Petit homenatge a Gaillimh/Galway (the hooker and the girl)

Tornar trobar gent tan digne, agradable i amable com la que he trobat aquest cap de setmana de Saint Patrick a Gaillimh/Galway amb el meu amic David Andreu (membre de La Medusa) no serà gens fàcil!

Valgui idò un humil homenatge des d´Orphans Of Waits a tan entranyable localitat:

THE GALWAY HOOKER AND THE GALWAY GIRL

A la costa atlàntica d´Irlanda una "hooker" no té res a veure amb la meretriu de la postal de Minneàpolis del Blue Valentine de Tom Waits...

Se tracta d´una embarcació preciosa (vídeo il.lustratiu a continuació) que té com a únic defecte compartir els colors del Real Mallorca:

Així mateix l´embarcació ha donat nom a una amarga i deliciosa cervessa de no molt alta graduació, que se pot disfrutar als pubs com alternativa a la tòpica guiness.

I precisament a les parets d´un dels pubs amb més solera de Galway, regit per l´entranyable Cóilí, hi podeu trobar, entre moltes altres fotos, una del nostre "amic" Steve Earle flirtejant amb una al.lota vilatana.

 interior del pub Tig Cóilí, situat al cèntric Latin Quarter

Cóilí me va explicar (mentrés li comprava una camiseta del pub amb el rostre de sa seva padrina fumant en pipa) que aquella al.lota de la foto era la famosa "The Galway Girl" a qui Earle va dedicar una cançó pel seu disc Trascendental Blues, publicat l´any 2000.

Com saben bé els lectors regulars d´aquest bloc, els Orphans estam una mica emprenyats amb Steve Earle pel seu "desplante" al Waiting For Waits 2009.

Així que enlloc d´adjuntar-vos un vídeo de la cançó original, ho faré d´una versió dels molt més simpatics The Kilkennys:

NOTA: si no veus el vídeo que hi ha a continuació, és que estàs llegint això amb un aypad (o i-paddy que supòs diuen a Irlanda). Blame it on Steve Jobbs!

 "The Galway Girl"

Well, I took a stroll on the old long walk
Of a day -I-ay-I-ay
I met a little girl and we stopped to talk
Of a fine soft day -I-ay-I-ay
And I ask you, friend, what's a fella to do
'Cause her hair was black and her eyes were blue
And I knew right then I'd be takin' a whirl
'Round the Salthill Prom with a Galway girl
We were halfway there when the rain came down
Of a day -I-ay-I-ay
And she asked me up to her flat downtown
Of a fine soft day -I-ay-I-ay
And I ask you, friend, what's a fella to do
'Cause her hair was black and her eyes were blue
So I took her hand and I gave her a twirl
And I lost my heart to a Galway girl
When I woke up I was all alone
With a broken heart and a ticket home
And I ask you now, tell me what would you do
If her hair was black and her eyes were blue
I've traveled around I've been all over this world
Boys I ain't never seen nothin' like a Galway girl

És també molt recomenable  allunyar-se del bulliciós centre i anar a disfrutar de la màgica experiència d´escoltar un concert al primer pis de The Crane Bar, on la "house band" deixa participar lliurament  (no sé si "folk jam session" seria un terme massa ortodox...) a qualsevol violinista amb ganes de lliurar-se espontàneament al seu amor per la música tradicional irlandesa. 

The Crane Bar, Galway Ireland, Oils, 100 x 50cm (Roy Lyndsay)

Els músics (percusió, flauta, banjo, violins, acordions,...) seuen en torn a una taula , i els seus rostres denoten una vocació pura i dura per tocar. No sembla importar-lis gens ni mica si a les taules del voltant hi ha 6 ó 60 persones escoltant-los.

Vos assegur que observant els seus rostres hi havia moments on vaig haver de fer esforços per reprimir les llàgrimes...

Go raibh maith agat,
Gaillimh.

Gràcies,

Galway.