dimecres, 18 de desembre de 2013

13 anys sense Kirsty MacColl

Durant els mesos previs a la gènesi del Waiting For Waits (gènesi que explicaré en detall algun altre dia), vaig recopilar informació musical amb l´idea de fer un fanzine per internet. El fanzine (que s´havia de dir Swordfishtrombones) mai va veure la llum, entre d´altres coses per unes nul.les aptituts informàtiques.

A banda d´algunes cròniques de concerts (entre elles les de dos vespres de Tom Waits a Le Grand Rex de Paris al maig del 2000), vaig fer un parell mallorquí d´entrevistes mooolt "amateurs" amb artistes d´un cert nivell  com ara Brian Auger (gràcies al seu fill que em va colar als camerinos del Jazz Café!), Cousteau o l´enyorada Kirsty MacColl. Confessar també que ni més ni manco que Jimmy Smith(quin perfum més fort duia aquell crack del Hammond) em va enviar a prendre pel sac a la primera pregunta.


No sé on tenc la transcripció d´aquelles entrevistes, i no record exactament qué li vaig demanar a Kirsty MacColl, però el que sí record perfectament és l´amabilitat amb la que em va atendre a la sala Camden Dingwalls, després d´un concert a principis del 2000 on presentava temes del disc Tropical Brainstorm, que es publicaria al març d´aquell any:






A Kirsty no li va fugir el somriure de la boca, excepte al moment en que li vaig esmentar Shane MacGowan: molt "polite"-ment va assenyalar que hi havia diversos membres dels Pogues a la sala, però el seu rostre deixava veure a les clares les enormes dificultats de treballar amb MacGowan. (El dia de Nadal en tornaré parlar en una altra entrada al blog).

A finals d´aquell mateix any 2000, concretament el 18 de desembre, MacColl va morir en tràgiques circumstàncies quan només tenia 41 anys. En pau descansi...



 



3 comentaris:

  1. Este verano estuve más que enganchado al Soho Square de esta maravilla de mujer
    Todo lo que hacía (discos propios y ajenos) tenía un encanto especial

    ResponElimina
    Respostes
    1. One day you'll be waiting there, no empty bench in Soho Square
      And we'll dance around like we don't care
      And I'll be much too old to cry
      And you'll kiss me quick in case I die before my birthday

      (quina llàstima)


      cançó co-escrita amb Mark Nevin (que va actuar dos vespres al Café Lisboa dins les "Nits Angleses Al Lisboa", promoció paral.lela als primers anys de WFW)

      Elimina
  2. Hola,
    Ja me permetreu l'atreviment, però a qui ja ho hagi escoltat tot de la gran Senyora Maccoll me permet recomanar: http://www.allmusic.com/album/a-concert-for-kirsty-maccoll-mw0002477041
    No és el meu cas. No coneixia, per exemple, el disc "Tropical Brainstorm" Just m'hi he posat i, immediatament, la neurona m'ha transportat a les meves atàviques fantasies caribenques i a un altre magnífic disc (que me regalà una gran gran gran gran amiga) Rei Momo (David Byrne) http://www.allmusic.com/album/rei-momo-mw0000653991
    Tomeu, Promet escoltar amb devoció de "Orphan" aquesta tempesta d'idees tropicals. Morir al Carib també és una putada, però no tant. Pentura. Nawuito, en canvi, va nèixer a la Isla de Pinos.
    Salut!

    ResponElimina