dilluns, 16 de desembre de 2013

Reivindicant la figura de Xisco Albéniz


-Orphans Of Waits (14/12/13): "Bones Jaume. Amb motiu del proper concert de La Búsqueda al Principal, m´agradaria reivindicar la figura de Xisco Albéniz al blog. Necessito que m´enviis un escrit del que per tú significa Xisco: com a artista, com a productor i com a persona. Gràcies. Demà ens menjarem al Constància!"

-Jaume Bergas Negre i3colors (16/12/13): "Aquí el tens. Esper que et vagi bé i sino el tires a la paparera de reciclatge. A l'infern ens veurem. T'enviaré unes fotos per si són del teu interés. Salut i r&r"


Xisco Albéniz (per Jaume Bergas)

Vaig conèixer Xisco Albéniz a principis dels vuitanta. En aquell temps tocaven al Secar de La Real i a través d’en Xavier Suárez vaig tenir l'oportunitat de visitar i escoltar  l'arrel de La Búsqueda ( Iol ) en un lloc on es desprenia misticisme i espiritualitat, segell impregnat en la personalitat d'aquest personatge singular . 

"Aquesta foto és genial, em recorda a personatges 
de John Ford a la pel-lícula "3 bad men" 

D'allà guardo llunyans records, d'haver escoltat composicions que tenien alguna cosa diferent d'altres grups , que per aquell temps ( com Zincpirithione , Forats Negres o ExCocodriles ) dominaven , per dir-ho, el panorama musical a Mallorca .
En els tres anys successius que es presenten al Concurs de Pop Rock de l' Ajuntament de Palma amb el nom de " La Búsqueda ", vaig tenir el plaer d'escoltar algunes de les composicions que, posteriorment , van incloure en el seu primer treball , anomenat “La Búsqueda” (DRO , 1988). Sempre em va cridar l'atenció la calidesa de les cançons compostes per Xisco Albéniz , la riquesa dels arranjaments que recorrien al llarg de les cançons, la seva veu penetrant i profunda i sobretot l'originalitat d'un so d'arrels llatines amb sons ètnics i populars , sense deixar-se influenciar pels sons anglosaxons.
Aquesta personalitat complexa i humil de Xisco , com a artista i com a persona, es tradueix en les seves cançons, transmeten sensibilitat, emotivitat, sentiment, tendresa, afectivitat i delicadesa dins d'un context obsessiu per lo ben fet, pel bon gust .
Des de la perspectiva del temps i amb la deformació subjectiva que procedeix en escriure aquestes lletres sobre en Xisco, de tot el publicat fins ara ("La Búsqueda",1988 ; "La rueda de la Fortuna" , 1990 ; " Psicolatin ", 1995 ; "Las cosas que no se ven" , 2002 i "Los penitentes " , 2004) , em quedo amb la seva capacitat camaleònica des del primer fins a l'últim disc , sentint devoció per Psicolatin (us recomano veure un dels grans videoclips , realitzat per Luis Ortas , H /Cartones) i per saber-se envoltar de grans músics .
Si com a artista i , sobretot , com a persona , em recorda aquella famosa frase de Tom Waits " Són els diamants simplement peces de carbó amb paciència?", com a productor o enginyer de so o artesà del so, sempre vaig apostar per ell.
Vaig tenir la sort de treballar amb Xisco , produint cançons de negre i3colors , tant en l'estudi del Palau Weiler


com el Zigurat ( Lloret de Vista Alegre ).


Albéniz és un artesà del so, no disposa tècnicament d'equips de so d'última generació, però ho supleix, amb escreix , amb la "búsqueda " contínua d'un so i un context musical de la idea que li transmets i sempre coent al forn de llenya.
En el seu estudi, cada element té el seu lloc , i només és el que és i no un altre. Em va cridar l'atenció el pèndol que té penjat del sostre del seu estudi (té una teoria que allà , d'on penja , és el centre de tota l'illa de Mallorca ) i del moix blanc que l'acompanya en tot el procés de producció.
De tot el que a ficat mà al so per als altres em quedo amb el " Foreign Legion " de Tin Hat (gravat a Sa Congregació de Sa Pobla) , que per cert, un disc recomanable , cent per cent.



Aprofito aquestes línies per agrair a Tomeu Gomila (Tomeau Gomila com posa al disc) per haver estat un dels culpables d'haver conegut a aquest gran grup dins del cicle Waiting for Waits .

Deia Oscar Wilde que " l'art de la música és el que més proper es troba de les llàgrimes i els records" , jo , per la meva part d’en Xisco puc dir-ho en TIL : amb tres lletres , BIG, amb quatre lletres, GRAN i amb sis , GRANDE.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada