dimecres, 5 de març del 2014

Nacho Vegas recorda el 10é aniversari de Darkness On The Edge Of Townes



NOTA: para los lectores de Xixón, Madrid y resto de localidades no catalanoparlantes pobladas por fans de Nacho Vegas, al final de esta entrada encontrareis una mini-entrevista a Nacho en castellano...




anunci escanejat del Ruta 66 de febrer 2004 (gràcies, Pepe!); 
original confeccionat per Silvia Pascual "Lost Dolphin"




El divendres 5 de març de 2004, avui fa exactament deu anys, Waiting For Waits va promocionar un concert tribut a l´immens Townes Van Zandt, que si bé no fou cap triomf en termes estrictament musicals, sí va conseguir el seu principal objectiu:
Reivindicar a sa nostra illa (on inclús els més melòmans gairabé no el coneixíen) la figura d´aquest trobador texà, a qui no fa molt comparàvem al bloc amb el "poeta coent" Leonard C. (enllaç directe a aquella entrada clicant AQUÍ)

El Centre de Cultura "Sa Nostra" de Palma se va omplir del tot, molt probablement gràcies a Nacho Vegas (si bé també hi era Neil Halstead de Mojave3, a qui deman disculpes per haver-me menjat la segona "a" del seu llinatge, no només aquella vegada: també la següent que va venir a Mallorca per actuar al temple pobler de Sa Congregació).
Entre el públic assistent hi havia Robyn Hitchcock, que l´ondemà actuaría a ARCA en una altra promoció de WFW.

Als altres dos artistes que figuraven al cartell, i que van seure en línea per anar desgranant versions del maravellós repertori de Van Zandt , si va afagir com a representant amateur un enyorat amic de Londres: Vince McCann, que juntament amb Nacho va ser el que més ganes va posar a l´escenari (Vince ha passat molts vespres de sa seva vida al 12 Bar Club de la llegendaria Denmark Street ...


il.lustració: James Oses

...tocant hores i hores temes de Townes).

El concert aprofitava la proximitat de la data del 60 aniversari del naixement de TVZ (07/03/1944), i vaig tenir el gran honor d´introduïr-lo traduïnt a la prestigiosa periodista Sylvie Simmons (MOJO), de qui estau obligats a comprar i llegir la seva biografía I´m Your Man. The Life Of Leonard Cohen.

nota: el proper divendres 7 de març, coincidint amb el 70 aniversari del naixement de Van Zandt, Orphans Of Waits publicarà una altra entrada-tribut escrita per Sylvie Simmons)

Donada la naturalesa de Van Zandt, que tan bé va descriure Simmons a la citada introducció, semblava encertat batejar l´event amb el nom "Darkness On The Edge Of Townes" (jugant amb el títol del gran disc que l´Springsteen pre-estadis de fútbol publicava l´any 1978).


I ara la part més sucosa d´aquesta entrada:

A principis del 2004, he d´admetre que gairabé no coneixía la figura de Nacho Vegas


foto: Pablo Zamora

Per sort Joan Vich (Primeros Pasitos) me va xerrar fenomenalment d´ell. I ens va posar en contacte.

En primer lloc, transcripció del moment en que Nacho acceptava el repte de sumar-se a la festa de versions de TVZ:

8 de enero de 2004
(...)Gracias por contar conmigo para el homenaje al viejo Townes; 
desde luego estaré encantado de participar, y es un honor hacerlo con toda esa gente. Además de la adaptación de "Fare Thee Well, Miss Caroussel", en mi último disco incluyo una canción original mía, pero cuya letra está directamente inspirada en la de "Marie", del No Deeper Blue; si te parece adecuado también puedo hacerla en el set del 5 de marzo junto a otras tres versiones o adaptaciones.Hace unas semanas me hice con el In the beginning, el disco con las sesiones de Nashville grabadas por TVZ antes de su primer álbum, y la verdad es que contiene auténticas joyas.Gracias de nuevo; seguimos en contacto. Un saludo.

Deu anys després, li hem demanat a Nacho Vegas que ens respongués a un parell de preguntes. 
I tot i que es troba immers en plena promoció del seu esperadíssim nou àlbum (Resituación surt a la venda el mes d´abril), ha tengut la melòmana amabilitat d´enviar-me les següents respostes:

O.O.W.- ¿Cómo recuerdas aquel homenaje a Townes Van Zandt? 
N.V.- Con mucho cariño; recuerdo especialmente el respeto que me producía estar rodeado de toda esa gente que en algunos casos conocía tan bien y tan de cerca a Townes Van Zandt y su obra (Nacho es refereix a que Michael Weston King va conéixer personalment i va col.laborar amb Van Zandt els darrers anys de vida del texà). Estaban Neil Halstead y Vince McCann, todo un personaje al que conocí allí, y presentaba Sylvie Simmons, un referente del periodismo musical anglosajón, así que me encontraba algo apocado. No sabía cómo iba a salir parado yo en comparación, y cuando ví que la idea era estar todos a la vez en el escenario me puse de los nervios. Ese modelo de concierto no es frecuente en España, de hecho yo solo lo he visto en otra ocasión y también con músicos de fuera.
El peor momento para mí fue cuando toqué "Snake Song". Es una canción con una afinación abierta, así que tuve que retocar la guitarra después del anterior tema. Mientras yo afinaba alguien más cantaba, así que lo hice en silencio, con el afinador muteado, y me equivoqué en un semitono de una cuerda. Cuando me puse a tocar el riff era un desastre, no había por dónde cogerlo. Lo disimulé como pude.(De fet Nacho se´n va dur una forta ovació per com va "salvar" el tema)


O.O.W.- ¿Cómo descubriste a Townes y qué significó para tí?
N.V.- Creo que fue en el 98. Yo me había comprado un disco de Vic Chesnutt en el que la banda era Lambchop, y la verdad es que no me había llegado a enganchar. Un amigo tenía el vinilo del Delta Momma Blues, y a él no le entusiasmaba. Yo le dejé el disco de Vic Chesnutt, que le gustó mucho, y él el de Townes Van Zandt, que a mí me entusiasmó. Así que le propuse que nos los intercambiáramos definitivamente y así empecé a sumergirme en la discografía de TVZ. Para mí fue una revelación. No conocía a autores tan enraizados en el country folk americano que consiguieran trascender el estilo para crear uno propio, lleno de poesía y de misterio. Bueno, se me pueden ocurrir varios nombres que hicieron algo parecido, pero TVZ tenía algo que lo alejaba de los cánones. Por ejemplo, en sus canciones las mujeres están retratadas de un modo diferente al que lo hacen sus colegas masculinos, son protagonistas de un modo diferente.

 
Mil gracias Nacho. Y también gracias a tu Sporting por sacarle a fecha de hoy nueve puestos de ventaja al Real Mallorca (debes saber que has colaborado con un blog balearico; je,je).
Esperamos verte pronto presentando el disco en nuestra isla de la mano de Joan Vich, y a poder ser cantando de nuevo "Que te vaya bien , Miss Carrusel" (vídeo a continuació):




El tema original de Van Zandt el podreu escoltar divendres 7 de març al bloc Orphans Of Waits...

11 comentaris:

  1. Michael Weston King, Neil Halstead... noms que em propulsen cap un passat de molt de goig musical i de descobriments meravellosos gràcies al WfW.
    Ai la nostàlgia!!!
    Tomeu, jo sempre vaig ser fan d'aquells primers anys, més amateurs -o punk segons es miri- del WfW.
    Quan record aquelles nits semidesèrtiques al Lisboa ho faig com Orson Wells quan recorda Rosebud. No tornaran mai, però varen ser tan i tan importants.

    Una abraçada barreleta

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí: tot era un poc punky-melòman. no vegis el fred que varem passar al vespre en neil halstead, na sylvie simmons i jo dormint a una casa de camp dels meus pares...amb sa calefacció fotuda!
      també record deixar en vince mccann a un hotel de can pastilla i sa guardia civil aturant-mos: imatge bunyueliana de 5 persones apretadotes dins un corsa amb guitarres, posters, etc...manco mal que a sa nostra no hi havia begudes alcoholiques i vaig donar 0,0 (xifres similars als punts que treura carreras les properes jornades...)

      Elimina
  2. Gràcies, Tomeu! Els orfes de tot et necessiten. No sé com dir que en Nacho Vegas va de la mà dels grans poetes musicals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Nacho Vegas és l´Enrique Castro Quini de la poesía musical.

      A veure si quan torni a Mallorca l´allotjau a la famosa Habitació 113...

      Elimina
  3. Com a auto-erigida representant dels orfes de Cultura Musical, i ara precisament que patim l'institucionalitzat menyspreu a tot el que soni a cultura, també jo vull agrair-te la feina i les cançons. I gràcies també per incloure de tant en tant algun nom que em sona!!
    Llarga vida al poeta coent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rubia! El major menyspreu a la cultura és que els magazines progres mai s´haguin dignat a dedicar una portada a Townes Van Zandt!. En Coent és un aficionat davora ell!. Recorda que tenim pendent donar-te el teu disc "I love you bitch!" del misteriós segell pirata F.D. ...

      Elimina
  4. atl balears visca

    ResponElimina
  5. com es deia aquell grup america que vares dur a sa congregacio podrias posar tots els groups a una llista que vares du una salutacio toni

    ResponElimina
    Respostes
    1. m´imagino que et refereixes a Richmond Fontaine (nits d´americana a sa congregació)

      salut!

      Elimina
  6. Gracias por el enlace a tu blog. Hoy, algo sobre Nacho Vegas en Música para la Nasa. Saludos de vuelta!!

    ResponElimina