15 aniversari de MAIKA MAKOVSKI al WAITING for WAITS

Avui, 18 de juliol del 2017, fa quinze anys que MAIKA MAKOVSKI va actuar a la segona edició del festival WAITING FOR WAITS, obrint per HOWE GELB 

No sé si va ser el seu primer concert internacional!?

Makovski va fer una versió "a capella" d´una de les mítiques cançons de Tom Waits als seus inicis: "The Piano Has Been Drinking" .

També va pujar a l´escenari de la sala gòtica de la seu d´ARCA (c/de la Pau, Palma) durant el set de Howe Gelb, acompanyant Arantxa Andreu (La Búsqueda) per fer veus harmòniques en una altra versió de Waits: "All The World Is Green".

Howe no va quedar gaire content amb el resultat de l´improvisada versió, i en va voler tocar una segona: "Ol´ 55" (segurament aquesta darrera va ser la cançó més versionejada als anys WFW) 

Aquí teniu un detall de premsa amb redacció de Gabi Rodas (publicat el mateix dia d´aquell concert: 18/07/2002)  que amablement va enviar-me Elena Vallés (Diario de Mallorca). 

Compartía foto a ARCA amb Arantxa Andreu: convidada especial a l´event, un any després d´haver cantat a la Sala Sonotone amb Robert Fisher (en pau descansi) dels des d´enguany grup de culte Willard Grant Conspiracy.

     

   El nou cicle musical WOMEN don´t WAIT tenía intenció de convidar Maika Makovski per un concert 15 aniversari d´aquella actuació al WFW, però com sabeu fa unes setmanes el seu nom figurava en una promoció del Teatre Principal de Palma.

Anècdota per tancar aquesta entrada: Matías Vallés em telefonava uns díes després de l´article de Gabi Rodas, sol.licitant el teléfon de l´artista amb intenció de fer-li una entrevista per la seva contraportada.

Aquí teniu l´entrevista en qüestió (gràcies de nou per l´arxiu, Elena), publicada a Diario de Mallorca dues setmanes després del concert a ARCA (03/08/2002).  

Record que Maika (espectacular la seva maduresa en les respostes, amb només 19 anys!) es va disculpar per no haver fet esment al festival WAITING for WAITS en l´entrevista . 

La disculpa va ser amb tota lògica acceptada, si bé potser me serveix per presionar-la per un concert  20 aniversari?

La veurem al WOMEN don´t WAIT 2022?

Agraïment final als germans Marta i Oscar Maldonado, que me la varen presentar a finals del 2001 proposant el seu concert al WFW, quan era una habitual al mític Bluesville, i s´intuía clarament que triomfaría en la seva carrera artística.

Enhorabona, Maika Makovski!

MÉS ENLLÀ de Robert Walser i Bruce Springsteen...

Aprofitant els seus imminents concerts amb RUPER ORDORIKA (15 abril al Mar i Terra de Palma, 16 d´abril a Sa Congregació), el bloc Orphans Of Waits entrevista a Joan Carles Palou, ex-El Primer Tercio i alma mater dels GERMANS TANNER, que acaben de publicar un treball candidat a disc mallorquí de l´any: Incidents

Orphans Of Waits: Com putes vares aconseguir aquesta cadira on va seure JOHN LENNON?!

Tanner Palou: Els propietaris del Bar "La Polilla", on jo hi treballava de DJ, em proposaren la tasca d'ajudar en la reforma de l'antic restaurant "El Patio" i així  guanyar-me un bon sou per comprarme una guitarra a Londres. "El Patio" fou un restaurant de la Pça Mediterrani on hi anaven a sopar tots els famosos que passaven per Mallorca entre els anys 50 i ben entrats els 70's. La primera feina fou la de rescatar les fotografies signades de tots els personatges que havien menjat allà. Una de les fotografies era la de Lennon i Yoko que, el vespre que els amollaren després de ser detinguts a Palma a l'any 1971, anaren a sopar a El Patio. Vaig agafar confiança amb el fill de l'antic propietari del restaurant i un bon dia em va regalar la cadira on s'hi havia assegut Lennon aquell vespre i que havia guardat amb secret durant tots aquells anys. Vaig poder comprova com, efectivament, aquella era la cadira en qüestió, ja que els desperfectes de la mateixa coincidien amb la cadira de la fotografia de John i Yoko. Com que no som mitòman, li vaig regalar la cadira al fotògraf Jaume Gual, que va fer la foto promocional dels Germans Tanner. El fet curiós és que vaig ser propietari d'un cafè força conegut en el centre de Palma durant els anys 90 i li vaig servir un cafè a Yoko Ono. No li vaig dir res sobre la cadira. No s'ho hagués cregut!

Orphans Of Waits: Me vares dir que el teu nou nom artístic parteix del concepte literari del "bartleby", i en concret del llibre de títol original Geschwister Tanner de Robert Walser. Ets el "bartleby" per antonomàsia de l´escena musical mallorquina?

Tanner Palou:Ja m'agradaria ser-ho, però a Mallorca això es consideraria una vanitat imperdonable. Vaig pensar en publicar el disc sense que ningú sabés qui era l'autor però, com que som un perfecte desconegut, era el mateix posar el nom o no posar-lo. Un Bartleby autèntic no hagués publicat res. La vanitat m'ha vençut.

Orphans Of Waits: Queda clar el nom del grup. I ara el nom del disc. Personalment consider Incident on 57th Street  la millor cançó d´Springsteen . És cert que t´inspires en ella per triar el nom d´INCIDENTS?

Tanner Palou: El títol Incidents sí que sorgeix a partir de la cançó de Bruce, però la resta intentava volar entre la les cançons més líriques de la Velvet; el Blood on the Tracks de Dylan; el mallorquí Kevin Ayers; la psicodèlia; Galaxie 500, la producció de My Bloody Valentine; sobre tot, la tensió compositora entre Robert Forster i Grant McLennan de The Go-Betweens, els Dylan-Reed australians. Què més voldria jo que tenir el seu talent, i mira que m'he assegut vegades a la cadira de Lennon a veure si se m'aferrava alguna cosa!

Orphans Of Waits: Si seguim fent paralelismes amb el de Nova Jersey, quedarà Incidents com el teu Nebraska personal, o tornaràs gravar pistes en solitari?

Tanner Palou: El meu Nebraska és la carretera vella de Sineu, direcció Lloret de Vistalegre cap els estudis Zygurat -l´estudi del gran Xisco Albéniz de La Búsqueda-, procedents de "el sur de la carretera de Manacor, entre Casablanca y Son Ferriol" com diria Toni Monserrat, el nostre Young particular. Tots els Tanners estaran junts el proper disc: Tobíass, Granero, Esther i Tanner seran els Reed, Cale, Tucker i Morrison de butxaca. Nebraska fou el darrer Springsteen interessant fins que es va dedicar a fer música per Estadis de futbol. Ja no paga la pena escoltar-lo en l'actualitat. De fet, no em vendria gens de nou que acabas fent un concert a l' Estadi Balear. 


Orphans Of Waits: Conta-mos el bot de disc intimista i personal a interpretar les cançons amb aquesta banda de luxe que acabes d´esmentar (Ivàn elèctrica, Ester batería, Pepo baix). Heu tengut molts Incidents on Ticià Street o els hi has deixat claret qui comana?

Tanner Palou:La intimitat es perd quan surts de casa. En sortir de casa el treball de Pepo Granero, Esther Mas i Ivan Tobíass fou el de respectar el màxim possible l'esperit del disc, i ho han aconseguit. Per això son de la família. L'únic incident fou una gotera en Ticià 51 St. que el propietari encara no ha reparat. Tenc entés que es mou molt per Son Malferit. "If You See Him, Say Hello", com diria Zimmerman a Blood on the Tracks.



 Orphans Of Waits: No passis pena, dimecres quan ens proclamem campions de Copa RFEF li comentaré in situ a Son Malferit (ò Malparit, que deveu dir els barrals). Per cert, com a melòman, mallorquinista i republicà que ets: deus estar encantat amb l´himne del centenari del club que va néixer amb el nom de Real Sociedad Alfonso XIII?

Tanner Palou:No me'n parlis. És un himne que inspira retirada, com l'himne espanyol. Alfonso, triste de tí!

 Orphans Of Waits: Proper concert 15 d´abril al Mar i Terra en format duet amb Ivan. Pensau camelar-vos Ruper Ordorika per acabar la festa amb alguna sorpresa conjunta?. Quins vincles creus que tens tan tú com la teva música amb aquest grandíssim cantautor basc

Tanner Palou: El plantejament del concert és diferent amb només dues guitarres com a instrumentació, on Tobiass Tanner té força protagonisme amb el seu melòdic recorregut pel màstil. Deliciós. A veure que diu Ruper, un renovador amb qui ens sentim agraïts de poder compartir dues nits amb ell amb qui, si no vaig errat, compartirem discogràfica a Madrid durant els vuitanta (Grabaciones Accidentales) Sorprendrà a la gent que no conegui la seva música. Ambdós tenim gusts similars, n'estic segur.

Orphans Of Waits: Gràcies: te desig molta sort als escenaris, i molt poca als camps de futbol...

Tanner Palou: Gràcies. Si us seguiu desplaçant, acabareu jugant a l'aparcament de IKEA.

 

 

Si no el teniu, no dubteu en comprar a Xocolat el disc INCIDENTS, ò a la sortida d´un dels seus propers concerts.

El tema preferit d´Orphans Of Waits es titula "Més Enllà". 

Podeu aprofitar per deixar un comentari indicant quin és el vostro...

Entre les respostes: sorteig de dues entrades pel concert del 15 d´abril
 

A Birthday present for Lucinda Williams...

vídeo: "DRUNKEN ANGEL" 

(author: Lucinda Williams - song published by Warner Chapell) 

interpretada per DEVON SPROULE amb el contrabaixista Joe Carvell  i la Zelisko Band

07/11/15 TM Xesc Forteza (Palma) 

inauguració cicle WOMEN don´t WAIT

Songwriter
WILLIAMS, LUCINDA

Published by
Lyrics © Warner/Chappell Music, Inc.

Sun came up it was another day
And the sun went down you were blown away
Why'd you let go of your guitar
Why'd you ever let it go that far
Drunken Angel

Could've held on to that long smooth neck
Let your hand remember every fret
Fingers touching each shiny string
But you let go of everything

Drunken Angel
Drunken Angel
You're on the other side
Drunken Angel
You're on the other side

Followers would cling to you
Hang around just to meet you
Some threw roses at your feet
And watch you pass out on the street
Drunken Angel
Feed you and pay off all your debts
Kiss your brow taste your sweat
Write about your soul your guts
Criticize you and wish you luck

Drunken Angel
Drunken Angel
You're on the other side
Drunken Angel
You're on the other side

Some kind of savior singing the blues
A derelict in your duct tape shoes
Your orphan clothes and your long dark hair
Looking like you didn't care

Drunken Angel
Blood spilled out from the hole in your heart
Over the strings of your guitar
The worn down places in the wood
That once made you feel so good

Drunken Angel
Drunken Angel
You're on the other side
Drunken Angel
You're on the other side

Sun came up it was another day
And the sun went down you were blown away
Why'd you let go of your guitar
Why'd you ever let it go that far
Drunken Angel, drunken Angel

2015: poquer de women vs poquer de folk

1) WOMEN don´t WAIT comparteix avui, 31 de desembre, quatre discs publicats al 2015 per un póquer de grans dames de la cançó (l´ordre és estrictament alfabètic, per criteri de nom del disc)

Natalie Prass (Spacebomb Records, 2015) - NATALIE PRASS

Aquest és una mica per tocar els collons a l´amic/soci "Topo Tirapu", que té la desgràcia de ser barralet...

I també per agraïr-li a un altre barralet, Carles Bona, que ens el recomanés al seu programa de ràdio 7 Pulgadas (BN Mallorca).

NOTA FUTBOLERA #1: sapigueu els dos que na Prass és ben balearica... 

Sometimes I Sit and Think, and Sometimes I Just Sit (Mom + Pop Music, 2015) - COURTNEY BARNETT

Un disc que haureu vist a totes les llistes "best of 2015". Una meravella australiana. Un torrent d´energía

The Longest River (Nonesuch Records, 2015) - OLIVIA CHANEY

La veu més propera a Sandy Denny que he escoltat en anys. Ja l´ha fitxat un segell de gran reputació, així que en sentireu xerrar els propers anys (*) 

Tomorrow Is My Turn (Nonesuch Records, 2015) - RHIANNON GIDDENS

Una altra joia del catàleg Nonesuch Records. Quina veu té na Giddens. Ja ens havia conquerit el cor fa anys com a vocalista de l´imprescindible combo de African-American folk Carolina Chocolate Drops.

Sense dubte a l´agenda futura de WOMEN don´t WAIT 

__________________________________________________________

2) FOLK YOU! vos recomana quatre grans discs de folk publicats al 2015 (ordre alfabètic, també per criteri de títol del disc)

Murmurs (Topic Records, 2015) - SIMPSON CUTTING KERR
Dos dels tres membres d´aquest trio varen ser presents a la primera edició del FOLK YOU!. Estic ben segur que reculliran més d´un premi als propers BBC2 Folk Awards...en Simpson ja en té una col.lecció d´escàndol a ca seva

The Bell That Never Rang (Reveal Records, 2015) - LAU

Un altre disc enorme d´aquesta impecable banda post-folk escocesa (petita frustració: no podran ser caps de cartell del FOLK YOU! 2016, però sí ho serà el seu cantant i guitarrista Kris Drever).

El millor concert que he vist enguany va ser el de LAU a Liverpool el passat mes de maig (Epstein Theater). 

NOTA FUTBOLERA #2: l´aperitiu del concert va ser de somni... amb el meu amic Rafa Martí varem pillar, de miracle, entrades per veure la despedida a Anfield Road del capitaníssim Stevie G (Steven Gerrard).

Gran ciutat Liverpool: tan plena d´història musical, naval i futbolística...ara bé: qui s´explica que en Rafa Benítez guanyés a Estambul una Copa d´Europa!?

Primrose Green (Dead Oceans, 2015) - RYLEY WALKER

Enhorabona als que vareu poder veure les seves primeres actuacions a Espanya enguany, en espais petits, ja que aviat aquest al.lot, successor natural de John Martyn (de fet ja té gira programada amb el nostro vell amic Danny Thompson, contrabaixista dels millors àlbums de Martyn, i de tantes altres obres mestres de folk) apost a que omplirà sales de prop d´un miler d´espectadors...

The Longest River (Nonesuch Records, 2015) - OLIVIA CHANEY

(*) Com vos deia a la llista de recomenacions WOMEN don´t WAIT, la veu més propera a l´esperit de la gran Sandy Denny. Estam en negociacions amb el seu agent per dur-la l´octubre del 2016 al FOLK YOU!

video "The King´s Horses" by Olivia Chaney

 lyrics:

Thought once I had a King;
Wore an invisible crown,
Sometimes spoke truth,
Mostly knew to say the wrong thing at the right time,
Faithfully I played the clown

All the King’s horses,        
And all the King’s men,     
Could not put my heart
Back together again

Fall, fall away,
Time heals, or so they bravely say,
Well all this time I feel,
Silence holds you real             

Still I play the courtier,
Your courtier in the wings,
Chasing shadows,
Clutching precious things

All your pretty horses
And all these men,
No they won’t,
Oh they can’t put my heart together again

Counting crows in the sky,
Wondering if I
Could fall from great heights,
If your wisdom was my pride

All the King’s horses,
And all the King’s men,
No they won’t,
Oh they cant put my heart together again

All the King’s horses,
And all the King’s men,
Could not put my heart
Back together again
No they won’t, they can’t put my heart together again

- BON 2016! -

(INNOCENTADA) TAYLOR SWIFT al WOMEN don't WAIT 2016

El recentment estrenat cicle musical WOMEN don't WAIT, que el passat 7 de novembre va obrir exitosament amb la canadenca Devon Sproule, no es conformarà els propers anys amb descubrir nous talents femenins del génere "Americana"/"singer-songwriter", sinó que també vol donar un cop d'efecte oferint un concert anual d'una estrella consolidada.

Les negociacions amb Lucinda Williams , que vendrà a Europa a presentar nou disc, no sembla que puguin arribar el 2016 encara a bon port. I és difícil que la veterana i esperada cantant (recordau que el nom encobert del cicle musical WOMEN don´t WAIT és el de WAITING for WILLIAMS)  torni visitar Espanya de moment...

Però, gràcies a una coproducció entre Women Don't Wait i The Americana Music Association sí que podrem comptar amb la visita a Mallorca de la jove i mediàtica estrella de country Taylor Swift.

L'autora de Pensilvania acumula un currículum envejable de premis a pesar de que fa només dues setmanes celebrava el seu 26 aniversari (nascuda el 13/12/1989).

Dins el 2015:

-A Europa la BBC Music l' ha anomenada "International Artist of the Year"

-Als EUA, el passat novembre va recullir tres Americana Music Awards

Per manca de pressupost, el seu concert a Palma es farà en petit format acústic, segurament acompanyada pel guitarrista de The Agency: Grant Mickelson

La data està pendent de confirmar dins la tardor de 2016, en funció de la resta de concerts a Europa.

El que sí s'ha acordat és l'escenari: sempre hi quan es cumpleixi amb el projecte de remodelació, el concert de Taylor Swift tendrà lloc al Nou Estadi Balear.

Per a més info:

www.americanamusic.org

www.taylorswift.com

fotos oficials WOMEN don´t WAIT - chapter one: DEVON SPROULE + Zelisko Band

A continuació el reportatge de Gonçal Garcia (*) amb fotografíes del primer concert del nou cicle WOMEN don´t WAIT:

 

 

 

 

(*) totes les fotos són de

Gonçal Garcia Ballester <goncalgarcia@gmail.com>

La Reina dels Falsos i els Imitadors (contractacions frustrades #2)

Avui és l´aniversari d´una gran artista.

Un somni de veu que per desgracia no varem poder programar a Mallorca els anys del Waiting For Waits. 

Happy birthday Gillian Welch 

(born 02/10/1967)

 

A data d´avui crec que Welch encara no ha actuat mai a Espanya.

Tampoc és d´extranyar: al seu dia (2002) el seu booking agent ens demanava un catxé que més que duplicava el pressupost total del WFW d´aquell any...

Time (The Revelator) , publicat per Acony Records el 31 de juliol de l´any 2001, és un disc del que guard un gran record. 

D´aquells que no pots aturar d´escoltar quan te´l compres.

Un desig personal sería que el nou cicle WOMEN don´t WAIT pugui comptar algun dia amb el pressupost necessari per dur a les dues grans veus d´Americana de les darreres dècades: Lucinda Williams i Gillian Welch.

O al manco una de les dues!

 "Revelator"

Darling, remember when you come to me
I'm the pretender and I, what I'm supposed to be
But who could know if I'm a traitor
Time's the Revelator
They caught the Katy and left me a mule to ride
The Fortune Lady came along, she walked beside
But every word seemed to date her
Time's the Revelator, the Revelator
Up in the morning, up and on the ride
Drive into Corning and all the spindles whine
And every day is getting straighter
Time's the Revelator, the Revelator
Leaving the valley, fucking out of sight
I'll go back to Cali where I can sleep out every night
And watch the waves and move the fader
Time's the Revelator, the Revelator
Queen of the fakes and imitators
Time's the Revelator 

 

 

 

 

 

 

 

 

Rain Dogs vs Tough/Green Dogs + logo guanyador del WOMEN don´t WAIT

Avui, 30 de setembre, fa 30 anys se publicava un dels discs més significatius de l´història musical contemporania:

Contrariament al que molts pensavem quan varem descubrir aquest discarro, el tipo de portada no és Tom Waits. Com bé sap Jaume Rebassa (lector habitual del bloc i comanager de Toni Monserrat Inc.) la foto d´Anders Petersen retrata a Rose i Lily, dins la sèrie de personatges gatons que habitaven dins el Café Lehmitz (proper al mític Reeperbahn d´Hamburg) a finals dels 60.

Durant els anys d´espera a Tom Waits a Mallorca, si no record malament se varen interpretar aquestes versions de cançons del disc Rain Dogs:

"Time"- Jenifer Jackson (Waiting For Waits 2002, amb ajuda de Marc Melià, llavors a El Diablo En el Ojo, als teclats)

"Hang down your head" - la gran LISA GERMANO (cap de cartell WFW 2003) a qui si tot va bé tendrem el juliol del 2016 al nou cicle musical WOMEN Don´t WAIT

 

"Clap Hands" - Hugo Race (2003 i 2006).

_______________

TOUGH/GREEN DOG:

Un dels músics que va participar tan en la gravació com en la gira de RAIN DOGS va ser MARC RIBOT (guitarra en 7 dels 19 temes).

Ribot va participar (de mala gana?) en el cicle Waiting For Waits ("I gave up waiting for Waits" me deia quan el deixava a l´hotel després de recullir-lo a l´aeroport) l´any 2006.

Mesos abans, un dels membres de TIN HAT ja m´havia advertit:  "I´ve heard he is a TOUGH dog to hang around with..."

A més de "tough dog", era més raro que un ca verd (green dog).

Això sí: excepcional guitarrista, a pesar de la brutal estampida de gent que va fugir del seu experimental concert al Teatre Xesc Forteza.

Anècdota: la primera vegada que vaig "conversar" amb Marc Ribot va ser al Jazz Cafe de Londres l´any 2000 just abans del seu concert amb els Cubanos Postizos. presentant el disc Muy Divertido. Mentres me firmava càratules de discs, entre elles obviament la del Rain Dogs, li vaig demanar "how come you write with your left hand and play guitar with your right hand?". La seva resposta, crec recordar: "now you´ll understand my guitar style!". Geni i figura...

__________________


GUANYADORS DE LES INVITACIONS pel  
CONCERT DEVON SPROULE + Zelisko Band

-JOANA VALL
-MIGUEL TRILLO

 

LOGO GUANYADOR: 

by "Rita Barberà"

D´altra banda, aprofitant tan significativa data, sortejam dues invitacions més entre lector(e)s que mos deixeu un comentari al bloc (o enviant un correu a orphans.of.waits@gmail.com) esmentant quina és la vostra cançó preferida del Rain Dogs i per qué. N´hi ha per triar...i és molt mal de fer triar!

Anit mos reunim una colla de fans del disc de Waits al mític i balearico Bar Sito de Son Fortesa. Per si voleu passar a fer un brindis i escoltar temarros com aquesta joia country...

VÍDEO "BLIND LOVE" (TOM WAITS; 1985 - RAIN DOGS)

Now you're gone, it's hotels and whiskey and sad-luck dames
And I don't care if they miss me, I never remember their names
They say if you get far enough away, you'll be on your way back home
Well, I'm at the station, and I can't get on the train

Must be blind love
Only kind of love is stone blind love
Blind love
The only kind of love is stone blind love
With your blind love
Oh, it's blind love
Stone blind love
It's your stone blind love

Now the street's turning blue, the dogs are barking and the night has come
And there's tears that are falling from your blue eyes now
I wonder where you are
And I whisper your name
The only way to find you is if I close my eyes

I'll find you with my blind love
The only kind of love is stone blind love
The only kind of love is stone blind love
The only kind of love is stone blind love
With your blind love
Oh, your blind love
Your stone blind love

It's your blind love
The only kind of love is stone blind love
Stone blind love
The only kind of love is stone blind love
With your blind love
The only kind of love is stone blind love
Stone blind love
Stone blind love

Songwriters
Tom Waits

Published by
Lyrics © Jalma Music