Aconseguir aquesta entrada que veis va ser tasca dificilíssima...
Per teléfon va ser impossible: se varen esgotar en menys de mitja hora (amb colapse de la centraleta telefònica)
Hi vaig poder anar gràcies a la periodista Sylvie Simmons, que en tenia dues reservades per pagar a taquilla però es trobava fora de Londres i me les va cedir (fins i tot la premsa musical d´èlit havía de pagar per assistir al concert).
Així que el meu amic Pep Riutort i jo varem ser molt feliços a darreríssima hora...tant que no aturàvem de fer broma respecte a fer reventa de les dues entrades per fer un viatge en honor al vell Tom! (per mi era la tercera vegada davant el monstre: la primera d´elles l´any 1999 al Metropole de Berlín).
Aquesta és una crònica que vaig redactar i que es publicaría després a la revista Ruta66:
Així que el meu amic Pep Riutort i jo varem ser molt feliços a darreríssima hora...tant que no aturàvem de fer broma respecte a fer reventa de les dues entrades per fer un viatge en honor al vell Tom! (per mi era la tercera vegada davant el monstre: la primera d´elles l´any 1999 al Metropole de Berlín).
Aquesta és una crònica que vaig redactar i que es publicaría després a la revista Ruta66:
LONDON HOWLIN’
Tom Waits al Hammersmith Apollo
(dimarts 23/11/2004).
A pesar del preu de les entrades (£55-£65), les localitats s'havíen
esgotat en un temps record de només 20 minuts (l'agent del senyor Waits me comentava en un correu electrònic el passat mes de setembre que la
centraleta del Hammersmith Apollo havía rebut 75.000 cridades en només una
hora!).
Havíen passat 17 d'anys des de la seva darrera visita a la capital
britànica.
Així no és estrany que els que es quedaren fora a través de la venta oficial, paguessin fins a £350 als reventes de l'estació de metro de Hammersmith.
Així no és estrany que els que es quedaren fora a través de la venta oficial, paguessin fins a £350 als reventes de l'estació de metro de Hammersmith.
Poc abans de les 20:30h sortíen a l'escenari el guitarrista Marc Ribot ,
el contrabaix de Larry Taylor, la bateria de Brain Mantia i el seu fill
Casey Waits (que participà a la percusió en dos dels nous temes).
I després Waits, obrint la vetlada amb els seus caracteristics
gests histriònics abans de saludar als 3.000 privilegiats assistents amb
un hipergreu "Good evening".
El set principal es va iniciar amb dos temes
nous: "Hoist That Rag" i "Make it rain".
I abans de les humorístiques disculpes referents a la seva llarga
absència, va sonar el primer clàssic de la nit: "Jockey full of
bourbon" (Rain Dogs). Cantada anàrquicament - com a ell tan li
agrada - per així poder disfrutar de l´increíble capacitat
d'improvisació del mestres Ribot i Taylor.
"Yeah: I know, I know I know: seventeen years...
But you look good.
.....
The three stages in life:
Youth...
Middle Age..........
....and the "You look good" stage"
(Riallada general)
la crònica publicada al Ruta 66 de gener 2005 (gràcies Pepe!)
Com era lògic esperar, Waits va incloure al repertori temes de tots els treballs (exceptuant "Night On Earth") publicats des de la seva darrera visita a Londres.
Del Bone Machine sonà "Murder In The Red Barn", en una
versió molt diferent a l'original (mes semblant tal vegada a la que
va produïr fa pocs anys per John Hammond).
Del Black Rider, "November".
"Eyeball Kid" (al més pur estil Howlin´ Wolf del segle XXI),
del cada vegada millor valorat Mule Variations.
De la doble entrega del 2002, sonaren les emotives
balades "Alice", "Fish and Bird" ,
juntament amb una "God's away on business" que ens feia odiar les
butaques.
Tots aquest temes, intercalats amb els de Real Gone, dels que
destacaríem "Sins of my Father" (en la meva opinió el millor tema del
nou disc) i "Metropolitan Glide", amb l'espectacular
utilització de la seva veu com un instrument de percusió més.
Molt poques concesions als anys 80: a més de l'esmentada "Jockey
Full Of Bourbon", només recordam les notes de "Straight to the
top" (i tambe un dels bisos com llegireu).
Tot el públic es posa en peu finalitzat el set principal. La mitja
d'edat dels assistents era similar a la del mateix Waits (que el proper
desembre en farà 55), però crec que més d'un es va sentir molt més jove
després d'aquesta primera hora i mitja...
I pocs minuts després, la major ovació de la nit quan
l'staff de l'Apollo treia a l'escenari un piano vertical...
El primer bis, amb un Waits cantant encara dret, fou un altre
tema de Real Gone: "Trampled Rose", amb un Marc Ribot marcant
perfectament la melodía amb un curiós banjo que anomenen "Cigar
Box" (al nou disc Waits no utilitza el piano a cap cancó).
I ja assegut davant el seu instrument "de sempre", el geni
californià va introduïr com "a song about a Café " l'únic tema dels
anys 70 de la vetlada: una molt celebrada "Invitation to The Blues".
Seguiren "Johnsburg, Illinois" (escrita al seu dia,
1983, per la seva dona i col.laboradora Kathleen Brenan), "Come On Up
To The House" i "The House Where Nobody Lives" del Mule
Variations (el seu darrer acudit: "as you can see I've got two songs about
houses").
Era el final.
Haguèssim volgut escoltar clàssics com "Innocent when you
dream", "Time", "Yesterday is Here", "Going out
West"...per no esmentar tot el seu enterrat reportori dels 70´s.
Però per fer content a tothom el concert hauría d'haver durat dues
hores més...
No hi ha dubte que mereix la pena seguir esperant aquest gran home...
_____________________________ _______________________________________
Al final del concert vaig xerrar breument amb el tour manager de Tom Waits, comentant-li que estàvem regularment en contacte amb el booking agent i que la mateixa Sylvie Simmons li havia fet saber a Waits del nostre festival d´espera a Mallorca, quan mesos abans l´havía entrevistat amb motiu de la sortida al mercat del disc Real Gone (podeu llegir l´anècdota clicant >AQUÍ<)
Ja sabeu que el varem esperar fins el 2010.
I per casualitats de la vida, avui també es l´aniversari de Carla Kihlstedt, la violinista de Tin Hat que al darrer concert de l´història del Waiting For Waits va cantar una versió d´"Innocent When You Dream" al Teatre Principal de Palma...
Aquí teniu un dels dos originals del tema: l´utilitzat per Wayne Wang al conte de nadal de la pel.lícula Smoke
The bats are in the belfry
the dew is on the moor
where are the arms that held me
and pledged her love before
and pledged her love before
[CHORUS]
It's such a sad old feeling
the fields are soft and green
it's memories that I'm stealing
but you're innocent when you dream
when you dream
you're innocent when you dream
Running through the graveyard
we laughed my friends and I
we swore we'd be together
until the day we died
until the day we died
[CHORUS]
I made a golden promise
that we would never part
I gave my love a locket
and then I broke her heart
and then I broke her heart
[CHORUS]
the dew is on the moor
where are the arms that held me
and pledged her love before
and pledged her love before
[CHORUS]
It's such a sad old feeling
the fields are soft and green
it's memories that I'm stealing
but you're innocent when you dream
when you dream
you're innocent when you dream
Running through the graveyard
we laughed my friends and I
we swore we'd be together
until the day we died
until the day we died
[CHORUS]
I made a golden promise
that we would never part
I gave my love a locket
and then I broke her heart
and then I broke her heart
[CHORUS]
Writer: Thomas A. Waits
Copyright: Jalma Music
Copyright: Jalma Music
