Toni Catany shoots Lady Taurus #5 + "Ustedes, disuélvanse, disuélvanse..."

Orphans Of Waits vol dedicar aquesta entrada a la memòria d´un dels personatges més maravellosos que haguin nascut mai a Mallorca: 

el gran Antoni Catany Jaume.

Vaig tenir l´immens privilegi de conéixer i dialogar per primera vegada amb Toni Catany el juny del 2009, a la seva estimadíssima Venècia...

fotos venecianes de l´enyoradíssim Toni Catany:

 exposició "Archivo de Sombras"

(Premio Festival Off de PHotoEspaña 2012) 

Mai olvidaré la seva mirada: tan inteligent com tímida...

I el seu nul afany de protagonisme (com a tots els savis, li agradava tan -o més- escoltar com xerrar).

Toni era un dels rars exemples d´un talent immens unit a un ego minúscul: 

quin gran tio, quina humiltat, t´enyoram, en pau descansis...

La seva amiga Maria del Mar Bonet (que avui cumpleix 67 anys) serà l´aportació mallorquina al cd playlist de Ladies Taurus.

"Catany shoots Bonet"

Donat que soc un complet neòfit en l´univers musical de na M.d.M. i que a pesar de la seva gran veu, com molt(e)s de voltros la trob un pomot!, li he encomenat al gran pirata balearico-capricorni Frederic Mèlis que triés la cançó Lady Taurus Track#5 fent una petita introducció. Aquí les teniu:

Bonet "shooted" by Fredi:

"A veure si això te quadra:

Ostres, que bé... na Maria del Mar Bonet! Ara feia una bona temporada que no en sabia res ni, tampoc, mai m'havia preocupat per saber quin dia va néixer.

És ben curiós, però, segurament, el meu primer concert degué ser un de na Maria del Mar Bonet. M'hi dugueren els meus pares i el meu avi. O el meu avi hi va dir els meus pares i jo de paquet. No crec que tengués més de nou, deu... onze anys. Posem que parlam del finals dels seixanta o primers setantes (quina ràbia, ara, no poder precisar més)

Tenc en el record el pati de Can Vivot, al carrer de Savellà de Ciutat, un horabaixa cap al tard. Quin lloc més preciós! Record vaguement molt de tragí amb cadires de fusta plegables i, per alguna raó que ves a saber, un retard a l'hora de començar. Potser no havia arribat el "plàcet" de la Censura o del Governador Civil... o de tots dos.

Sigui com sigui, aquella va ser la meva primera assistència "conscient" a un event musical.

Malgrat la imprecisió en situar la data, molt probablement Maria del Mar Bonet cantà cançons tradicionals de Menorca i de Mallorca. L'Àguila Negra, quasi amb tota seguretat, ja que jo la coneixia de sentir-la cantar a monpare.

De tornada cap a cases, parlant amb el meu avi, m'explicava el perquè d'algun tímid crid de "llibertat!!" i aplaudiments mentre cantava l'artista... [-però no s'han de fer mamballetes només quan s'acaba una cançó? -Sí, però es que ha dit una cosa que ha agradat molt al públic...] També vaig mig aclarir que eren aquells paperets que uns barbuts repartien (elaborats a base de "ciclostil" que més envdant anomenariem "vietnamita") 

La gent sortia eufòrica i jo els veia comentant la jugada. L'avi saludava amics i, davant una portassa al carrer de La Gerreria, va estar una bona estona parlant fluixet, fluixet amb uns joves coneguts seus.

Passats uns anys, ja vaig aclarir el perquè de xerrar d'amagatotis i de què anava tota la pel.lícula... "Ustedes disuélvanse, disuélvanse..." 

Uf, quines batalletes que te cont...

Va, només deixa'm dir que discos com "Quico-Maria del Mar" (1979) i, més que cap altre, el "Ben a Prop" (1989) amb el pianista Manel Camp, m'acompanyaran tota la vida.

I, ja posats a vessar-la del tot... afirm que "Jim" cantada per na Bonet m'agrada més i de bon troç que la de madò Billie Holiday (nota d´Orphans: sic! sic! sic!). 

Apa, ja ho he dit!

Si el trobes massa llarg... el retalles o, directament, no el poses.

L'he escrit a tota llet.

Bye,

Fredi"

 

Jim no em porta mai les flors que prefereixo.
Jim, no riem mai junts, i jo no m'ho mereixo,
No sé perquè estic tan boja per Jim.

Jim no em diu mai que sóc el seu desig ardent
El foc de l'amor amb que ell ja no s'encén
Malgrat els anys que fa que sortim.

Si em sento emmalaltir d'amor
Jo faig com si em vengés,
El deixo fugir, però el meu cor
S'esquerda encara més.

Sé que el dia que m'estimi em deixarà,
Podeu creure'm, sigui avui o bé demà,
Sempre duré amb mi alguna cosa de Jim. 

per a Toni Catany: 

al cel ó a qualque altre lloc tranquil
 sia...i que el deixin fumar en pau!

foto: J.M.Morales