Per reconéixer l´esforç i la gran temporada (privada de la perfecció per un àrbitre que incomprensiblement va allargar la final de Champions una eternitat després del minut 90) vull dedicar aquesta gran balada de Tom Waits al fabulós pòquer de DIEGOS de l´Atlético: Costa, Godín, Ribas i Simeone (el darrer de gran semblança física a Waits com ja va quedar clar en l´entrada del passat 12 de març).
La ciutat de San Diego és un lloc on el meu amic Frederic no tornaria ni loco ("don´t do that!"), però aquesta cançó és preciosa, i a més va ser publicada l´any 1974. Dit d´altra manera, l´any en que l´Atlético va perdre la seva anterior final de Copa de Europa...així que "it all makes sense".
SAN DIEGO SERENADE
by Tom Waits i el seu
"cor del dissabte vespre"
pd- a qui collons li importen els abdominals de CR?.
Som sensible als abdominals masculins, però CR fent de xulet discoteca em va repugnar!
ResponEliminaComentari anònim ;)
Sarandonga!!
més que repulsiu (el tío està molt bò, nigú ho dubte) va ser absolutament patètic i innecessari, després del partit tan gris que va fer....creurer-se l´amo del món!.
Eliminaesper sinceremant que es repeteixi la seqüencia del 66,: l´atletico lliga, el madrid champions...idò que anglaterra guanyi portugal a semis, i que sigui als penals amb en CR fallant el decisiu
per cert, xerrant de grisor: content amb el puntet al camp del quasicolista girona?. segui amb s´aigo ben al coll...