Aprofitant els seus imminents concerts amb RUPER ORDORIKA (15 abril al Mar i Terra de Palma, 16 d´abril a Sa Congregació), el bloc Orphans Of Waits entrevista a Joan Carles Palou, ex-El Primer Tercio i alma mater dels GERMANS TANNER, que acaben de publicar un treball candidat a disc mallorquí de l´any: Incidents
Orphans Of Waits: Com putes vares aconseguir aquesta cadira on va seure JOHN LENNON?!
Tanner Palou: Els propietaris del Bar "La Polilla", on jo hi treballava de DJ, em
proposaren la tasca d'ajudar en la reforma de l'antic restaurant "El
Patio" i així guanyar-me un bon sou per comprarme una guitarra a
Londres. "El Patio" fou un restaurant de la Pça Mediterrani on hi anaven
a sopar tots els famosos que passaven per Mallorca entre els anys 50 i
ben entrats els 70's. La primera feina fou la de rescatar les
fotografies signades de tots els personatges que havien menjat allà. Una
de les fotografies era la de Lennon i Yoko que, el vespre que els
amollaren després de ser detinguts a Palma a l'any 1971, anaren a sopar a
El Patio. Vaig agafar confiança amb el fill de l'antic propietari del
restaurant i un bon dia em va regalar la cadira on s'hi havia assegut
Lennon aquell vespre i que havia guardat amb secret durant tots aquells
anys. Vaig poder comprova com, efectivament, aquella era la cadira en
qüestió, ja que els desperfectes de la mateixa coincidien amb la cadira
de la fotografia de John i Yoko. Com que no som mitòman, li vaig regalar
la cadira al fotògraf Jaume Gual, que va fer la foto promocional dels
Germans Tanner. El fet curiós és que vaig ser propietari d'un cafè força
conegut en el centre de Palma durant els anys 90 i li vaig servir un
cafè a Yoko Ono. No li vaig dir res sobre la cadira. No s'ho hagués
cregut!
Orphans Of Waits: Me vares dir que el teu nou nom artístic parteix del concepte literari
del "bartleby", i en concret del llibre de títol original Geschwister
Tanner de Robert Walser. Ets el "bartleby" per antonomàsia de l´escena
musical mallorquina?
Tanner Palou:Ja m'agradaria ser-ho, però a Mallorca això es consideraria una vanitat
imperdonable. Vaig pensar en publicar el disc sense que ningú sabés qui
era l'autor però, com que som un perfecte desconegut, era el mateix
posar el nom o no posar-lo. Un Bartleby autèntic no hagués publicat res.
La vanitat m'ha vençut.
Orphans Of Waits: Queda clar el nom del grup. I ara el nom del disc. Personalment consider
Incident on 57th Street la millor cançó d´Springsteen . És cert que
t´inspires en ella per triar el nom d´INCIDENTS?
Tanner Palou: El títol Incidents sí que sorgeix a partir de la cançó de Bruce, però la
resta intentava volar entre la les cançons més líriques de la Velvet;
el Blood on the Tracks de Dylan; el mallorquí Kevin Ayers; la
psicodèlia; Galaxie 500, la producció de My Bloody Valentine; sobre tot,
la tensió compositora entre Robert Forster i Grant McLennan de The
Go-Betweens, els Dylan-Reed australians. Què més voldria jo que tenir el
seu talent, i mira que m'he assegut vegades a la cadira de Lennon a
veure si se m'aferrava alguna cosa!
Orphans Of Waits: Si seguim fent paralelismes amb el de Nova Jersey, quedarà Incidents com
el teu Nebraska personal, o tornaràs gravar pistes en solitari?
Orphans Of Waits: Conta-mos el bot de disc intimista i personal a interpretar les cançons amb aquesta banda de luxe que acabes d´esmentar (Ivàn elèctrica, Ester batería, Pepo baix). Heu tengut molts Incidents on Ticià Street o els hi has deixat claret qui comana?
Tanner Palou:La intimitat es perd quan surts de casa. En sortir de casa el treball de Pepo Granero, Esther Mas i Ivan Tobíass fou el de respectar el màxim possible l'esperit del disc, i ho han aconseguit. Per això son de la família. L'únic incident fou una gotera en Ticià 51 St. que el propietari encara no ha reparat. Tenc entés que es mou molt per Son Malferit. "If You See Him, Say Hello", com diria Zimmerman a Blood on the Tracks.
Orphans Of Waits: No passis pena, dimecres quan ens proclamem campions de Copa RFEF li comentaré in situ a Son Malferit (ò Malparit, que deveu dir els barrals). Per cert, com a melòman, mallorquinista i republicà que ets: deus estar encantat amb l´himne del centenari del club que va néixer amb el nom de Real Sociedad Alfonso XIII?
Tanner Palou:No me'n parlis. És un himne que inspira retirada, com l'himne espanyol. Alfonso, triste de tí!
Orphans Of Waits: Proper concert 15 d´abril al Mar i Terra en format duet amb Ivan. Pensau camelar-vos Ruper Ordorika per acabar la festa amb alguna sorpresa conjunta?. Quins vincles creus que tens tan tú com la teva música amb aquest grandíssim cantautor basc
Tanner Palou: El plantejament del concert és diferent amb només dues guitarres com a instrumentació, on Tobiass Tanner té força protagonisme amb el seu melòdic recorregut pel màstil. Deliciós. A veure que diu Ruper, un renovador amb qui ens sentim agraïts de poder compartir dues nits amb ell amb qui, si no vaig errat, compartirem discogràfica a Madrid durant els vuitanta (Grabaciones Accidentales) Sorprendrà a la gent que no conegui la seva música. Ambdós tenim gusts similars, n'estic segur.
Orphans Of Waits: Gràcies: te desig molta sort als escenaris, i molt poca als camps de futbol...
Tanner Palou: Gràcies. Si us seguiu desplaçant, acabareu jugant a l'aparcament de IKEA.
Si no el teniu, no dubteu en comprar a Xocolat el disc INCIDENTS, ò a la sortida d´un dels seus propers concerts.
El tema preferit d´Orphans Of Waits es titula "Més Enllà".
Podeu aprofitar per deixar un comentari indicant quin és el vostro...
Entre les respostes: sorteig de dues entrades pel concert del 15 d´abril 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada