Rain Dogs vs Tough/Green Dogs + logo guanyador del WOMEN don´t WAIT

Avui, 30 de setembre, fa 30 anys se publicava un dels discs més significatius de l´història musical contemporania:

Contrariament al que molts pensavem quan varem descubrir aquest discarro, el tipo de portada no és Tom Waits. Com bé sap Jaume Rebassa (lector habitual del bloc i comanager de Toni Monserrat Inc.) la foto d´Anders Petersen retrata a Rose i Lily, dins la sèrie de personatges gatons que habitaven dins el Café Lehmitz (proper al mític Reeperbahn d´Hamburg) a finals dels 60.

Durant els anys d´espera a Tom Waits a Mallorca, si no record malament se varen interpretar aquestes versions de cançons del disc Rain Dogs:

"Time"- Jenifer Jackson (Waiting For Waits 2002, amb ajuda de Marc Melià, llavors a El Diablo En el Ojo, als teclats)

"Hang down your head" - la gran LISA GERMANO (cap de cartell WFW 2003) a qui si tot va bé tendrem el juliol del 2016 al nou cicle musical WOMEN Don´t WAIT

 

"Clap Hands" - Hugo Race (2003 i 2006).

_______________

TOUGH/GREEN DOG:

Un dels músics que va participar tan en la gravació com en la gira de RAIN DOGS va ser MARC RIBOT (guitarra en 7 dels 19 temes).

Ribot va participar (de mala gana?) en el cicle Waiting For Waits ("I gave up waiting for Waits" me deia quan el deixava a l´hotel després de recullir-lo a l´aeroport) l´any 2006.

Mesos abans, un dels membres de TIN HAT ja m´havia advertit:  "I´ve heard he is a TOUGH dog to hang around with..."

A més de "tough dog", era més raro que un ca verd (green dog).

Això sí: excepcional guitarrista, a pesar de la brutal estampida de gent que va fugir del seu experimental concert al Teatre Xesc Forteza.

Anècdota: la primera vegada que vaig "conversar" amb Marc Ribot va ser al Jazz Cafe de Londres l´any 2000 just abans del seu concert amb els Cubanos Postizos. presentant el disc Muy Divertido. Mentres me firmava càratules de discs, entre elles obviament la del Rain Dogs, li vaig demanar "how come you write with your left hand and play guitar with your right hand?". La seva resposta, crec recordar: "now you´ll understand my guitar style!". Geni i figura...

__________________


GUANYADORS DE LES INVITACIONS pel  
CONCERT DEVON SPROULE + Zelisko Band

-JOANA VALL
-MIGUEL TRILLO

 

LOGO GUANYADOR: 

by "Rita Barberà"

D´altra banda, aprofitant tan significativa data, sortejam dues invitacions més entre lector(e)s que mos deixeu un comentari al bloc (o enviant un correu a orphans.of.waits@gmail.com) esmentant quina és la vostra cançó preferida del Rain Dogs i per qué. N´hi ha per triar...i és molt mal de fer triar!

Anit mos reunim una colla de fans del disc de Waits al mític i balearico Bar Sito de Son Fortesa. Per si voleu passar a fer un brindis i escoltar temarros com aquesta joia country...

VÍDEO "BLIND LOVE" (TOM WAITS; 1985 - RAIN DOGS)

Now you're gone, it's hotels and whiskey and sad-luck dames
And I don't care if they miss me, I never remember their names
They say if you get far enough away, you'll be on your way back home
Well, I'm at the station, and I can't get on the train

Must be blind love
Only kind of love is stone blind love
Blind love
The only kind of love is stone blind love
With your blind love
Oh, it's blind love
Stone blind love
It's your stone blind love

Now the street's turning blue, the dogs are barking and the night has come
And there's tears that are falling from your blue eyes now
I wonder where you are
And I whisper your name
The only way to find you is if I close my eyes

I'll find you with my blind love
The only kind of love is stone blind love
The only kind of love is stone blind love
The only kind of love is stone blind love
With your blind love
Oh, your blind love
Your stone blind love

It's your blind love
The only kind of love is stone blind love
Stone blind love
The only kind of love is stone blind love
With your blind love
The only kind of love is stone blind love
Stone blind love
Stone blind love

Songwriters
Tom Waits

Published by
Lyrics © Jalma Music

London Howlin´: 10 anys del concert de Waits a Hammersmith

Aconseguir aquesta entrada que veis va ser tasca dificilíssima...

Per teléfon va ser impossible: se varen esgotar en menys de mitja hora (amb colapse de la centraleta telefònica)

Hi vaig poder anar gràcies a la periodista Sylvie Simmons, que en tenia dues reservades per pagar a taquilla  però es trobava fora de Londres i me les va cedir (fins i tot la premsa musical d´èlit havía de pagar per assistir al concert). 
Així que el meu amic Pep Riutort i jo varem ser molt feliços a darreríssima hora...tant que no aturàvem de fer broma respecte a fer reventa de les dues entrades per fer un viatge en honor al vell Tom! (per mi era la tercera vegada davant el monstre: la primera d´elles l´any 1999 al Metropole de Berlín).

Aquesta és una crònica que vaig redactar i que es publicaría després a la revista Ruta66:

LONDON HOWLIN’

Tom Waits al Hammersmith Apollo 

(dimarts 23/11/2004).

 

A pesar del preu de les entrades (£55-£65), les localitats s'havíen esgotat en un temps record de només 20 minuts (l'agent del senyor Waits me comentava en un correu electrònic el passat mes de setembre que la centraleta del Hammersmith Apollo havía rebut 75.000 cridades en només una hora!). 

Havíen passat 17 d'anys des de la seva darrera visita a la capital britànica. 
Així no és estrany que els que es quedaren fora a través de la venta oficial, paguessin fins a £350 als reventes de l'estació de metro de Hammersmith.

Poc abans de les 20:30h sortíen a l'escenari el guitarrista Marc Ribot , el contrabaix de Larry Taylor, la bateria de Brain Mantia i el seu fill Casey Waits (que participà a la percusió en dos dels nous temes).

I després Waits, obrint la vetlada amb els seus caracteristics gests histriònics abans de saludar als 3.000 privilegiats assistents  amb un hipergreu "Good evening".

El set principal es va iniciar amb dos temes nous: "Hoist That Rag" i  "Make it rain".

I abans de les humorístiques disculpes referents a la seva llarga absència, va sonar el primer clàssic de la nit: "Jockey full of bourbon" (Rain Dogs). Cantada anàrquicament - com a ell tan li agrada - per així poder disfrutar de l´increíble capacitat d'improvisació del mestres Ribot i Taylor.

"Yeah: I know, I know I know: seventeen years...

But you look good.

.....

The three stages in life:

Youth...

Middle Age..........

....and the "You look good" stage"

(Riallada general)

 la crònica publicada al Ruta 66 de gener 2005 (gràcies Pepe!)

Com era lògic esperar, Waits va incloure al repertori temes de tots els treballs (exceptuant "Night On Earth") publicats des de la seva darrera visita a Londres.

Del Bone Machine sonà "Murder In The Red Barn", en una versió molt diferent a l'original (mes semblant tal vegada a la que va produïr fa pocs anys per John Hammond).

Del Black Rider, "November".

"Eyeball Kid" (al més pur estil Howlin´ Wolf del segle XXI), del cada vegada millor valorat Mule Variations.

De la doble entrega del 2002, sonaren les emotives balades  "Alice", "Fish and Bird"  , juntament amb una "God's away on business" que ens feia odiar les butaques.

Tots aquest temes, intercalats amb els de Real Gone, dels que destacaríem "Sins of my Father" (en la meva opinió el millor tema del nou disc) i "Metropolitan Glide", amb l'espectacular utilització de la seva veu com un instrument de percusió més.

Molt poques concesions als anys 80: a més de l'esmentada "Jockey Full Of Bourbon", només recordam les notes de "Straight to the top" (i tambe un dels bisos com llegireu).

Tot el públic es posa en peu finalitzat el set principal. La mitja d'edat dels assistents era similar a la del mateix Waits (que el proper desembre en farà 55), però crec que més d'un es va sentir molt més jove després d'aquesta primera hora i mitja...

I pocs minuts després,  la major ovació de la nit quan l'staff de l'Apollo treia a l'escenari un piano vertical...

El primer bis, amb un Waits cantant encara dret, fou un altre tema de Real Gone: "Trampled Rose", amb un Marc Ribot marcant perfectament la melodía amb un curiós banjo que anomenen "Cigar Box" (al nou disc Waits no utilitza el piano a cap cancó).

I ja assegut davant el seu instrument "de sempre", el geni californià va introduïr com "a song about a Café " l'únic tema dels anys 70 de la vetlada: una molt celebrada "Invitation to The Blues".

Seguiren "Johnsburg, Illinois" (escrita al seu dia, 1983, per la seva dona i col.laboradora Kathleen Brenan), "Come On Up To The House" i "The House Where Nobody Lives" del Mule Variations (el seu darrer acudit: "as you can see I've got two songs about houses").

Era el final.

Haguèssim volgut escoltar clàssics com "Innocent when you dream", "Time", "Yesterday is Here", "Going out West"...per no esmentar tot el seu enterrat reportori dels 70´s.

Però per fer content a tothom el concert hauría d'haver durat dues hores més...

No hi ha dubte que mereix la pena seguir esperant aquest gran home...

_____________________________                         _______________________________________

Al final del concert vaig xerrar breument amb el tour manager de Tom Waits, comentant-li que estàvem regularment en contacte amb el booking agent i que la mateixa Sylvie Simmons li havia fet saber a Waits del nostre festival d´espera a Mallorca, quan mesos abans l´havía entrevistat amb motiu de la sortida al mercat del disc Real Gone (podeu llegir l´anècdota clicant >AQUÍ<)

Ja sabeu que el varem esperar fins el 2010. 
I per casualitats de la vida, avui també es l´aniversari de Carla Kihlstedt, la violinista de Tin Hat que al darrer concert de l´història del Waiting For Waits va cantar una versió d´"Innocent When You Dream" al Teatre Principal de Palma...

Aquí teniu un dels dos originals del tema:  l´utilitzat per Wayne Wang al conte de nadal de la pel.lícula Smoke

 

The bats are in the belfry
the dew is on the moor
where are the arms that held me
and pledged her love before
and pledged her love before
[CHORUS]

It's such a sad old feeling
the fields are soft and green
it's memories that I'm stealing
but you're innocent when you dream
when you dream
you're innocent when you dream
Running through the graveyard
we laughed my friends and I
we swore we'd be together
until the day we died
until the day we died
[CHORUS]
I made a golden promise
that we would never part
I gave my love a locket
and then I broke her heart
and then I broke her heart
[CHORUS]

Writer: Thomas A. Waits
Copyright: Jalma Music

WOMEN For Waits (part one: 2008 -2010)

"Being powerful is like being a lady. If you have to tell people you are, you aren't."  

Margaret Thatcher (buuuf!)

(idò qualque vegada tenia raó, que voleu que vos digui...  

to be honest, Maggie was sometimes right...)

 

8 MARÇ - DIA INTERNACIONAL DE LES DONES 

Com suposadament el bloc musical d´Orphans Of Waits perdurarà alguns anys, aquesta és només una primera entrega de cançons interpretades per dones maravelloses que ens van ajudar a esperar a Tom Waits a Mallorca (primera entrega: les darreres edicions del WFW => 2010, 2009 i 2008)

1) Carla Kihlstedt (violinista de Tin Hat) - WFW2010 i 2005

vídeo-audio #1 - Tin Hat interpretant "Clap Hands" de Tom Waits:

2) Dayna Kurtz - WFW2010, 2007 i 2004

Una de les dues muses del WFW (juntament amb Lisa Germano).

Única artista en l´història del WFW que va actuar 4 vegades amb 3 sold-out! (a Muro al 2004, al conservatori de Palma a principis del 2007 i al Xesc Forteza a finals del 2007; la seva darrera actuació al WFW va ser al Teatre Principal de Palma al febrer de 2010).

Agraïment especial a Ignasi Julià (Ruta 66 - Tiempos de Rock & Roll) que a finals del 2003 va xerrar-li a Dayna del nostre festival, considerant-la una artista idònea per actuar-hi...va encertar de plé! (te dec una bona comisió, Ignasi, je,je)

vídeo-audio #2 el preciós tema de Dayna "Love Gets In The Way":

i've made love with one eye on the door
i've left good rooms with nothing to say
i wanted to love them
but love got in the way
i wanted to love them
but love gets in the way
and so what if everything's changed
and so what if i've held out for more
i'm all wild in places i wasn't before
i'm wild in places where i wasn't before
so come on and make a mess of me
i won't walk away
i'm ready as i'll ever be
i won't walk away
i want to be fed by you
i want to be led by you
i thought i wanted freedom
but love got in the way
i went looking for freedom
but love got in the way
so come on and make a mess of me
i won't walk away
i'm ready as i'll ever be
i won't walk away

3) Elana James (cantant i violinista de Hot Club Of Cowtown) WFW2009

Anècdota divertida: els membres de Hot Club Of Cowtown es van salvar de pagar excés d´equipatge amb easyjet (sleazyjet que solia dir Howe Gelb) per cantar-li una cançó a l´aeroport a l´al.lota que els hi facturava els vols a Palma!. Eren gent encantadora...

vídeo #3: H.C.O.C. interpretant "Long Way Home" de Tom Waits:

4) Jolie Holland - WFW 2009

vídeo (#4) de "Mexico City" (tal vegada la millor cançó publicada l´any 2008?).

Fixau-vos bé amb els llavis de na Jolie, en segons quins gestos semblen els de n´Elvis!...

Jack and Edie lying across my bed
Flying high like the spirits of the dead
The living and the dead, the living and the dead

Our Lady of Sorrows and the long dark night
How many candles could I light
For the living and the dead, the living and the dead?

What's that black smoke rising Jack, is the world on fire?
What's that distant singing, is it a heavenly choir?
Of the living and the dead, the living and the dead

I think about you Jack watching the TV
And drinking booze, shame on you, shame on me
But how can we help it there was no where else to go
I sent Julie and Billy out on that long hard road
On that long hard road, on that long hard road

I'm just back from Mexico city
I came back north to Texas to rest my weary head
My true love is fresh from the battle field
Sewing up the dying and carting off the dead
My baby don't stand no fighting amongst the living or the dead

What's that black smoke rising Jack, is the world on fire?
What's that distant singing, is it a heavenly choir?
Of the living and the dead, the living and the dead
The living and the dead, the living and the dead
The living and the dead, the living and the dead

Songwriters
Jolie Holland

Published by
BOX TREE MUSIC;RAM ISLAND SONGS 

5) Dawn Landes - WFW2008

anècdota: el mateix dia que Dawn Landes (i Devon Sproule, veure a continuació) actuava al Centre de Cultura "Sa Nostra" de Palma, Tom Waits ho feia a Barcelona.

vídeo (#5) del tema que dona nom al seu nou àlbum: "Bluebird"

 (sorry Dawn: didn´t find the lyrics on internet!; if you want to provide them you can email us. good luck with the new album!)

pd-lletres de Bluebird a la secció comentaris!

6) Devon Sproule - WFW2008

Devon es va inflar a vendre cds després de la seva actuació, on va conquerir al públic amb una desbordant simpatia. L´acompanyava a l´escenari un dels meus instrumentistes favorits: el sol.licitadíssim B.J. Cole (veure www)

vídeo (#6) Devon Sproule amb el seu marit Paul Curreri al show the Jools Holland interpretant el meu tema favorit del seu repertori: "Old Virginia Block"

If my ears hear a sigh of a shiny red violin
Clear by the Rivanna, down in the Blue Ridge.
By the dog bags and trash, by the bottles and cans
And the dead beat brown grass
and the red dirt in the Blue Ridge
Then my home must be around another good old Virginia block.
If my ears hear a note on the cello, so low, then a double stopping bow,
from my headphones, in the Blue Ridge.
Out walking at noon, appearing under the white of the daytime moon,
keeping my big blue balloon in my tight fist, in the Blue Ridge.
Then my home must be around another good old Virginia block.
If my ears hear the sound of a slate rock on the ground,
clicking the drops of the rain coming down, along a front walk, in the Blue Ridge
The rim of dirt on the brim of a brow, the skin of sweat on the handle of a plow,
Miles and miles of tobacco in the south, from a back road, in the Blue Ridge
Then my home must be around another good old Virginia block.
I've got family in Canada, family in New York
I've got friends in every other place I've played
But I can't keep from planting all my plans of family stuff
Down between the weeds in the red dirt clay
And where my ears hear a hundred bees riding that upwarding breeze,
a veil and a bucket by a pair of oak trees,
just another blond kid, in the Blue Ridge.
It's all to make a pattern of love, to roost a lava field of white doves,
with just a pitch fork and a pair of thick gloves,
for your whole life, in the Blue Ridge
The pick up and go - the bent back and the grunt-chucked coal,
The gleam of your white underclothes, in the back seat, in the Blue Ridge
The pile of bacon by a couple fried eggs, kiss marks and hearts on a picnic table leg,
The quartet fretting on up in my head, on my long walk, through the Blue Ridge.
And my home comes up around another good old Virginia block.

7) Eilen Jewell - WFW2008

Sempre serà un orgull per Waiting For Waits que el debut a Espanya d´Eilen Jewell (aviat entrarà en el club de les grans dames de l´Americana junt amb Lucinda Williams i Gillian Welch) fos al teatre Xesc Forteza de Palma.

FOTO: ERIK JACOBS

vídeo (#7) de "Santa Fe" 

vos ben assegur que amb els anys serà considerada una les millors cançons d´Americana de tots els temps(si no ho és ja!)

You picked up a broken bottle
In case anyone gave us any trouble
And we walked all the way back to Cortez
You sang help me dear doctor
At the top of your lungs
You'd been soaking up drink like a sponge
Little boy down the street
We all heard you mournfully
Call again and again for Roberta
Roberta…
The mountain towns burned red
Consumed by a sunset
I'd be happy disappearing under colors like that
And I fell in love with trains,
Haunted by the old refrain
You ride the Southern, I'll ride the Santa Fe
Santa Fe…
It was wrong of me to leave
'Cause I couldn't stand a perfect thing
But I was too young to know any better
And I'd give the world if it were mine
To let these memories slip my mind
And wake up next to you one more time
One more time…

Segona entrega al 2015:  Josephine Foster, the one and only Lisa Germano,  Jesca Hoop, etc...

Per qué "New West"? (From Sa Pobla To Nebraska; part two)

català  / castellano

Com sabeu, la cançó "New West" (vídeo a continuació), que va ser enregistrada a Sa Congregació (Sa Pobla) durant el concert de Tin Hat al Waiting For Waits 2005, fou escullida melodia de fons pel  tràiler oficial de NEBRASKA (film d´Alexander Payne que opta a 6 Oscars). 

La canción "New West" del tráiler oficial de NEBRASKA fue grabada durante el concierto que el grupo Tin Hat ofreció en Sa Congregació (Sa Pobla) dentro de la programación del Waiting For Waits 2005.

 

New West sona en el seu moment àlgid (maravellosa la trompeta d´Ara Anderson) durant la pel.lícula just quan Woody & David Grant, a bord del seu Subaru ("jap car" que diuen els infames cosins de David), arriben a l´Estat de Nebraska

En el momento en el que los Grant (padre e hijo) llegan al Estado de Nebraska, es cuando se oye el tema "New West" en su máximo esplendor (con la maravillosa trompeta de Ara Anderson)

Orphans Of Waits va demanar a Mark Orton (líder de Tin Hat i compositor de tota la banda sonora de Nebraska) per qué va escullir "New West"?. Aquí teniu la resposta:

Respuesta de Mark Orton -compositor de la b.s.o. y líder de Tin Hat- a por qué seleccionó "New West" para el film:

to be clear, the trailer company chooses the music and "new west" figures prominently in the soundtrack (both during the film and the end credits)

i think one of the reasons that the music works well in the film is that it has both a sense of adventure and a sense of eccentricity - this matches up the don-quixote-like quest of the main character

it was important for the director that the score not be too overtly americana - so i think the fact that "new west" has a nebulous ethnicity made it good for the soundtrack

lastly i'd say that this music has a kind of forward motion in it that goes well with the idea of a road film-  it simply feels like hitting the open road

thanks!

mark

Per conéixer els nombrosos projectes musicals de Mark Orton, podeu visitar la seva pàgina web (visita la web de Mark Orton y descubre sus múltipes proyectos musicales):

markortonmusic.com

Vos deix finalment amb un vídeo del maravellós tema de Tin Hat "Helium reprise" (del seu disc de debut Helium, quan van començar com a Tin Hat Trio) de l´any 2000, quan els vaig conéixer gràcies a aquesta col.laboració vocal de Tom Waits (a continuación, vídeo de la canción "Helium Reprise" que Tin Hat grabaron en su disco de debut con la colaboración de Waits):