A banda d´algunes cròniques de concerts (entre elles les de dos vespres de Tom Waits a Le Grand Rex de Paris al maig del 2000), vaig fer un parell mallorquí d´entrevistes mooolt "amateurs" amb artistes d´un cert nivell com ara Brian Auger (gràcies al seu fill que em va colar als camerinos del Jazz Café!), Cousteau o l´enyorada Kirsty MacColl. Confessar també que ni més ni manco que Jimmy Smith(quin perfum més fort duia aquell crack del Hammond) em va enviar a prendre pel sac a la primera pregunta.
No sé on tenc la transcripció d´aquelles entrevistes, i no record exactament qué li vaig demanar a Kirsty MacColl, però el que sí record perfectament és l´amabilitat amb la que em va atendre a la sala Camden Dingwalls, després d´un concert a principis del 2000 on presentava temes del disc Tropical Brainstorm, que es publicaria al març d´aquell any:
A Kirsty no li va fugir el somriure de la boca, excepte al moment en que li vaig esmentar Shane MacGowan: molt "polite"-ment va assenyalar que hi havia diversos membres dels Pogues a la sala, però el seu rostre deixava veure a les clares les enormes dificultats de treballar amb MacGowan. (El dia de Nadal en tornaré parlar en una altra entrada al blog).
A finals d´aquell mateix any 2000, concretament el 18 de desembre, MacColl va morir en tràgiques circumstàncies quan només tenia 41 anys. En pau descansi...
