Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Handosme Family. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Handosme Family. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de febrer del 2014

Lo Plano & Supergroup; Ed Harcourt & Tom Waits


El bon xicot Mane Capilla, pioner de l´ús de sa bicicleta per Avingudes segles abans dels carrils-bici, me va demanar que li donés un cop de mà per publicitar s´imminent cita musical d´en Pere Plà amb el seu "supergroup": Pep Toni d´Oliva Trencada (i Lost Fills), Púter dels Satellites, Toni Cobretti (The Last Dandies), i el propi Mane (Sunflowers, exFurnish Time).

Mane, encantado de echarte un cable porque además te debo una y te explico por qué: hace diez u once años me pediste que trajera a Mallorca a Ed Harcourt. No lo conseguí. Y encima he perdido una entrevista que me mandó Ed por correo electrónico el año 2000 para un fancine de Tom Waits que nunca vió la luz...

Harcourt, que per cert col.labora en el darrer disc de na Kathryn Williams, és molt fan del californià, com es pot apreciar en la següent instantània de l´any 2009 (si bé observant sa foto pot ben bé ser que el que està davora E.H. fos una reproducció de cera d´en Waits, no?):






ANÈCDOTA: el maig del 2002 vaig arribar a l´aeroport de Gatwick procedent de Palma amb el cap ben baix, ja que el vespre abans, a la mítica sala Sonotone, només 40 persones havíen assistit al concert WFW de The Handsome Family.
Casualitats de la vida, al mateix vagó de tren direcció a Victoria Station em vaig trobar amb Ed Harcourt, que venia de Brighton, i que també estava "de bajón" perque ho havia deixat amb s´al.lota.
Vam xerrar una mica d´Americana i del seu concert a The Borderline anys abans, quan el vaig conéixer i estava promocionant el seu Ep de debut. 


"For a while, real stardom seemed to beckon Ed Harcourt. His debut EP in 2000, Maplewood, introduced a Tom Waits-worshipping, 23-year-old prodigy.The album that followed, Here Be Monsters, was Mercury-nominated, and gave him a more widescreen and fascinating role, as an exotic, sometimes self-destructive troubadour. There has been no big breakthrough in the decade since. Instead, Harcourt has settled into the margins, an enduring, always welcome romantic"
(font: The Independent).

Una pena que el seu agent mai va fer cas de l´oferta de Waiting For Waits per un concert a Mallorca...


Anyway, reprenent el tema d´actualitat, aquí teniu el póster del concert de divendres...
En Mane  me comenta que també hi haurà en Rafel Joan dibuixant al mateix temps que Lo Plano & Supergroup ens mesuren The Weight Of The Sky

Ens veurem per Lloseta!



diumenge, 29 de desembre del 2013

Americana 2013


Si un génere musical va destacar dins les promocions Waiting For Waits fou el calaix de sastre anomenat "Americana".


Seguint amb el repàs als millors discs de 2013 (veure Bilito de la Calajanada), les dues revistes musicals anglosaxones de certa tirada que més toquen aquest génere són la MOJO i l´UNCUT, que han escullit els següents álbums:



Americana 2013 (MOJO magazine)

1. The Low Highway – Steve Earle & The Dukes (*) 
2. Muchacho – Phosphorescent  
3. Dream River – Bill Callahan


 
 En Bilito ha madurat


4. Honky Tonk – Son Volt
5. Bright Sunny South – Sam Amidon

6. Gone Away Backward – Robbie Fulks
7. American Kid – Patty Griffin
8. Hoodoo – Tony Joe White
9. Old Yellow Moon – Emmylou Harris & Rodney Crowell
10. The Beast In Its Tracks – Josh Ritter


(*) algún dia vos parlaré de les carabasses que ens va donar Steve Earle quan ja havia estat anunciat cap de cartell del WFW-2009

 


Americana 2013 (UNCUT magazine)

1. Caitlin Rose – The Stand-In
2. Jason Isbell – Southeastern
3. The Civil Wars – The Civil Wars
4. Phosphorescent – Muchacho 
5. Emmylou Harris & Rodney Crowell – Old Yellow Moon
6. The Handsome Family – Wilderness


van actuar al WFW-2002


7. Laura Veirs – Warp And Weft
8. Patty Griffin – American Kid
9. Tony Joe White – Hoodoo 
10. Shovels & Rope – O’ Be Joyfull