Here Come The Swells i el Cor de Dissabte Vespre (1974 #17): "We are fuuucked!"

Octubre de 1974: es publica The Heart Of Saturday Night, segón àlbum de la carrera musical de Tom Waits.

Mentres mumare me duia al ventre (poc sabia que dècades més tard les seves exquisites truites de patata seríen part del catering dels primers artistes que varen formar part dels cartells del Waiting For Waits...) en algunes emisores dels Estats Units sonava el single "Blue Skies". Un tema que per cert no va ser inclós al disc, ja que desentonava bastant amb la línia general de Cor de Dissabte Vespre.

A continuació dos videos on podeu comparar:
versió "single" (de producció i sonoritat molt més comercial si efectivament la comparam amb els temes del disc) 
vs versió "demo" del mateix tema, gravada l´any 71, i que molts anys més tard (1993) apareixería al maravellós recopilatori Early Years - Volume Two:

video 1:  BLUE SKIES (single - oct. 1974)

video 2: BLUE SKIES (demo - finals de 1971)

Blue skies over my head
Give me another reason to get out of bed
Blue skies shine on my face
Give me another woman to take her place

Ain't got no money, cupboards are bare
No cigarettes and the kids got nothing to wear
She walked out without a word
Now the only sound left is the morning bird singing

Blue skies over my head
Give me another reason to get out of bed
Blue skies shine on my face
Give me another woman to take her place

Blue skies over my head
Give me another reason to get out of bed
Blue skies shine on my face
Give me another woman to take her place
Give me another woman to take her place

Songwriters
TOM WAITS

Published by
Lyrics © BMG RIGHTS MANAGEMENT US, LLC, Universal Music Publishing Group, Warner/Chappell Music, Inc.

ANÈCDOTA: 

Paralelament al Waiting for Waits va tenir lloc al Café Lisboa de Palma un cicle que s´anomenava Nits Angleses Al Lisboa, on songwriters britànics feien un repertori acústic molt proper al públic, i on moltes vegades també sol.licitavam l´inclusió d´una versió d´un tema de Tom Waits.

Record molt especialment les actuacions de Peter Bruntnell acompanyat del fantàstic guitarrista James Walbourne.

Peter i James me varen fer pujar a l´escenari per fer coros a la versió de "(Looking For) The Heart Of Saturday Night". 
Poc després de la segona de les dues nits d´actuacions, voltant al passeig Sagrera se va entalar el parabrises (no precisament de "Diamonds on My Windshield", com a la cançó del disc de Tom Waits que aquest mes cumpleix 40 anys), vaig perdre el control i en segons estavem pegant bots a la mitgera durant uns quaranta o cinquanta metres. 
Record cridar als altres, que fins aquell moment anaven mig dormits: " We´re fuuuuucked! ", mentres aguantava el volant sense saber massa bé que més fer. 
Per sort quan varem acabar botant al carril contrari no hi va haver cap xoc frontal (supòs que els vehícles que veníen cap a noltros ens veren d´enfora perdent el control, amb temps suficient de canviar de carril). 
Sortirem del cotxo i l´empenguerem fins Plaça Draçanes, on va dormir el seu darrer vespre...

Peter and James: 

Very fond memories of those shows...despite the car accident!

vídeo final: "HERE COME THE SWELLS"

(el meu tema favorit de Peter Bruntnell)

Here they come on down the street greeting everyone
Blocking out the sun, blocking out the sun
Little casual, but still neat, with the music on
Doing nothing wrong, doing nothing wrong
They don't knock upon your door, they don't ring the bell
But look out ma, here come the swells
Transformation incomplete, til they've had enough
Till the blood is sucked from everything they touch
I don't eat now I don't sleep, I don't need anyone
Telling me what's fun, I don't need anyone
They don't knock upon your door, they don't ring the bell
But look out ma, here come the swells
What's that line they sell, that helps us to wake up
On the east wing, with a sunday hymn, on the sunnyside sanitorium
They don't knock upon your door, they don't ring the bell
But look out ma, here come the swells 

Anit veurem llums brillants (1974 #5)

El gran Richard Thompson (un favorit absolut dels orfes den Waits, com podeu comprovar pel gran nombre d´entrades en les que apareix el seu nom) i la seva ex-parella Linda van firmar alguns dels discs més brillants que es van publicar a Anglaterra a la dècada dels 70´s.

No he trobat cap font de fiar que doni la data exacta de publicació d´aquest discarro, però el que és segur és que va sortir al mercat durant l´abril de 1974:



#5 1974 - I WANT TO SEE THE BRIGHT LIGHTS TONIGHT

A continuació vídeo del tema que donava títol al disc, en una versió bastant diferent (pel meu gust superior a l´original del 74) que Linda i Richard gravaríen anys després (1981) en directe a la BBC. Enjoy!

I'm so tired of working every day
Now the weekend's come
I'm gonna throw my troubles away
If you've got the cab fare, mister, you'll do all right
I want to see the bright lights tonight

Meet me at the station, don't be late
I need to spend some money and it just won't wait
Take me to the dance and hold me tight
I want to see the bright lights tonight

There's crazy people running all over town
There's a silver band, just marching up and down
And the big boys are all spoiling for a fight
I want to see the bright lights tonight

Meet me at the station, don't be late
I need to spend some money and it just won't wait
Take me to the dance and hold me tight
I want to see the bright lights tonight

A couple of drunken nights rolling on the floor
Is just the kind of mess I'm looking for
I'm gonna dream 'till Monday comes in sight
I want to see the bright lights tonight

Meet me at the station, don't be late
I need to spend some money and it just won't wait
Take me to the dance and hold me tight
I want to see the bright lights tonight

Take me to the dance and hold me tight
I want to see the bright lights tonight

Songwriters
Richard Thompson

Published by
PUBCO

Victoria vs Alfie (Happy Birthday Thompson & Thompson)

"Danny Thompson's initial experience of bass playing was with a skiffle group, with whom he played a tea chest bass (a bass he built himself out of a tea chest, which folded up so he could carry it). 

In the early 1960s he bought a second-hand double bass from an old man in Battersea who let him have the instrument for £5 (despite the fact that it was worth much more than that), on the basis of his keenness to play it. He christened the instrument "Victoria" and it has remained his instrument of choice ever since. The bass was built by Gand, a French luthier, in 1865.

 El gran Danny Thompson amb 

la seva estimada Victoria

Victoria has been Thompson's sole instrument for the majority of his career, aside from three tours playing bass guitar for Roy Orbison in 1963.

In response to increasingly stringent airline luggage regulations, Danny acquired a Czech-Ease travel bass in early 2007. Victoria is now used for all his work in the UK, with the new bass, named "Alfie", used for all international engagements" (font: english wikipedia)

Quan al juliol de l´any 2010 anava a cercar Danny Thompson a l´aeroport de Son Sant Joan estava sumament nerviós, i això que venia sense na Victoria i sense n´Alfie (vam haver de llogar-li un contrabaix, per les restriccions d´equipatge)... 
Per qué nerviós?. Senyores i senyors parlam del llegendari The Real Danny Thompson:
contrabaixista de Nick Drake, John Martyn, Bert Jansch, etc, etc... i també baixiste de Roy Orbison durant 3 tours com ja heu llegit!. 

vídeo a continuació: Danny Thompson amb la pianista Zoe Rahman fent una versió instrumental del tema de Nick Drake "One Of These Things First":

Ja amb Danny Thompson dins el cotxe se´m va ocorrer trencar el gel parlant-li de fútbol.

Heu de saber que Danny va formar part de les categoríes inferiors del Chelsea als anys 50..."when everybody knew that if Chelsea was winning 3-0, the final score would be 3-5!" segons paraules seves durant aquell trajecte de l´aeroport a l´hotel (record com si fos ara les seves "British-rialles" sarcàstiques...).

El dia després que Danny actués al castell de Bellver com acompanyant (per petició explícita de Waiting For Waits) de Richard Thompson, Espanya i Holanda jugaven la final de la copa del món...

Idò avui és l´aniversari de Daniel Henry Edward 'Danny' Thompson (nascut a Devon, Anglaterra, el 4 d´abril de 1939). Sense cap dubte el personatge que més em va impactar conéixer de tots quan van passar per Mallorca de la mà de Waiting For Waits:

Happy Birthday 

Master and Commander Danny!

 

I ahir, dijous 3 d´abril, era l´aniversari de l´altre Thompson (Richard) que es va pujar a l´escenari del pati d´armes del castell de Bellver (el vespre anterior al dia del gol d´Andresín Iniesta) com a cap de cartell de la darrera edició del Waiting For Waits.

Per recordar aquell concert, que malhauradament no va comptar amb l´assistència de públic que es mereixíen aquestes dues llegendes del folk anglés, vos deix amb un article d´Eduardo Jordà i amb la conversa prèvia a que es publiqués al Diario de Mallorca.

Aprofitant també per recomenar-vos que compreu el seu darrer llibre Yo vi a Nick Drake.

- Eduardo Jordà (via email): 9 de juliol del 2010 a les 13:19

Tomeu: he escrit això al DM, sobre els Thompson No-Twins.

Aviam si t´agrada.

Gràcies,

edu. 

- resposta el mateix dia des de l´email de Waiting for Waits:
T´ho agraeixo moltíssim.Demà guardaré el DM amb molt de carinyo.

D´aquí una mitja hora recullo Danny Thompson a l´aeroport i ja me tremolen les cames.
I quina llàstima que aquell any a Reading no et donàs temps de veure´l amb John Martyn...
El segell Island ens ha donat tanta història: des de Five Leaves Left,  passant per Solid Air ó Unhalfbricking...i, és clar, arribant als Perros de Lluvia y Trombones-pez-espada

Crec que demà hi haurà molta màgia a Bellver.


Una abraçada i fins aviat,
Tomeu

 

- E. J.:

Tomeu: vaig trobar a internet un programa del festival, i vaig veure que havíen posat el concert de John Martyn/Danny Thompson (figuraven tots dos) a les 12 del migdia, els primers de tots. Era la pitjor hora, un desastre. Record que vaig veure després grups horribles com Stackridge i Mahatma i no sé què més. Però m´els vaig perdre per una hora de retard. I sobretot el que m´emprenya era que al 73 en Martyn encara estava en plena forma i a tope. Després, és clar que no.

 

I què extraordinaris són Rain Dogs i Swordfishtrombones. Ara crec que són els dos més grans discos den Waits. Sens dubte.

 

Que tot vagi bé. Vaig sentir dir que na Linda Thompson havia estat una de les no-nòvies den Nick Drake. Pero crec que se va separar fe segles den Richard, ¿no?

 

Salut, i sort amb el concert,

Edu.

 

- W.F.W. (12 de juliol de 2010):

Danny Thompson: quina gran persona.

Vam xerrar molt de John Martyn (fins i tot li vaig comentar que m´agradaria molt qualque dia celebrar un homenatge a Palma i que Danny fes de "curator").
I també vam xerrar de com ha canviat el Chelsea (Danny va jugar als juvenils els anys 50..."when everybody knew that if Chelsea was winning 3-0, the final score would be 3-5!")

El concert va estar bé, però varen tardar mitja dotzena de cançons per arribar al punt de compenetració desitjat.
La putada fou la fredor d´un públic escàs (me varen faltar més de 70 tickets per empatar) i fred (molt de guiri que venia a passar la fresca i només una grapadeta de fans)
El que queda per l´història: hem pogut tenir Thompson & Thompson a Mallorca!.

Salut i fins aviat,
Tomeu

THOMPSON Y THOMPSON 

(font: Diario de Mallorca; dissabte 10 de juliol del 2010)

EDUARDO JORDÀ Hay nombres que rondan en la vida de uno, aunque casi siempre estén escondidos y uno no sepa muy bien que están ahí. El guitarrista Richard Thompson es uno. El contrabajista Danny Thompson es otro. Hace poco me encontré una libreta con un diario que escribí hace siglos, en Londres, durante un verano lejano que ya había olvidado casi por completo. En el borde inferior de una página, entre borradores de poemas, dibujos y tonterías anotadas para pasar el tiempo, escribí esto: "Domingo en Reading. Llego tarde a la parada de autobús. El autobús ya se ha ido. Hoy no llegaré a tiempo al festival". El festival era el Festival de Reading. Y la fecha, finales de agosto de 1973. Lo malo de aquel autobús que perdí es que también me perdí la primera actuación de aquel domingo, que era la de John Martyn acompañado por el contrabajista Danny Thompson. Si yo había ido al festival, era sobre todo para ver a John Martyn, uno de los músicos que más me gustaban entonces y que más me siguen gustando. Ahora recuerdo que llegué al festival cuando el dúo Martyn-Thompson ya había tocado. Me tuve que tragar a cinco o seis grupos horrorosos que tocaron después, pero me quedé sin ver lo que yo quería. No fue una mala enseñanza para alguien que era muy joven entonces. La vida no regala nada. Y además, el hecho de poder estar en aquel festival, o incluso poder estar en Inglaterra en aquel momento, ya era un regalo suficiente. Había que conformarse. Y dar gracias.
A Danny Thompson lo había descubierto en los discos de Nick Drake (es él quien toca el contrabajo en la grandiosa Cello Song, una de las mejores canciones que se han escrito nunca, comparable a un lied de Schumann o Mahler), y en seguida descubrí que también tocaba con otros músicos que me interesaban mucho: de hecho, Danny Thompson aparece en casi todo el catálogo de Island Records de finales de los 60 y primeros 70 (uno de los mejores catálogos de la historia del rock, dicho sea sin ánimo de exagerar). Y allí, en aquel catálogo, estaba también el otro Thompson, el guitarrista Richard Thompson, al que siempre consideré hermano de Danny, aunque en realidad no tuvieran nada que ver. Richard Thompson también tocaba en algunas de las mejores canciones de Nick Drake (su guitarra, tan especial, tan cristalina, es la que suena en Time Has Told Me), pero también se le podía oír en docenas de canciones de otros músicos, porque Richard Thompson, igual que su falso hermano Danny Thompson, trabajó a destajo como músico de sesión. Fue un trabajo oscuro, sí, pero su guitarra nunca pasaba desapercibida. Si otros guitarristas tocaban con una o varias notas de más, Richard Thompson siempre parecía tocar con una nota menos, igual que hacía Glenn Gould con el piano. Esa sobriedad ha hecho que Richard Thompson no sea un guitarrista demasiado conocido, pero los que de verdad saben de música lo tienen por uno de los más grandes. "Richard Thopmson es el mejor", me dijo una vez Juanma Riera, en el parque de Sa Feixina, cuando hablábamos de los guitarristas que más nos gustaban. Y aunque sé muy bien que el arte no se puede medir con una cinta métrica que nos diga quién es mejor o peor, comprendí muy bien por qué me lo decía.

Esta noche los dos Thompson tocan en el castillo de Bellver, en un concierto organizado por el gran Tomeu Gomila en el ciclo Waiting for Waits. A pesar de que han tocado a menudo con los mismos músicos, los dos Thompson sólo han llegado a grabar un disco a dúo. Pero cada vez que recuerdo el contrabajo de Danny Thompson acompañando a John Martyn, o a Nick Drake, o a Tim Buckley (tocó con él en un concierto en Londres, en 1968, que está recogido en Dream Letter), siento una especie de gratitud hacia alguien que me ha acompañado en lo bueno y en lo malo que he vivido en estos años. Y lo mismo me pasa con Richard Thompson, cuyos discos con su ex mujer Linda guardo desde hace siglos. Me hace gracia que Hernández y Fernández, los policías gemelos de Tintín, se llamen en inglés Thomson y Thompson, con una "p" de diferencia en el apellido, porque estos otros Thompson y Thompson, Danny y Richard, también son dos presencias familiares que llevo conmigo desde hace mucho tiempo. Incluso me da igual haber perdido aquel autobús en Reading, porque uno nunca sabe qué camino se abre cuando se cierra otro, y quizá ahora, gracias a aquel autobús perdido, pueda volver a encontrarme con los dos Thompson. Que los disfruten.

For The Sake of Mary

Avui fa deu anys que na Maria m´aguanta, me soporta i m´estima! (agraïment especial a Eva Mulet de la desapareguda Fundació "Sa Nostra", que ens va fer de Celestina...)

A continuació el primer vídeo-audio del dia dedicat a la mare del meu fill:

Richard Thompson - FOR THE SAKE OF MARY

For the sake of Mary I kicked the reds

Junked the juice, I drink coffee instead

Straightened my teeth, bent my back

Cut my friends dead from the old rat-pack

For Mary

She bought me this silk suit, watch and chain

She put the rhythm in my stride again

She showed me the way to make her feel good

If I could do more then I surely would

For Mary. Ah, for Mary.

For the sake of Mary I played my hand

She still don't trust me to be her man

I say the right thing but my timing's bad

She thinks I'm like the rest, but I'm the best she's ever had

For the sake of Mary

For the sake of Mary

Oh I was cook first class on the Belfast B

But when she sailed she sailed without me

In Needle Pete's I got my last tatoo

In bleeding letters of red and blue

For Mary

Ah, for Mary

For the sake of Mary I changed my drift

I got a good job on the graveyard shift

She set her heart on a pretty little place

I want to see the tears of joy on her face, oh-oh

For the sake of Mary

For the sake of Mary I keep the flame

I don't want to be a villain again

She had her bad times and it shook her about

I don't want to take the easy way out, no, no

For the sake of Mary

For the sake of Mary

For the sake of Mary

For the sake of Mary

For the sake of Mary

Aquesta cançó fou inclosa fa dos anys al llençament #1 del segell pirata Orphans Of Waits, novament amb portada dissenyada amb ajuda de Frederic Melis:

A banda del tema de Richard Thompson, al disc hi havia una maravellosa cançó de l´aquests dies extensament recordat al bloc Townes Van Zandt, en dues versions diferents que vos deix a continuació.

NOTA: si vols participar en el sorteig d´una còpia del disc pirata For The Sake Of Mary deixa un comentari explicant quina de les dues versions t´agrada més... o bé explica per qué incomprensiblement t´agrada més en Leonard Coent que en TVZ.

versió #1 "Quicksilver Daydreams Of Maria" 
(disc For The Sake Of The Song, 1968)

versió #2 "(Quicksilver Daydreams Of) Maria" 
(disc Townes Van Zandt, 1970)

Well, the diamonds fades quickly when matched to the face of Maria
All the harps they sound empty when she lifts her lips to the sky
the brown of her skin makes her hair seem a soft golden rainfall
that spills from the mountains to the bottomless depths of her eyes

Well, she stands all around me her hands slowly sifting the sunshine
all the laughter that linger down deep 'neath her smilin' is free
Well, it spins and it twirls like a hummingbird lost in the morning
and caresses the south wind and silently sails to the sea

Ah, the sculptor stands stricken and the artist he throws away his brushes
when her image comes dancin' the sun she turns sullen with shame
And the birds they go silent the wind stops his sad mournful singing
when the trees of the forest start gently to whisper'in her name

So as softly she wanders I'll desperately follow her footsteps
and I'll chase after shadows that offer a trace of her sight
Ah, they promise eternally that she lays hidden within them
but I find they've deceived me and sadly I bid them goodbye

So the serpent slide softly away with these moments of laughter
and the the old washy woman has finish her cleanin' and gone
but the bamboo hang heavy in the bondage of quicksilver daydreams
and a lonely child longingly looks for a place to belong

La resta de temes inclosos al disc For The Sake Of Mary els podeu consultar a la següent contraportada:

Balada d´una dona major: cinc anys sense "Our John" Martyn

ANÈCDOTA: Quan a principis de l´any 2009 cercava un cap de cartell per la novena edició del Waiting For Waits, els primers noms que em van venir al cap per un concert acústic al Teatre Principal de Palma foren Steve Earle i Richard Thompson.

En les negociacions amb l´agent (els dos teníen el mateix), semblava que Steve Earle era una opció (clickant AQUÍ comprovareu que ens va acabar donant carabassots) però Thompson aquell any estava als EUA sense plans per Europa, i finalment fou cap de cartell al 2010, en format duo amb Danny Thompson.

Per si d´acàs, i tornat a l´edició del 2009, havia de cercar una altra opció interessant. I si bé conscient de les dificultats (tan econòmiques per catxé, com logístiques pel tema de la mitja cama amputada i la cadira de rodes) vaig tenir l´impuls de contactar amb el booking agent ni més ni manco que de John Martyn.

Som a dia 29 de gener de l´any 2009, avui fa cinc anys justs, i em fico a la web oficial del geni escocés per cercar la secció "contact". Però ja no té sentit perque el que apareix és el següent texte escrit per John Hillarby (encarregat durant anys i anys de tota la "memorabilia"):

"With heavy heart and an unbearable sense of loss we must announce that John died this morning."

John Martyn (dreta) amb Danny Thompson (esquerra); 
dibuix de Brian Rylance

Ja vos podeu imaginar com em vaig quedar.

Els que estaveu a l´e-mailing-list dels concerts WFW tal vegada recordeu que aquell mateix dia, un pic llegida la tràgica notícia, vareu rebre aquest sentit correu:

en pau descansi l´immens john martyn

"Now woman, don't you feel sad when you see your life go round
And you realise that you've been drinking all of your years like wine?
You're gambling with time and you know you just can't win
But still you feel that somehow you've just got to keep on trying
And woman, it's your heart, I hear crying"


avui és un dels dies més tristos des que waiting for waits va començar a promoure
concerts l´any 2001.

john martyn era un (difícil) objectiu que duiem al cor.
però des d´avui ballad of an elder woman ja no es podrà escoltar sense llàgrimes
als ulls

ens ha deixat un dels més grans...el darrer rei d´escòcia

Idò vos deix un vídeo on podeu escoltar sa  "balada d´una dona major", del primer àlbum de Martyn: London Conversation (1967).

sub-anècdota: al novembre del 2008 havia de triar entre anar a Londres a veure el que acabaria sent darrer concert en vida de John Martyn o anar a veure Jolie Holland (dins les tasques de contractació del cartell WFW 2009).

I així em vaig quedar sense veure mai en directe a un dels més grans...

Avui el missatge que s´ha penjat a la web de Martyn és el següent:

"5 years ago today (29th January 2009) the world lost the most innovative singer-songwriter and guitarist it had ever seen. We all miss ‘Our John’, in our own personal way, we miss our friend, but we are fortunate to have the wonderful legacy of music that John left us. An insight on the man himself, John shared his life with us through his music. Our hearts reach out to John’s loved ones and family, for their loss is so much greater than ours. So raise a glass to ‘Our John’, put your favourite album on and celebrate “the cool bit” – the music."

Feis-ne cas: anit ompliu una copeta de vi negre o de brandy i alçau-la escoltant, per exemple, Solid Air!

 
 

Devil & God, s´al.lota de Jersey i Richard & Richard (Capricornis track #14)

Avui, dia especial amb diverses celebracions:

Orphans Of Waits vol quedar bé amb un sant, amb un dimoni, amb un gran poble de Mallorca, amb un gran crooner, i amb un gran disc. 

I també vos contaré l´anècdota d´una al.lota de Jersey que fa vint-i-un anys me va presentar a un tal Tom Waits...

DEVIL & GOD

"No sabeu que el dimoni no existeix?. És Déu quan va gat!" 

(T. W. dixit)

Aprofitant que John Hammond Jr, excepcional bluesman, fill del "descobridor" de Dylan, amic personal de Waits, i un tipo que record de tracte bastant difícil...

...va fer un directe a Sa Congregació de Sa Pobla dins la temporada Waiting For W. 2006 (llegir crítica AQUÍ), avui el bloc d´Orphans vol regalar a tots els poblers, Antonis i Andonis la versió que aquest senyor va fer de la cançó "Heartattack and Vine":

  (si tens un ay pad i no veus el video pots fer click AQUÍ)

Liar, liar with your pants on fire
White spades hangin' on the telephone wire
Gamblers reevaluate along the dotted line
You'll never recognize yourself on Heartattack and Vine

Doctor, lawyer, beggar, man, thief
Philly Joe Remarkable looks on in disbelief
If you want a taste of madness you'll have to wait in line
You'll probably see someone you know on Heartattack and Vine

Boney's high on china white, Shorty found a punk
Don't you know there ain't no devil? There's just God when he's drunk
Well this stuff will probably kill you, let's do another line
What you say you meet me down on Heartattack and Vine

See that little Jersey girl in the see-through top
With the peddle pushers, sucking on a soda pop
Well I bet she's still a virgin but it's only twenty-five 'til nine
You can see a million of 'em on Heartattack and Vine

Better off in Iowa, against your scrambled eggs
Than crawling down Cahuenga on a broken pair of legs
You'll find your ignorance is blissful every goddamn time
Your're waitin' for the RTD on Heartattack and Vine

Boney's high on china white, Shorty found a p-punk
  Don't you know there ain't no devil? There's just God when he's drunk
Well this stuff will probably kill you, let's do another line
What you say you meet me down on Heartattack and Vine

Liar liar with your pants on fire
White spades hangin' on the telephone wire
Gamblers reevaluate along the dotted line
You'll never recognize yourself on Heartattack and Vine

Doctor, lawyer, beggar, man, thief
Philly Joe Remarkable looks on in disbelief
If you want a taste of madness you'll have to wait in line
You'll probably see someone you know on Heartattack and Vine

See that little Jersey girl in the see-through top
With the peddle pushers, sucking on a soda pop
Well I bet she's still a virgin but it's only twenty-five 'til nine
You can see a million of 'em on Heartattack and Vine

Boney's high on china white, Shorty found a punk
Don't you know there ain't no devil? There's just God when he's drunk
Well this stuff will probably kill you, let's do another line
What you say you meet me down on Heartattack and Vine

S´AL.LOTA DE JERSEY

anècdota #1: Heartattack And Vine va ser el primer disc que vaig comprar de T.W.,

 

si no record malament al carrer Tallers de Barcelona (lloc de perdició absoluta en aquells anys estudiantils a principis dels 90´s); ho vaig fer intrigat per saber com sonava l´original de "Jersey Girl" després d´haver-la sentida tantes vegades en la versió de Bruce Springsteen al Live/1975-85 (aquella que substituía "whores" per "girls").

I s´al.lota original sonava així de bé:

(si no veus el video, pots fer click AQUÍ)

També podeu fer click AQUÍ per escoltar-los als dos (Tom & Bruce) interpretant-la l´any 1981 a l´Sports Arena de Los Angeles. 

La podeu trobar a diversos discs pirates, tan de Waits com d´Springsteen, però extranyament no s´ha enregistrat mai de manera oficial (d´aquí la molt pobra qualitat de sò).

Ja m´agradarà saber com vareu descobrir voltros a Tom Waits, així que benvinguts els comentaris al final d´aquesta entrada...

RICHARD & RICHARD

A més de Sant Antoni, avui és l´aniversari d´un gran crooner i un gran tipo:
Richard Hawley (17/01/1967; Sheffield-U.K.).

Happy Birthday, mate!

anècdota #2: durant les negociacions amb l´agent de Hawley, i arrel de comentar-li que era costum del WFW demanar als artistes l´inclusió  d´una versió d´un tema de Tom Waits al seu repertori, me va contestar que el problema era que Richard no estava gens familiaritzat amb l´univers musical de Waits. Un poc apurat vaig dir-li que no es preocupés i que era més que benvingut sense fer la versió!. Però la seva resposta va ser que el de Sheffield no volia ser l´excepció (d´aqui uns dies vos xerraré de dues excep-decep-cions), i que o venia a Mallorca amb una versió apresa ...o no venia!. 
Si encara no estau avorrits i seguiu llegint, veureu i escoltareu el més que digne resultat...

I també avui és el 20 aniversari de la publicació del Mirror Blue de Richard Thompson...

...que inclou la cançó que més m´agrada d´aquest gran artista: "Beeswing" (la podeu escoltar fent click AQUÍ, i mereix molt la pena fer-ho llegint la lletra)

A més de compartir nom de pila, país de naixement i els esmentats aniversaris, Richard and Richard van ser caps de cartell del Waiting For Waits (2008 i 2010), tots dos amb actuacions al pati d´armes del castell de Bellver. 

Aquí en teniu testimonis audiovisuals:

1) video de R. Hawley interpretant -per primera i de moment única vegada en la seva vida- "Gun Street Girl" de Tom Waits (acompanyat per l´elegantíssim, i excel.lent persona, Shez Sheridan)

(si no et surt, pots fer click AQUÍ)

2) video de R. Thompson al WFW2010, acompanyat del llegendari Danny Thompson , fent click AQUÍ

anunci dissenyat amb ajuda de la bona gent d´Estudi Plantabaixa

anècdota #3: Thompson va ser l´únic participant al WFW amb una carrera musical més extensa que el propi Tom Waits. Quan el californià va debutar amb Closing Time, R.T. ja havia publicat el seu debut en solitari (Henry The Human Fly, 1972) 

a banda del seu maravellós llegat anterior amb Fairport Convention(1967-1971)

A pesar d´això, no va posar cap pega a incloure una versió de Waits al seu repertori al castell de Bellver, inclús reconeguent amb humor i humiltat que l´havia de llegir perque no la duia prou assajada (va tocar "Get Behind The Mule", amb esprintada del seu técnic de sò, 100% analògic, per recullir la lletra d´enterra quan li va caure a meitat de cançó). 

En referència a aquell dia, dissabte 10 de juliol de 2010, donar les gràcies a Eduardo Jordà pel seu article "Thompson & Thompson", que malhauradament no va servir per a que el concert enregistrés l´entrada de públic que es mereixíen aquests dos genis.

anècdota dins l´anècdota: al concert hi va assistir Mario Pacheco (quatre mesos abans de morir, e.p.d.), gran fan de Richard Thompson, que precisament em va comentar al final de l´actuació que no podia entendre la falta de públic. Perdonau però ho havia de reivindicar!

UNA MÉS PEL PLAYLIST CAPRICORNI


Difícil tasca triar un sol tema del capricorni del dia.
Aqui el teniu en plà crooner-superclass...

CAPRITrack #14 - "Roll River Roll"
(Richard Hawley - disc Lady´s Bridge, 2007)

Roll river, keep on rolling
Ancient lady cold
I'm forsaken, lost and forgotten
Roll river roll

Roll river, roll river roll

Let it take me, free and unchain me
Ancient lady cold
Keep on rolling, roll on forever
Hope we shall meet at home

Roll river, roll river roll

You hold my body, lost and forsaken
In your deep waters cold
Oh, sacred river take me to my sweetheart
My lonely bones

Will she remember?
Oh, river take me on my journey home
Deep dark waters to learn your secrets
River angel rise

Roll river, roll river roll
Roll river, roll over my bones

FELIÇ SANT ANTONI!