Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mallorca JAZZ Sa Pobla. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mallorca JAZZ Sa Pobla. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de desembre del 2014

Carta a un amic: "els vells bons al.lots" (tancant grans discs de 1974)




GRANS DISCS DE 1974 - #18 (i darrer)







Molt Honorable pobler Pep JazZERO Crespí:

Avui fa vosté els anys, i ja n´hi queda un manco per convertir-se en un "good old boy" com el nostre amic Randy Newman (que també és californià i pianista, com el cabronarro de Tom Waits)

A pesar dels reclams des d´aquest perniciós bloc el passat dia dels innocents (28/12/13) veig que se fa vosté el "ron Zero" i no mos acaba de confirmar en Randy com a cap de cartell del Mallorca JAZZ Sa Pobla.

Així que me veig obligat a contra-atacar.
Com bé sap, el disc Good Old Boys es va publicar el 10 de setembre de l´any 1974, però he esperat a avui per comentar-ho al bloc, a fi de punyir-lo a vosté una miqueta més de cara a plorar a Walt Disney ó a qui faci falta per subvencionar el concert (no només de Toy Story viu l´homo; o millor dit: l´amo).

No sé si se sent vosté gaire presionat o inclús "Guilty" (com un dels grans temes del disc) per no haver duit encara el senyor Newman a menjar arròs coent.

Li desig que se posi ses piles amb la contractació pendent. Apart d´un feliç aniversari (47 si no vaig errat) i unes bones festes.

El meu regal és el tema "Louisiana 1927" en dues versions: l´original de Randy Newman, i la versió de Martin Simpson (futur cap de cartell del FOLK YOU!...com veu vosté, servidor va fent els deures pendents)

Llarga vida al jazz i al folk!

Truly yours,
orphan of Waits
 

video 1: "LOUISIANA 1927" (Randy Newman)




video 2: "Louisiana 1927" interpretada 
en directe per Martin Simpson


What has happened down here is the wind have changed
Clouds roll in from the north and it started to rain
Rained real hard and rained for a real long time
Six feet of water in the streets of Evangeline

The river rose all day
The river rose all night
Some people got lost in the flood
Some people got away alright
The river have busted through cleard down to Plaquemines
Six feet of water in the streets of Evangelne

CHORUS
Louisiana, Louisiana
They're tyrin' to wash us away
They're tryin' to wash us away
Louisiana, Louisiana
They're tryin' to wash us away
They're tryin' to wash us away

President Coolidge came down in a railroad train
With a little fat man with a note-pad in his hand
The President say, "Little fat man isn't it a shame what the river has
done
To this poor crackers land."

CHORUS

author: RANDY NEWMAN

 

dijous, 14 d’agost del 2014

20 anys de festival a Sa Pobla (entrevista amb el gran Pep Zero)


Com bé sabeu la setmana passada va tenir lloc la vintena edició de l´entranyable festival pobler que durant aquestes dues dècades ha conduït amb humiltat, mestratge i melomanía jazzística el nostre estimat Pep Zero.

 disseny: MAX



Vint anys de tapes a Cas Cotxer, aigua-neus de Can Calent  i el millor equilibri entre bebop i free jazz...


Aquí teniu un parell mallorquí de preguntes a un bon amic i les seves respostes (amb humor fí, com era d´esperar...)

Orphans Of Waits:
Abundant en la notícia que varem publicar en primícia al nostro bloc el passat 28 de desembre (llegir -> AQUÍ <-) mos pots dir qué putes va passar amb el manager de Randy Newman?

Pep Zero:
Com be saps quan intentam contractar un músic  primerament l’assabentem de les gràcies gastronòmiques pobleres perquè ens rebaixi un tan per cent important el caixet de l’artista.
Després de diverses xerrades telefòniques amb el manager ja teníem quasi tancat el menú que prendrien els dies de l’actuació al Festival de Jazz de sa Pobla.
El senyor Newman va comentar que la boca li salivejava cada vegada que li venia al cap les propostes gastronòmiques, fins i tot se li va ocorre un projecte d’un nou treball discogràfic amb les sensacions culinàries pobleres.
La discrepància amb el representant va començar amb rebaixar el coent de la dieta, ja que la prescripció del nefròleg del senyor Newman no li permet carregar excessivament de picant el seu fetge.
Finalment els arribà una proposta de la gran productora nord-americana Disney/Pixar amb un projecte imminent per a la realització, crec de la banda sonora de Toy Story4, i tot se’n va anar a en orris...


O.O.W.:De quina edició recordes el millor cartell? 


Pep:
Per fer coincidir el disseny i la programació, potser, el millor seria el de l’any 2001, la setena edició del Festival Mallorca Jazz Sa Pobla, on l’artista pobler Biel Aguiló interpreta els contrabaixistes. Uns dels músics més influents dels jazz modern Dave Holland i Charlie Haden, recentment traspassat i que era molt més que un contrabaixista de jazz: un agitador cultural, social, polític, musical... Va crear la Liberation Music Orchestra: “... perquè vivim en un món on regna la crueltat, l’avarícia i la devastació; un món governat per mentalitats tancades... Per això, ara més que mai, necessitam de la bellesa”.




O.O.W.: La major decepció?
Pep: Tant com a decepció no en record, però si em ve al cap la suspensió del concert de la guitarrista i cantant de blues Ana Popovic per la pluja. Quan la plaça Major estava plena de públic de gom a gom. Un mal estar si que es sent en el moment. Els Festival es deuen al públic si no hi ha públic no hi ha festival, per això, quan es suspèn un esdeveniment un dels més perjudicats son els espectadors.


O.O.W.: Perspectives de futur?

Pep: Ornette Coleman és el futur. El Festival Mallorca Jazz sa Pobla es sosté gràcies a les ajudes de les institucions públiques i als suports del patrocinadors privats. La programació de cada edició està en relació amb el modest pressupost que s’aconsegueix. Per això no es pot fer una programació amb molt de temps d’antelació. Les institucions assignen les quantitats amb molt de retard. Una possibilitat és que una marca comercial privada s’impliqui en el patrocini i poder planificar la programació durant una sèrie d’edicions.



Idò amb l´esperança de 20 anys més de "Jazz To Come to Sa Pobla", sigui en la forma que sigui, que xerri de moment mestre Ornette... 
 




dilluns, 10 de febrer del 2014

No Pain For Payne i un goya per Josh Rouse



Avui fa anys Alexander Payne (10/01/1961; Omaha-Nebraska, EUA) que com vos deia fa uns dies va tenir l´exquisit gust de triar a Mark Orton (líder de Tin Hat) com a compositor de la banda sonora de la seva darrera pel.lícula: Nebraska.


Have a birthday with no pain, 
Mr. Payne!




Quan l´any 2002 vaig riure pels colsos amb l´interpretació de Jack Nicholson a About Schmidt, mai hagués pensat que el director d´aquella pel.lícula acabaria tenguent un vincle directe amb Waiting For Waits a través d´una cançó de Tin Hat...

Abundant en l´enorme satisfacció de que tan el trailer oficial com la banda sonora de Nebraska (nominada a sis Oscars) inclou el tema "New West" gravat a Sa Congregació el novembre del 2005, a continuació podeu llegir una simpàtica correspondència de Mark Orton i un recull d´anècdotes prèvies a aquella màgica actuació de Tin Hat a Sa Pobla:

(rebut 09/02/2014)
hey Tomeu

long long time.

i hope all is well including especially fatherhood!

i wanted to send a couple of cd's your way - let me know a good mailing address for you

they are the soundtrack cd's for NEBRASKA (a recent feature film i scored that won best actor at cannes and is nominated for a bunch of oscars)

the score includes a couple of tin hat tracks including a live one from the last Mallorca show (from Foreign Legion) entitled New West
the rest of the score is composed by me though tin hat members are part of the group of players (including original member Rob Burger on a couple tracks)
i can also send hi-res mp3's if you like

and i would love to include a cd for the engineer (referint-se a Xisco Vich) who helped record the show - are you still in touch with him?

ok
let me know how you've been post-waiting for waits
all the best!!!
mark 



Congratulations Mark, and good luck on the Oscar awards night!


ANÈCDOTES WFW: no tot fou color de rosa en aquell debut a Espanya de Tin Hat i primera de les seves dues actuacions a Mallorca (tornaríen el novembre del 2010 per jubilar el cicle Waiting For Waits)...

Dos dies abans, Xocolat només havia venut 13 ó 14 entrades anticipades. Recordo telefonar mot preocupat a Pep Crespí (impulsor de l´entranyable i supervivent Mallorca JAZZ  Sa Pobla, que no olvideu enguany cumpleix 20 edicions): 
"Pep: vé un grup d´una qualitat extraordinària i només serem 30 ó 40 espectadors. Serà una autèntica llàstima…i un suicidi econòmic!”.

Per sort a l´on demà José Miguel López de Discópolis (Radio 3), a qui havia enviat una còpia del fabulós disc ->Book Of Silk<- de Tin Hat, va dedicar bona part del programa a comentar el gran interés del concert que havia de tenir lloc a Sa Pobla.




Automàticament es va disparar la venda d´entrades (amb un iva del 7%...), i amb això i l´ajuda de l´ajuntament pobler, que va incloure el concert dins el calendari de la Fira de Tardor 2005, vam poder “salvar la pell” en termes econòmics...

Encara no he anat a veure Nebraska (el cine i els concerts disfruten ara d´un iva anticultural del 21%), però estic molt content per Mark Orton, líder de Tin Hat i compositor de la banda sonora d´aquest film. Era una bellíssima persona i, junt amb els seus acompanyants (Carla Kihlstedt, Ara Anderson i Ben Goldberg) va protagonitzar aquell novembre del 2005  la segurament vetlada més màgica dels 10 anys que va durar l´espera a Tom Waits.




Tin Hat, a Sa Congregació (nov. 2005)




I més notícies cinematogràfiques amb cert vincle al Waiting For Waits:
Com segurament sabeu, ahir vespre Josh Rouse, participant al WFW 2004 també amb una actuació a Sa Congregació (llegir ->AQUÍ), va rebre un goya a la millor cançó per "Do You really Want To Be In Love?"




Confés que he perdut interés pels darrers treballs d´aquest senyor que du anys afincat a València... 
Enyor moltíssim l´estil dels primers discs de Josh Rouse: els elepés Dressed Up Like un altre pic Nebraska (1998) i Home (2000) així com el deliciós ep Chester (1999) gravat amb Kurt Wagner (líder de Lambchop).

Així que vos deixo amb un temasso del disc Home, que recordo amb nostalgia haver ballat a la sala Camden Dingwalls l´any 2000, hores després d´haver entrevistat telefònicament a Josh per un fanzine musical que s´havia de dir Swordfishtrombones però que mai va veure la llum...(ja vos n´havia parlat ->AQUÍ).

La cançó es diu "Directions", i un any després de publicar-se Home també seria inclosa a la banda sonora de la pel.lícula Vanilla Sky

Si no veus el vídeo que surt a continuació ->aquí<- tens l´enllaç a youtube
 



Don't like the direction you are going to
Seems to lack the attention that it used to
You stay out all night and get high with your friends
Wonder why you don't get one thing done in the end
Don't like the direction you are going to

Don't like the direction you have come to
Now it has the attention that it used to
Stay home all night with the tv and wife
Comfortable life ain't all it's cracked up to be
Don't like the direction you have come to

And it's easy to get caught
And the weight of the world
It's falling on your face
So unsure that you would

Don't like the direction you are going to
Seems to lack the attention that it used to
You stay out all night and get high with your friends
Wonder why you don't get one thing done in the end
Don't like the direction you are going to

And it's easy to get caught
And the weight of the world
It's falling on your face
So unsure that you would

Don't like the direction you are going to
Seems to lack the attention that it used to
You stay out all night and get high with your friends
Wonder why you don't get one thing done in the end
Don't like the direction you are going to