballs d´aquest senyor que du anys afincat a València... 
Enyor moltíssim l´estil dels primers discs de Josh Rouse: els elepés Dressed Up Like un altre pic Nebraska (1998) i Home (2000) així com el deliciós ep Chester (1999) gravat amb Kurt Wagner (líder de Lambchop).

Així que vos deixo amb un temasso del disc Home, que recordo amb nostalgia haver ballat a la sala Camden Dingwalls l´any 2000, hores després d´haver entrevistat telefònicament a Josh per un fanzine musical que s´havia de dir Swordfishtrombones però que mai va veure la llum...(ja vos n´havia parlat ->AQUÍ).

La cançó es diu "Directions", i un any després de publicar-se Home també seria inclosa a la banda sonora de la pel.lícula Vanilla Sky

Si no veus el vídeo que surt a continuació ->aquí<- tens l´enllaç a youtube
 



Don't like the direction you are going to
Seems to lack the attention that it used to
You stay out all night and get high with your friends
Wonder why you don't get one thing done in the end
Don't like the direction you are going to

Don't like the direction you have come to
Now it has the attention that it used to
Stay home all night with the tv and wife
Comfortable life ain't all it's cracked up to be
Don't like the direction you have come to

And it's easy to get caught
And the weight of the world
It's falling on your face
So unsure that you would

Don't like the direction you are going to
Seems to lack the attention that it used to
You stay out all night and get high with your friends
Wonder why you don't get one thing done in the end
Don't like the direction you are going to

And it's easy to get caught
And the weight of the world
It's falling on your face
So unsure that you would

Don't like the direction you are going to
Seems to lack the attention that it used to
You stay out all night and get high with your friends
Wonder why you don't get one thing done in the end
Don't like the direction you are going to

4 comentaris:

  1. Viva Josh! Melancólico pero no triste!

    ResponElimina
  2. ¡María!

    Pero que gran honor recibir la visita de una mujer cáncer con D.O. Somontano...

    En mi opinión, lo de mudarse a Altea (ese pueblo valenciano con nombre de coche) le sentó bastante mal a Josh Rouse.
    Creo que sus canciones eran mucho mejores en los primeros discos...antes de convertirse en artista metrosexual, que diría Joan Cabot...

    See you soon!

    ResponElimina
  3. (correspondència amb joan cabot de 40putes referent a josh rouse)

    -orphans of waits: a Josh Rouse sí que el vas entrevistar, recordo com a Ràdio Jove va dir que estava preparant un disc que es titularia Nashville...
    Lo darrer que està fent aquest homo, amb lo bé que va començar, me pareix insultantment almibarat!

    -joan cabot: Sí, tio, això ho record perfectament.
    També que Josh Rouse ha estat probablement el primer metrosexual que vaig conèixer, quan encara no havíem descobert l’expressió “metrosexual”. El vàrem anar a cercar en Joan Andreu i jo a l’aeroport, si no record malament. En tot cas, “Nashville” continua essent un dels meus discos preferits…

    ResponElimina
  4. I després vàrem anar a menjar un kebap amb ell Cabot (o era una burger?). Anyway, era fast-food

    ResponElimina